Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Malta recorre a mesures il·legals i perilloses per frenar l'arribada per mar de persones refugiades i migrants

© THOMAS LOHNES/AFP via Getty Images

El govern de Malta recorre a mesures perilloses i il·legals per fer front a l'arribada per mar de persones refugiades i migrants, fet que exposa moltes persones a un patiment terrible i posa en perill la seva vida, ha revelat avui Amnistia Internacional en l'informe titulat Waves of impunity: Malta's violations of the rights of refugees and migrants in the Central Mediterranean.

El canvi d'enfocament del govern maltès en les arribades en el Mediterrani central el 2020 s'ha traduït en mesures il·legals, i de vegades sense precedents, per evitar auxiliar les persones refugiades i migrants. Aquesta escalada de les tàctiques ha inclòs acordar devolucions sumàries il·legals a Líbia, desviar embarcacions cap a Itàlia en lloc de rescatar persones en dificultats, detenir il·legalment centenars de persones en transbordadors mal preparats davant de les aigües malteses i un nou acord amb Líbia per impedir l'arribada de persones a Malta.

"Malta està recorrent a tàctiques il·legals i més menyspreables encara per eludir les seves responsabilitats cap a les persones necessitades. És vergonyós que la UE i Itàlia hagin normalitzat la cooperació amb Líbia sobre control de fronteres, però retornar persones en perill a Líbia no és gens normal", afirma Elisa De Pieri, investigadora regional d'Amnistia Internacional.

"Els Estats membres de la UE han de deixar d'assistir en la devolució de persones a un país on s'enfronten a horrors inenarrables".

Algunes de les mesures adoptades per les autoritats malteses podrien haver comportat la comissió d'actes delictius que han tingut com a conseqüència morts evitables, detenció arbitrària perllongada i devolucions il·legals a Líbia, un país destrossat per la guerra. Les autoritats també van utilitzar la pandèmia de COVID-19 com a pretext per declarar que Malta no era un lloc segur per desembarcar, amb l'objectiu de dissuadir les persones que buscaven seguretat i una vida digna a Europa.

Les pràctiques abusives de Malta són part integrant dels esforços generals dels Estats membres i les institucions de la UE per deixar el control del Mediterrani central en mans de Líbia perquè les autoritats d'aquest país, amb el suport de la UE, puguin interceptar les persones refugiades i migrants en el mar abans que arribin a Europa.

Després es retorna aquestes persones a Líbia, on són detingudes arbitràriament en centres en els quals és molt probable que siguin objecte de tortura i altres maltractaments. Des de començaments de gener fins al 27 d'agost de 2020, la Guàrdia Costanera Líbia va retornar il·legalment a aquest país 7.256 persones amb el suport de la UE, sovint alertada de la presència d'embarcacions en el mar per avions que participaven en Frontex i altres operacions de la UE.

La devolució sumària del Dilluns Sant

El cas de la devolució sumària del Dilluns Sant il·lustra fins a quin punt estan disposades a arribar les autoritats malteses per impedir que arribin persones a les seves costes. El 15 d'abril de 2020, un grup de 51 persones, entre les quals hi havia 7 dones i 3 menors d'edat, va ser retornat il·legítimament a Trípoli després d'haver estat rescatat a la regió de recerca i salvament de Malta pel vaixell de pesca comercial Dar Al Salam 1.

El vaixell, que havia estat contractat pel govern maltès, va portar aquestes persones de tornada a Líbia i les va lliurar a les autoritats d'aquest país, exposant al grup de persones refugiades i migrants -que acabava de sobreviure a un naufragi mortal- a més riscos per a la seva vida.

Quan el vaixell va arribar a Líbia, cinc persones havien mort i les que van sobreviure van dir que set més havien desaparegut en el mar. Les persones supervivents van informar també que els qui anaven a bord no van rebre assistència mèdica. En una declaració oficial, les autoritats malteses van confirmar que havien coordinat l'operació.

Absència de rendició de comptes a Malta

Encara que es va dur a terme una investigació judicial sobre el cas, moltes preguntes van quedar sense resposta. Encara es desconeix com van morir les 12 persones i com van ser retornades 51 a Líbia malgrat ser il·legal el trasllat de persones a aquest país. El jutge encarregat de la investigació no va escoltar els testimonis de les 51 persones traslladades a Líbia ni va indagar en la cadena de responsabilitat que va intervenir en la contractació del Dar El Salam 1 i va donar l'ordre de traslladar les persones a Líbia.

L'ONG Alarm Phone té dades que indiquen que les autoritats malteses podrien haver fet altres devolucions sumàries el 2019 i 2020 que no s'han investigat.

La cooperació de la UE i d'Itàlia amb Líbia

Itàlia en concret treballa en estreta coordinació amb Líbia i dóna suport a les autoritats marítimes d'aquest país donant-los embarcacions, formació i assistència en l'establiment de la regió de recerca i salvament líbia per facilitar les devolucions sumàries que fa la Guàrdia Costanera Líbia.

Tot i que la intensificació del conflicte i l'arribada de la COVID-19 amenacen la situació humanitària de la població refugiada i migrant a Líbia, Itàlia ha seguit implementat polítiques per mantenir aquestes persones a Líbia. Aquestes mesures inclouen prorrogar altres tres anys el seu memoràndum d'entesa sobre migració amb Líbia amb la finalitat d'augmentar els recursos de les autoritats líbies per impedir les sortides, ampliar les operacions militars a la regió dedicades a donar suport a les autoritats marítimes líbies, i mantenir lleis i pràctiques encaminades a la criminalització de les ONG que rescaten a persones en el Mediterrani central.

El Mediterrani central és la frontera més recent en la qual Amnistia Internacional posa en relleu els abusos que cometen les autoritats dels Estats membres de la UE. El 2020, Amnistia Internacional va documentar també abusos a les fronteres entre Croàcia i Bòsnia  i Grècia i Turquia. La UE necessita amb urgència un sistema independent i efectiu d'observació dels drets humans a les seves fronteres exteriors per garantir la rendició de comptes per violacions de drets i abusos.

"La Comissió Europea ha de passar pàgina quan llanci el Nou Pacte sobre Migració i Asil després de l'estiu i garantir que les polítiques europees sobre control de les fronteres europees i migració respecten els drets de les persones refugiades i migrants", conclou Elisa De Pieri.

"Els horrors a què s'enfronten les persones retornades a Líbia desaconsellen als governants europeus la cooperació amb països que no respecten els drets humans. En seguir enfortint els abusos i mirar cap a una altra banda quan es cometen violacions de drets, els països de la UE comparteix la responsabilitat d'aquestes violacions".