"Les autoritats del Marroc no han de deportar Idris Hasan, d'ètnia uigur i detingut en aquest país, ala  Xina, on corre risc de patir tortura", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Hasan, de 34 anys i pare de tres fills, va ser detingut la setmana passada al Marroc, fins a on havia volat des de Turquia, i portat a una presó prop de la població de Tiflet. Va telefonar a la seva dona Zaynura divendres passat (23 de juliol) i li va dir que creia que anaven a deportar-lo aviat a la Xina.

Zaynura va explicar a Amnistia Internacional: "Hasan va dir: "Em portaran a la presó a petició de la Xina. Sisplau, actua amb rapidesa o m'enviaran de tornada a la Xina".

Hasan, dissenyador informàtic, té nacionalitat xinesa i un permís de residència turc. No se sap res d'ell des d'aquest divendres i Amnistia Internacional creu que corre el risc de patir detenció arbitrària i tortura si és retornat a la Xina.

"Les autoritats marroquines han de garantir que Idris Hasan té accés immediat a assistència lletrada i la possibilitat d'impugnar qualsevol ordre d'expulsió, i permetre que la seva família contacti amb ell per garantir-ne la seguretat", ha afirmat Joanne Mariner, directora del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional.

"Deportar Idris Hasan a la Xina, on la població uigur i d'altres minories ètniques pateixen una terrible campanya d'internament massiu, persecució i tortura, violaria el dret internacional. El principi de no devolució garanteix que cap persona ha de ser retornada a un país on es veuria exposada a un risc real de tortura o un altre tracte o pena cruel, inhumà o degradant, i altres violacions greus de drets humans".

Informació complementària

Idris Hasan viu a Turquia des del 2012 amb la seva dona Zaynura i els seus tres fills. La seva dona i fills tenen permisos de residència permanent en aquest país, però el d'Idris està classificat com a "humanitari".

Pel que sembla, el govern xinès considera Hasan un "terrorista" pel treball que feia per a organitzacions uigurs. La legislació xinesa defineix "terrorisme" i "extremisme" d'una manera excessivament àmplia i poc precisa, la qual cosa es ve utilitzant per reprimir les persones d'origen uigur i d'altres minories ètniques.

El mes passat, Amnistia Internacional va publicar un informe que revelava que centenars de milers d'homes i dones musulmans de la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang són sotmesos a detenció arbitrària massiva, adoctrinament i tortura.

En l'informe "Com si fóssim l'enemic en una guerra": Internament massiu, tortura i persecució per part de Xina de persones musulmanes a Xinjiang", l'Equip de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional dona a conèixer desenes de nous testimonis de persones que van estar detingudes que detallen les mesures extremes que les autoritats xineses vénen prenent des del 2017, fonamentalment per posar fi a les creences i tradicions religioses islàmiques, les pràctiques culturals i els idiomes locals dels grups ètnics musulmans de la regió.

Aquests crims s'han perpetrat contra la població d'ètnia uigur, kazakh, hui, kirguís, uzbeka i tadjika amb el pretext de la "lluita contra el terrorisme".

Amnistia Internacional també va llançar una campanya en què demana el tancament dels camps d'internament i presenta més de 60 detallats expedients de cas de persones que es creu que estan actualment detingudes.