Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Malàisia: judicis injustos, execucions a la forca en secret i condemnes a mort per delictes de drogues

Malàisia ha de complir les promeses d'abolir la pena de mort de la legislació posant fi a un ús per delictes relacions amb drogues i eliminant la pena de mort perceptiva; així ho ha afirmat Amnistia Internacional, amb motiu de la presentació del seu informe per commemorar el Dia Mundial contra la Pena de Mort.

A Defectes fatals: Per què Malàisia ha d'abolir la pena de mort queda de manifest l'ús de la tortura i altres maltractaments per obtenir «confessions», l'accés inadequat a l'assistència lletrada, l'opac sistema d'indults i altres greus violacions del dret a un judici just que posen moltes persones en perill d'execució.

A més, l'informe revela que el 73% de les persones en espera d'execució – 930- han estat condemnades a mort per delictes relacions amb drogues, en contravenció del dret internacional dels drets humans. Més de la meitat d'elles (478) són estrangeres.

"Malàisia té una oportunitat d'or per trencar amb dècades de crueltat i injustícia, infligides de manera desproporcionada a algunes de les persones més marginades" ha afirmat Shamini Darkshini Kaliemuthu, directora executiva d'Amnistia Internacional Malàisia.

"La nostra investigació va revelar un patró de judicis injustos i excucions secretes a la forca que parla per si mateix. Des de les denúncies de tortura i altres maltractaments fins a un procés d'indults opac, és evdent que la pena de mort representa una taca en el sistema de justícia penal de Malàisia."

La pena de mort segueix actualment en vigor per castigar 33 delictes a Malàisia, i és preceptiva per a 12 d'ells. Als últims anys, s'ha utilitzat principalment en condemnes per assassinat i tràfic de drogues.

Fa un any, el govern elegit va anunciar que revocaria la pena de mort per a tots els delictes, després de la suspensió de les execucions que ja havia declarat al juliol del 2018. Tot i així, en una sessió parlamentaria que comença aquest mes, està previst que el govern presenti una legislació que eliminaria únicament la pena de mort perceptiva, i només per 11 delictes, el que dista molt de la seva abolició absoluta.

Amnistia Internacional demana a les autoritats que es mantingui la suspensió de les execucions fins que la pena de mort hagi estat completament abolida, i que utilitzin la legislació anunciada per revocar la pena de mort perceptiva per a tots els delictes, inclòs el tràfic de drogues.

Pena de mort per a la població més marginada

De les 1.281 persones condemnades a mort que, segons informes, hi havia a Malàisia al febrer del 2018, 568 (el 44%) eren persones estrangeres, que troben greus obstacles per accedir a l'assistència consular i serveis d'interpretació.

Amnistia Internacional ha descobert també que el nombre de persones condemnades a mort pertanyents a certes minories ètniques de Malàisia és desproporcionat, i les dades examinades per l'organització apunten a un gran percentatge de persones procedents d'entorns desfavorits.

Amnistia Internacional ha inclòs que la majoria de les persones condemnades a mort (el 73%) van ser declarades com a culpables de tràfic de drogues i que més de la meitat són estrangeres. Moltes van al·legar que havien estat coaccionades o manipulades per introduir petites quantitats de drogues al país i que no havien exercit violència de cap mena. Segons el dret internacional, els països que encara no hagin abolit la pena de mort han de limitar el seu ús als "més greus delictes", com el d'assassinat.

Els casos de moltes dones condemnades a mort il·lustren els efectes demolidors de la draconiana legislació antidroga a Malàisia combinada amb la pena de mort preceptiva. Casi 9 de cada 10 dones en espera d'execució són estrangeres condemnades per tràfic de drogues. En alguns casos, les dones van explicar que tenien problemes econòmics o que havien estat coaccionades per transportar la droga. Tot i així, la pena de mort preceptiva implica que els jutges no tenen l'oportunitat de prendre en consideració aquestes circumstàncies.

Judicis injustos

Advocats i familiars van explicar a Amnistia Internacional que era habitual que les persones acusades que no podien pagarl'assistència lletrada continuessin sense ella fins que es presentessin els càrrecs davant d'un tribunal. D'aquesta manera, van descriure un sistema d'assistència jurídica gratuïta greument mancat de recursos, que deixava moltes persones acusades sense assistència lletrada durant llargs períodes de temps, molt sovint fins que el judici comença.

Les persones sospitoses de delictes penats amb la mort poden estar fins i tot 14 dies en detenció, i, segons les persones entrevistades per Amnistia Internacional, és habitual que s'infligeixin "pallisses" als acusats per obtenir "confessions". La pràctica continua avui dia, malgrat el clam contrari de les ONG malàisies. La investigació realitzada al 2011 per un grup de treball de l'ONU ja incloïa que "pràcticament totes les persones detingudes" havien patit tortura o altres maltractaments durant el seu interrogatori.

Tot i l'índex tan elevat de persones estrangeres condemnades a mort, i dels múltiples idiomes parlats al país, el dret malaisi no preveu serveis d'interpretació per a qui no parlin l'idioma fora de les actuacions a la sala judicial. Amnistia Internacional ha tingut coneixement de casos de persones a qui se'ls va demanar que firmessin documents en malaisi tot i que no entenien l'idioma.

Hoo Yew Wah, ciutadà malaisi d'ètnia xinesa, va ser detingut al 2005 – amb 20 anys – en possessió de metamfetamina i declarat culpable en funció d'una declaració que havia fet en mandarí, la seva llengua materna, però la policia havia enregistrat en malaisi. Afirma que la declaració que el van obligar a firmar és inexacta, i que la policia li va trencar un dit durant l'interrogatori i el va amenaçar amb colpejar la seva parella si es negava a firmar-la. No va comptar amb assistència d'un advocat durant aquest període en qüestió. Hoo Yew Wah porta condemnat a mort des del 2011.

Un sistema opac i secret, i una oportunitat de canvi

El dret malaisi no defineix el procés d'indult amb detall, i tampoc estableix els criteris per aplicar-lo ni la manera de notificar una decisió a les persones empresonades o als seus familiars.

No es garanteix assistència lletrada a les persones acusades que sol·liciten l'indult, i moltes no disposen d'aquesta. Altres que ni tan sols sol·liciten l'indult, ja sigui per desesperació o perquè no volen admetre la seva culpabilitat en un delicte que asseguren que no han comés.

Existeixen algunes iniciatives d'assistència lletrada gratuïta, però l'accés a aquests serveis està controlat per les autoritats penitenciaries i no hi ha transparència sobre com es concedeix. Encara no es coneixen els criteris aplicats, aparentment afecten a les persones estrangeres: la meitat d'elles no ha presentat sol·licitud d'indult.

"Un sistema tan secret impedeix tenir un coneixement cabal dels habitants a Malàisia", ha afirmat Shamini Darshni.

"La investigació d'Amnistia Internacional demostra per què aquest govern ha de complir sense més dilació la seva promesa d'abolit aquesta pena cruel, inhumana i definitiva."