Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Llei de Memòria Democràtica: Una oportunitat per a les víctimes, amb debilitats que en posen en risc l'eficàcia

REUTERS/Susana Vera
  • Amnistia Internacional, en un informe sobre l'Avantprojecte de Llei, dona la benvinguda a avenços rellevants en veritat, justícia i reparació, com ara l'atribució d'un paper actiu de l'Estat en l'exhumació de fosses i recerca de desapareguts, la creació d'una Fiscalia especialitzada, i la nul·litat de sentències injustes dictades durant la Guerra Civil i el franquisme.
  • L'organització alerta també sobre incompliments d'estàndards internacionals de drets humans com l'absència d'un mecanisme d'investigació independent (en forma de comissió de la veritat), els obstacles legals per a la investigació judicial de greus abusos, les limitacions al dret de reparació, o les restriccions indegudes a la llibertat d'expressió, reunió i associació.

Amnistia Internacional dona la benvinguda a l'Avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica, aprovat en Consell de Ministres el passat 15 de setembre, que constitueix un important avenç en el reconeixement de les greus violacions de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. Si aquest Avantprojecte tira endavant, l'Estat espanyol assumiria la responsabilitat de les exhumacions de persones desaparegudes durant aquest període; s'engegaria una Fiscalia especialitzada a la qual s'atribuiran funcions d'impuls dels processos de recerca; i s'anul·larien sentències injustes dictades durant el règim franquista.

No obstant això, l'Avantprojecte de llei encara té una ampli marge de millora i hauria d'adaptar-se de forma més sòlida als estàndards internacionals de drets humans abans d'arribar al Congrés dels Diputats, i durant el posterior tràmit parlamentari. Per a això, l'Avantprojecte hauria d'impulsar mesures com l'establiment d'una política de promoció de la veritat col·lectiva, l'anul·lació els obstacles legals per a la investigació judicial, o el reconeixement de la indemnització com a forma de reparació.

Mitjançant un informe tècnic, presentat al Ministeri de Presidència, Amnistia Internacional identifica avenços, preocupacions i facilita recomanacions per assegurar que l'Avantprojecte de llei sigui un instrument eficaç en la consecució de veritat, justícia i reparació per a les víctimes i els seus familiars.

"L'Avantprojecte ha de ser una oportunitat per avançar en veritat, justícia i reparació, però no pot ni quedar-se a mig camí, ni establir mesures allunyades del dret internacional. Ha de comptar amb prou recursos, però també és imprescindible que millorin alguns aspectes per garantir que els drets de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme o dels seus familiars no quedin en l'oblit", ha manifestat Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional Espanya.

L'Avantprojecte de Llei ha de ser una oportunitat per avançar en veritat, justícia i reparació, però no ppot ni queda-se mitges, ni establir mesures allunyades del dret internacional

Daniel Canales, Amnistia Internacional

Avenços en veritat, justícia i reparació
Abans que l'Avantprojecte de Llei engegui el seu recorregut parlamentari, Amnistia Internacional valora positivament aspectes de l'articulat com els següents:

1. L'atribució de responsabilitat i d'un rol actiu a l'Estat en matèria de recerca, exhumació i identificació de víctimes de desaparició forçada. Així com la creació d'un Banc Nacional d'ADN, que faciliti aquesta recerca.

2. La creació d'una Fiscalia especialitzada (Fiscalia de Sala de Memòria Democràtica i Drets Humans), des de la qual haurien d'impulsar-se processos legals de recerca, identificació i localització de les víctimes.

3. La cobertura de l'Estatut de la Víctima per els qui van patir violacions de drets humans durant la Guerra Civil i el franquisme, entre les quals s'inclou expressament als nens i nenes sostrets i adoptats sense autorització, i als seus familiars. Es reconeixen a més de manera expressa les vulneracions dels drets les dones durant aquest període.

Amnistia Internacional destaca també altres aspectes positius d'aquest Avantprojecte de Llei com: la nul·litat de sentències injustes dictades per Consells de Guerra o pel Tribunal d'Ordre Públic, entre altres òrgans, així com les sancions i condemnes dictades per motius polítics, ideològics o de creença, amb independència de la qualificació jurídica utilitzada. També és positiu que es vulgui garantir l'accés a fons documentals, es ressignifiqui el Valle de los Caídos per contribuir a la recuperació i construcció de la memòria amb una funció educativa i preventiva, i s'inclogui la memòria històrica en els continguts curriculars de l'ESO, Batxillerat i professorat, entre altres mesures.

Algunes debilitats de l'avantprojecte que haurien d'esmenar-se

No obstant això, en l'anàlisi de l'Avantprojecte de Llei, Amnistia Internacional ha identificat algunes àrees que no s'ajusten als estàndards internacionals de drets humans, entre les quals:

1. Encara no apareix clarament identificada una política d'Estat sobre el dret a la veritat col·lectiva. Aquest dret es vincula amb una "finalitat de fomentar el coneixement científic imprescindible per al desenvolupament de la memòria democràtica", però no es relaciona expressament amb la promoció de la veritat col·lectiva, ni amb la necessitat que aquesta hagi de dur-se a terme mitjançant investigacions judicials. L'Estat espanyol no compleix així amb les recomanacions de Nacions Unides, que li instaven a considerar la creació d'un mecanisme independent, que permeti aclarir les violacions de drets humans comeses en aquest període i que podria adoptar la forma de comissió de la veritat.

2. Persisteixen els obstacles a la investigació de greus violacions de drets humans, en no estar garantit l'accés a la justícia per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, sobretot després de la sentència del Tribunal Suprem de febrer de 2012. L'organització té seriosos dubtes sobre l'abast i competències que assumirà la nova fiscalia, en un context en el qual es tanca la porta a les investigacions amb arguments com l'aplicació de la Llei d'Amnistia de 1977 o la prescripció dels fets. "Seria desitjable que, seguint les reiterades recomanacions de Nacions Unides, la nova llei estableixi expressament que cap amnistia pugui constituir un obstacle per investigar greus violacions de drets humans del passat", ha assenyalat Daniel Canales.

3. El dret a la reparació exclou explícitament la indemnització com a forma de reparació, que es vertebra a través de "mesures de restitució, rehabilitació i satisfacció". També nega qualsevol tipus de responsabilitat patrimonial de l'Estat que afecta especialment les persones a qui se'ls va confiscar el seu patrimoni, o que van realitzar treball forçat, així com els qui van patir condemnes injustes. Amnistia Internacional recorda que la reparació comprèn, entre altres elements, la indemnització. Així mateix, la restitució com a forma de reparació, ha de procurar la devolució de béns en la mesura del possible o, en el seu defecte, la reparació integral, incloent indemnització.

4. Restriccions indegudes a l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació. "Tal com està redactat en aquests moments l'Avantprojecte de Llei, no queda clarament definit el que podrien considerar-se actes contraris a la memòria democràtica, per reflectir-s'hi de manera vaga i excessivament àmplia. Recordem que segons el dret internacional, a l'hora d'imposar restriccions, com ara sancions administratives, a la difusió d'idees o expressions, a la celebració de reunions o a la llibertat d'associació, les autoritats han de valorar si aquuestes mesures són necessàries i proporcionals per protegir una finalitat legítima, o si poden convertir-se en un obstacle indegut a la lliure circulació d'idees i informació. En tot cas, aquestes mesures han de ser definides amb precisió, sense posar en risc l'exercici de la llibertat d'expressió", ha explicat Daniel Canales.

També inquieten a Amnistia Internacional aspectes de l'Avantprojecte de Llei com: el desenvolupament d'exhumacions al marge de processos judicials; l'absència d'un mecanisme que centralitzi la gestió de les tasques de recerca i que doni suport a les víctimes, tal com estableix la Declaració sobre la Protecció de totes les Persones sobre les Desaparicions Forçades; la manca de previsió sobre l'accés a arxius privats, com els eclesiàstics, rellevants per a l'esclariment de violacions de drets humans; o l'absència de plans de formació en memòria democràtica per a la judicatura, forces armades i forces de seguretat de l'Estat, entre altres.

Oportunitats per a una llei efectiva i segons els drets humans

Perquè l'Avantprojecte de Llei es converteixi en una llei eficaç d'acord amb els estàndards internacionals, Amnistia Internacional recomana, entre altres, algunes mesures que haurien de prendre's en compte durant la seva tramitació:

1. Que s'estableixi una política de promoció de la veritat col·lectiva, i es prevegi la creació d'un òrgan oficial de caràcter no judicial que investigui els abusos greus comesos en aquest període amb l'objectiu de contribuir a l'aclariment de la veritat, però que no substitueixi el dret de les víctimes a obtenir justícia.

2. Que cap disposició de la Llei d'Amnistia de 1977 pugui interpretar-se com una norma d'impunitat que obstaculitzi les investigacions i l'accés a la justícia. I que s'adoptin els principis elementals d'investigació de crims de dret internacional, com són: la imprescriptibiltat dels delictes, la no aplicació d'indults o amnisties, o l'obligació d'investigar amb independència de la mort dels presumptes responsables.

3. Que es garanteixi el dret a la reparació de les víctimes i els seus familiars en tots els seus vessants, que van des de la rehabilitació de tots els seus drets, fins a la concessió d'indemnitzacions per a tots els perjudicis econòmicament avaluables, inclosos els morals o els danys físics.

4. Que es prevegi l'establiment d'un mecanisme o una oficina de caràcter estatal, amb presència en tot el territori i accessible per a totes les víctimes, que centralitzi la gestió dels processos de recerca de les restes mortals de víctimes de desaparició forçada, sense deixar aquesta completament delegada en altres autoritats o nivells de l'administració, i assegurant en tot cas l'actuació de les autoritats judicials.

5. Que es garanteixi que no s'imposen limitacions indegudes a l'exercici dels drets a la llibertat d'expressió, reunió i associació; assegurant que qualsevol restricció s'estableix segons el dret i les normes internacionals de drets humans, és a dir, atenent a criteris de proporcionalitat i finalitat legítima.