Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Marroc / Rif: després de judici ple d'irregularitats, cal impartir justícia en recurs d'apel·lació

© inkyfada.com

Desenes de periodistes, manifestants i altres persones detingudes en relació amb el moviment de protestes pacífiques del Rif (Hirak) s'han vist privades del dret a un judici just davant del tribunal de primera instància de Casablanca, ha afirmat Amnistia Internacional, que acaba de publicar una anàlisi sobre les greus deficiències del judici, ara que comença la segona vista del recurs d'apel·lació.

Al juny de 2018, en una causa judicial sobre els actes de protesta de 2016 i 2017 a Al Hoceima, un tribunal de Casablanca va declarar culpables de delictes contra la seguretat un total de 54 persones vinculades a aquestes protestes, i les va condemnar a penes de fins a 20 anys de presó. A l'agost, 11 d'elles es van beneficiar d'un indult concedit pel rei, mentre que les 43 restants compareixen en l'actualitat davant del tribunal d'apel·lació de Casablanca, que després d'una primera sessió, havia ajornat el judici fins al 17 de desembre.

En la seva anàlisi sobre el judici, Amnistia Internacional exposa diverses violacions del dret a un judici just, com l'admissió de confessions obtingudes mitjançant tortura a l'hora dictar condemna. Així mateix, l'organització detalla en el document els noms de les persones detingudes, els càrrecs que se'ls imputen i les condemnes que han rebut.

"El resultat del primer judici va ser un clamorós error judicial. No obstant això, el govern marroquí va aprofitar aquest procés judicial irregular per castigar i silenciar destacats manifestants pacífics que defensen la justícia social, i per intimidar i silenciar altres persones", ha declarat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Les autoritats judicials del Marroc han de garantir que aquest procés judicial no acabi convertit en una altra farsa, embolicat en denúncies de tortura i altres violacions del dret a un judici just. Si volen demostrar que es prenen de debò la justícia, les autoritats marroquines han de prendre mesures concretes per rebutjar qualsevol confessió extreta mitjançant tortura o amenaça de tortura, i garantir el respecte a tots els drets processals durant el procés d'apel·lació".

En tractar-se d'un judici sobre actes de protesta "que en alguns casos van desembocar en enfrontaments amb les forces de seguretat", la fiscalia ha presentat càrrecs greus i desproporcionats, que porten aparellades les més dures penes previstes en el Codi Penal del Marroc. Valgui com a exemple el càrrec de "conspirar per soscavar la seguretat de l'Estat", que pot ser castigat amb pena de mort.

De les 43 persones els casos de les quals està veient el tribunal d'apel·lació de Casablanca, quatre van quedar en llibertat provisional al juny i juliol de 2017. Les restants 39 estan complint condemna a la presó Ain Sabaa 1 (Okacha) de Casablanca. Entre elles, cal assenyalar figures destacades, com Nasser Zefzafi -líder del moviment del Rif- i Nabil Ahamjik; així com altres manifestants pacífics, com Mohamed Jelloul i Achraf Yakhloufi; periodistes, com Hamid el Mahdaoui i Rabie Lablak; i activistes de periodisme ciutadà, com Mohamed l'Asrihi, Rabie Lablak, Hussein al Idrissi, Fouad Essaidi i Abd el Mohcine al Attari.

Per a la seva anàlisi, Amnistia Internacional va entrevistar sis advocats de la defensa i la fiscalia i sis famílies de detinguts. Així mateix, va estudiar el plec de càrrecs, els arguments de la fiscalia, la sentència i informació sobre el cas facilitada per organitzacions nacionals i internacionals, i pels mitjans de comunicació.

Tot això permet deduir que el judici va presentar greus irregularitats, com l'admissió de proves dubtoses.

A més, cap de les persones condemnades va tenir accés al seu advocat en el moment de la detenció. A continuació, van ser traslladades a més de 600 quilòmetres de Casablanca, fet que va dificultar la preparació d'una defensa adequada per part dels seus advocats i les visites de les seves famílies. Diverses persones van assegurar haver signat "confessions" extretes sota tortura o amenaça de tortura quan es trobaven sota custòdia.

Nasser Zefzafi va declarar davant del Tribunal d'Apel·lacions de Casablanca que el 29 de maig de 2017, quan va ser detingut, els agents de policia l'havien colpejat i l'havien amenaçat de violar la seva mare gran davant d'ell. Per la seva banda, el periodista Rabie Lablak va explicar al tribunal que li havien introduït a la boca un drap xop d'un líquid que olorava malament i l'havien despullat, i que després havien aparegut uns homes emmascarats que van amenaçar de violar-lo en grup i després violar-lo amb una ampolla si no firmava una confessió.

Tant els interrogatoris com les declaracions que van signar estaven en àrab, llengua que 22 dels homes, procedents d'una regió de llengua amazic parlen malament o bé ni parlen.

Per decidir la seva sentència, el tribunal es va basar en aquestes "confessions" signades com a única prova admissible, malgrat que tots els acusats se'n van retractar.

Aquests han qualificat d'inhumanes les seves condicions de reclusió, i alguns han romàs en règim d'aïllament durant períodes prolongats. Nasser Zefzafi va passar més de 15 mesos en règim d'aïllament, en condicions constitutives de tortura, mentre era investigat per càrrecs relacionats amb la seguretat. D'igual forma, Hamid el Mahdaoui va passar més de 470 dies en règim d'aïllament, període tan perllongat que és també constitutiu de tortura.

En el tribunal, els acusats van assistir al judici des d'una cel·la de murs alts i vidres tintats, una pràctica degradant que soscava la presumpció d'innocència.

A més, abans del judici, que va començar al setembre de 2017, el tribunal no va facilitar a la defensa proves clau presentades per la fiscalia, com ara vídeos i publicacions aparegudes a les xarxes socials. Alhora, el tribunal es va negar a acceptar més de 50 testimonis de la defensa. Dels 34 testimonis que van comparèixer en total, només una dotzana van ser de la defensa.

­­­­­­Protestes de l'Hirak des del 2016


El moviment de protestes del Rif (Hirak) va començar a la septentrional ciutat d'Al Hoceima i les zones limítrofes a l'octubre de 2016, després que un camió d'escombraries atropellés i matés un pescador quan intentava recuperar el peix que li havien confiscat les autoritats locals. Els manifestants demanen que es deixi de marginar les seves comunitats, i reivindiquen mesures de justícia social.

Entre maig i juliol de 2017, les forces de seguretat marroquines van detenir centenars de persones relacionades amb les protestes del Rif, entre les quals manifestants pacífics, com El Mortada Iamrachen i Nawal Benaissa, i 12 menors. El tribunal d'Al Hoceima ha seguit condemnant a centenars de manifestants, periodistes i defensors o defensores dels drets humans en judicis que incompleixen greument les normes internacionals sobre judicis justs