Amb motiu de la celebració de la 18a edició de la Jornada de Ciutats per la Vida, Amnistia Internacional segueix denunciant com, tot i havent-hi la tendència mundial cap a l'abolició de la pena de mort, països com l'Aràbia Saudita, l'Iran o els Estats Units continuen matant en nom de la justícia.

Aquest any participaran en la Jornada més de 2.300 ciutats d'arreu del món, des de Roma a Johannesburg, passant per Amsterdam, París, Berlín, o Nairobi, entre altres. A Espanya, són més de 80 les ciutats inscrites a aquesta iniciativa, i en aquest 2020, més de 30 com ara Bilbao, Burgos, Cáceres, San Sebastián, Logroño, Madrid, Málaga, Oviedo, o Vitoria, entre altres, porten a terme com la il·luminació d'edificis emblemàtics amb els seus respectius ajuntaments. A Catalunya, s'hi han sumat Tarragona i Molins de Rei.

La Jornada de Ciutats per la Vida es convoca des de 2002 per impulsar l'abolició de la pena capital de tot el món i porta a commemorar la primera vegada que va ser abolida en el Gran Ducat de la Toscana l'any 1786. Es tracta d'una iniciativa internacional impulsada per la Comunitat de San Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial de la Pena de Mort, de la qual Amnistia Internacional és fundadora juntament amb altres 60 organitzacions, col·legis d'advocats, sindicats i autoritats locals i reigonals d'arreu del món.

Aquest any, la Comunitat de Sant Egidi va convocar a Roma un esdeveniment internacional amb activistes de drets humans, experts, veus de la política i la societat civil d'Àsia, Europa i Amèrica del Nord que oferiran el seu testimoni i que culminarà amb la il·luminació extraordinària del Coliseu de Roma, amb el lema "Stand for Humanity- No death penalty". Entre els participants estarà l'espanyol Joaquín José Martinez, que va passar tres anys al passadís de la mort a Florida, o el president del Parlament Europeu, David Sassoli, entre altres.

La pena de mort en el món

Només 20 països van ser responsables de totes les execucions conegudes que es van dur a terme durant el 2019. Països com ara la Xina, l'Iran, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Egipte continuen liderant l'esgarrifosa llista dels executors. La Xina continua sent any rere any sent l'executor més gran mundial, tot i que es desconeix la verdadera magnitud de l'ús de la pena de mort en aquest país, en considerar-se secretes les dades. La xifra oficial és d'almenys 657 execucions sense incloure els milers d'execucions que presumptament van tenir lloc al país asiàtic. Excloent a la Xina, el 86% de les execucions conegudes es van produir en només quatre països: l'Aràbia Saudita, Egipte, Iraq i l'Iran.

Tot i els retrocessos en països com els Estats Units, on després d'una pausa de 17 anys, l'administració Trump ha reprès les execucions a escala federal, o l'Aràbia Saudita, on tot havent-se anunciat l'eliminació de la pena de mort per a menors d'edat, encara no s'ha fet realitat; el món avança contra la pena de mort. El passat 17 de novembre, la Tercera Comissió de l'Assemblea General de Nacions Unides va acceptar, amb el suport de 120 estats, el projecte de resolució sobre una moratòria en l'ús de la pena de mort. Aquesta moratòria està aprovada, previsiblement, en la sessió plenària de l'Assemblea General de Nacions Unides al desembre.

A més, milers de ciutadans i ciutadanes a Europa i en tot el món s'han mobilitzat en defensa d'alguns condemnats, firmant les crides que s'han fet per aturar les execucions.

La pena de mort viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans, i és el càstig cruel, inhumà i degradant per excel·lència. No existeix ni una sola prova fefaent de què la pena de mort sigui un factor dissuasori a l'hora de cometre un delicte. El que sí que existeix són clars exemples de què és discriminatòria i sovint s'utilitza de manera desproporcionada contra persones econòmicament desfavorides, minories i per a fer callar a la dissidència política.

Nigèria: quan la música et pot portar a la forca

Amb motiu de la jornada de Ciutats per la Vida, Amnistia Internacional vol destacar la situació de Yahya Sahrif-Aminu, de 22 anys, condemnat a mort a l'estat de Kano, Nigèria. El febrer de 2020, Yahaya Sharif-Aminu va compondre una cançó la lletra de la qual suposadament conté comentaria despectius sobre el profeta Mahoma. Arran d'això, va ser detingut i processat davant un Tribunal Superior de la Sharia a Kano i condemnat per blasfèmia, alguna cosa que incompleix les obligacions concretes per Nigèria en virtut del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

Actualment, Yahaya està detingut a la presó de Kano i els seus advocats estan iniciant un procés d'apel·lació de la condemna a mort. Amnistia Internacional ha recollit més de 106.000 firmes en contra d'aquesta, instant el governador de l'Estat de Kano, Abdullahi Umar Ganduje, que s'abstingui de firmar qualsevol ordre judicial d'execució i que disposi l'alliberació immediata i sense condicions de Yahaya Sharif-Aminu.