"Les autoritats marroquines han de posar en llibertat immediata i incondicional el defensor dels drets humans Maati Monjib i retirar tots els càrrecs formulats contra ell, inclosos els de un judici anterior en curs des de 2015 pel seu treball sobre llibertat d'expressió", ha declarat avui Amnistia Internacional. Després d'anys de vigilància digital il·legítima i d'assetjament judicial, Monjib va ser detingut el 29 de desembre i la seva següent sessió d'investigació davant un jutge d'instrucció està prevista pel 27 de gener.

En cartes de novembre de 2020 i gener de 2021 adreçades a Amnistia Internacional en virtut del dret de rèplica, el govern marroquí va negar que Monjib estigués en el punt de mira pel seu treball de drets humans, encara que va facilitar involuntàriament detalls que semblaven corroborar-ho en esmentar que havia rebut fons de l'estranger per organitzar tallers destinats a la promoció del dret a la llibertat d'expressió. Amnistia Internacional creu que els càrrecs formulats contra ell tenen relació amb activitats emparades pel dret a la llibertat d'associació que no justifiquen ni la detenció ni el judici.

"Maati Monjib és la víctima més recent de la campanya del govern per silenciar els qui el critiquen i, com a pres de consciència, ha de ser posat en llibertat immediata i incondicional. Des que va concedir als mitjans una entrevista de gran repercussió en la qual va criticar l'agència d'intel·ligència interior del Marroc per reprimir oponents polítics, Monjib va patir, primer, l'assetjament policial, i ara, un judici mediàtic", va afirmar Amna Guellali, directora regional adjunta per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.

"Això no és més que el capítol més recent de l'incessant afany de les autoritats marroquines de limitar el dret a la llibertat d'expressió de Monjib i sotmetre'l mitjançant la intimidació. Demanem a les autoritats marroquines que aturin de forma immediata i permanent la fustigació i la intimidació d'aquest valent defensor dels drets humans retirant tots els càrrecs formulats contra ell i obrint una investigació enèrgica, independent i transparent sobre la vigilància digital il·legítima a la qual va estar sotmès durant anys".

Monjib, acadèmic sovint crític cap a la vulneració dels drets humans per les autoritats marroquines, ja havia afrontat càrrecs falsos i un judici fa cinc anys, en 2015. El 7 d'octubre de 2020 i prèvia notificació de l'Unitat de Tractament d'Informació Econòmica, la fiscalia del Jutjat de Primera Instància de Rabat va obrir una nova investigació contra ell per presumpta malversació i blanqueig de diners. Abans de la seva detenció, la policia judicial de Rabat i Casablanca l'havia citat en múltiples ocasions per a investigacions en relació amb aquests càrrecs.

Els advocats de Monjib no van tenir accés a les proves presentades contra ell en aquesta nova causa fins al dia del judici, quan van poder llegir part del contingut del sumari. Fins avui se'ls ha negat una còpia de la documentació, fet que vulnera el dret a un judici segons les normes internacionals.

En les dues cartes enviades a Amnistia Internacional, el govern marroquí va negar qualsevol relació entre el nou enjudiciament i les opinions crítiques de Monjib i van insistir que tant el judici de 2015 com l'enjudiciament iniciat a l'octubre de 2020 eren per "delictes" no relacionats amb les activitats de Monjib com a defensor dels drets humans. No obstant això, en la seva carta, les pròpies autoritats marroquines van relacionar el judici de 2015 amb la nova causa iniciada en 2020 en fer referència a transferències de diners de l'estranger rebudes per Monjib el 2015 i 2016 per finançar el seu centre d'investigació, el Centre Ibn Rochd. La carta prosseguia enumerant informes de donants de Free Press Unlimited i l'ambaixada neerlandesa, indicant que, una vegada més, la investigació se centrava en la recepció de fons estrangers per a un treball legítim de drets humans.

El 2015, les autoritats marroquines havien formulat càrrecs falsos contra Monjib i altres sis persones per rebre fons exteriors de l'organització no governamental Free Press Unlimited per realitzar sessions de formació de StoryMaker, una aplicació segura de narració d'històries que permet que periodistes ciutadans publiquin contingut de forma anònima si ho desitgen. En aquesta causa, Monjib està jutjat per "menyscabar la seguretat interna de l'Estat", un càrrec imprecís i excessivament general, i "frau", per no declarar fons estrangers en virtut de la llei d'associacions del Marroc, fet que Monjib nega i que, en qualsevol cas no justifica un enjudiciament penal segons la legislació marroquina, sinó que només comporta la suspensió o dissolució de l'associació. El tercer càrrec, "exercir una activitat no especificada en els estatuts" de l'associació, no està reconegut en el dret internacional com a delicte.

El dret internacional dels drets humans considera arbitrària la privació de llibertat quan es deriva de l'exercici dels drets humans, com el dret a la llibertat d'expressió, associació i reunió pacífica. Segons el Comitè de Drets Humans de l'ONU, el concepte de "arbitrarietat" ha d'interpretar-se de manera àmplia, de manera que inclogui consideracions relacionades amb la inadequació, la injustícia, la imprevisibilitat i les degudes garanties processals.

D'acord amb el dret internacional dels drets humans, el dret a la llibertat d'associació inclou la capacitat de les ONG per fer activitats de recaptació de fons i buscar, rebre i utilitzar recursos de fonts nacionals, estrangeres i internacionals. Les restriccions del finançament exterior que impedeixin a les associacions realitzar les activitats establertes en els seus estatuts constitueixen una ingerència indeguda segons el que es disposa en l'article 22 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, del qual el Marroc n'és Part.

Cap de les ONG internacionals o entitats donants que van finançar les activitats legítimes de Monjib van expressar preocupació per la mala gestió dels seus recursos. En una declaració publicada el 15 de gener, l'ONG neerlandesa Free Press Unlimited va manifestar que Monjib era un soci molt respectat i que no havia d'estar a la presó.

"Demanem a les autoritats marroquines que deixin de fer un ús indegut de la legislació penal i de les normes administratives sobre recepció de fons estrangers per atacar periodistes o associacions de drets humans independents, i que garanteixin que les organitzacions de la societat civil poden treballar en un entorn segur i favorable", va declarar Amna Guellali.

A l'octubre de 2019, una investigació d'Amnistia Internacional va revelar que Monjib havia estat objecte de vigilància digital il·legítima amb programari espia de NSO Group des d'almenys 2017. Aquests atacs incloïen missatges SMS amb enllaços maliciosos que, de ser oberts, tractarien d'instal·lar programari espia en el telèfon de la víctima. Davant això, Monjib i altres persones dedicades a l'activisme que van patir atacs similars van presentar una denúncia davant el Comitè Nacional per a la Protecció de la Informació Personal, exigint una investigació sobre la vigilància. No ha rebut encara resposta. Abans de la seva detenció, Monjib va explicar a Amnistia Internacional que havia estat sota vigilància permanent, que la policia vigilava casa seva i que cada vegada que sortia el seguien agents vestits de civil.

Aquesta detenció es produeix mentre l'historial del govern marroquí en matèria de drets humans continua deteriorant-se, perquè en els últims dos anys les autoritats han jutjat desenes de persones entre periodistes, youtubers, artistes i activistes que han expressat les seves opinions en Internet i altres llocs. El 29 de juliol, les autoritats van detenir un altre conegut periodista, Omar Radi, acusat d'agressió sexual, violació, "menyscabar la seguretat externa de l'Estat" i "danyar la seguretat interna", després de sotmetre'l a atacs de vigilància digital. Radi està detingut des de llavors, tot esperant judici.