Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

L'Iraq: Motius de preocupació en el quart aniversari de la guerra

20/3/07 - El país continua atrapat en una espiral de conflicte i abusos greus contra els drets humans.

amnistia amni, 

Londres.- El 20 de març es compleixen quatre anys des de la invasió encapçalada pels Estats Units que va posar fi al govern de Saddam Hussein. L'Iraq continua atrapat en una espiral de conflicte i abusos greus contra els drets humans. Malgrat la decisió adoptada pel govern nord-americà a principis de gener d'enviar 21.500 soldats més a l'Iraq, la seguretat al país segueix sent molt precària.

 

 

 

Situació de la seguretat

 

La seguretat continua sent extremadament precària en el país, sobretot en el que s?anomena ?triangle sunnita? que inclou la capital, Bagdad. Segons la Missió d'Assistència de les Nacions Unides per a l'Iraq (UNAMI), més de 34.000 persones van morir el 2006 a causa de la violència perpetrada per diversos sectors, entre ells, grups armats d?oposició al govern iraquià i a la presència de tropes estrangeres, les forces governamentals iraquianes, militants xiïtes i sunnites així com obscurs ?esquadrons de la mort? responsables d'homicidis sectaris, i tropes de la Força Multinacional liderada pels Estats Units. La violència ha estat més intensa a Bagdad, però també ha afectat seriosament d?altres zones. Actualment a la capital hi ha desplegats uns 90.000 efectius nord-americans i iraquians, però és massa aviat per determinar si aquest desplegament millorarà la seguretat o comportarà un augment dels abusos contra els drets humans.

 

Continuen els homicidis i altres abusos contra els drets humans a les mans de diversos actors, i sovint resulta difícil atribuir la responsabilitat en casos concrets. Els grups armats contraris al govern iraquià i a la presència de tropes estrangeres en el país segueixen perpetrant matances indiscriminades. També ha augmentat la violència en la qual hi participen insurgents sunnites, milícies xiïtes com l'Exèrcit Mahdi i uns ?esquadrons de la mort? poc clars, presumptament vinculats a agrupacions polítiques. Així mateix continuen rebent-se informes de violacions dels drets humans perpetrades per les forces de seguretat iraquianes i la Força Multinacional que els dóna suport. Segons informes, les forces de seguretat del govern, de majoria xiïta, i milícies pro-governamentals són responsables de detencions arbitràries, ?desaparicions? i tortura sistemàtica, sobretot en presons i centres de detenció controlats pel Ministeri de l'Interior. Entre els mètodes de tortura utilitzats, s'han rebut informes de brutals pallisses, descàrregues elèctriques en diverses parts del cos, suspensió del sostre i agressions sexuals.

 

 

 

Absència d'investigacions

 

En alguns casos, el govern iraquià ha promès investigar denúncies de tortura infligida a persones detingudes, però, fins avui, les autoritats no han fet públics els resultats de cap investigació.

 

 

 

Detencions

 

La Força Multinacional continua mantenint recloses sense càrrecs ni judici unes 14.500 persones, majoritàriament a Camp Bucca, prop de Bàssora, i Camp Cropper, en les proximitats de Bagdad, després del tancament de la presó d?Abu Ghraib el setembre de 2006. S'han presentat càrrecs contra diversos soldats nord-americans i britànics en relació amb violacions greus dels drets humans contra civils iraquians, com ara l'homicidi de 24 persones a la localitat d?Haditha, al nord de Bagdad, el novembre de 2005.

 

 

 

Pena de mort

 

L'ús de la pena de mort ha augmentat de forma accelerada des que aquesta es va tornar a instaurar el 2004: almenys 65 persones, entre elles dues dones i l'expresident Saddam Hussein, van ser executades el 2006, i 170 més romanen tot esperant execució. Segons els informes rebuts, fins ara, el 2007 s'han executat almenys 16 persones, inclosos dos dels acusats en el judici de Saddam Hussein davant l'Alt Tribunal Penal Iraquià, que va ser considerat injust pels observadors internacionals, Amnistia Internacional entre ells. Igualment es creu que moltes de les persones condemnades a mort pel Tribunal Penal Central de l'Iraq van ser jutjades en processos que no complien les normes internacionals sobre judicis justos.

 

El 15 de març, la Sala d'Apel?lacions de l'Alt Tribunal Penal Iraquià va confirmar la condemna de mort imposada a l?exvicepresident Taha Yassin Ramadhan. És probable que sigui executat en els pròxims 30 dies. Segons l'Estatut de l'Alt Tribunal, els condemnats a mort no poden ser indultats pel president del país.

 

 

 

Persones refugiades

 

A causa de l?alt grau de violència que viu l'Iraq, dos milions d'iraquians han fugit i han buscat refugi a països veïns, especialment a Síria i Jordània, mentre que 1,7 milions han quedat desplaçats internament a l'Iraq, segons càlculs recents de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Aquesta crisi humanitària segueix agreujant-se, ja que, segons informes, aproximadament 50.000 persones intenten abandonar el país cada mes. L?ACNUR ha fet una crida a la comunitat internacional perquè presti ajuda urgentment. Amnistia Internacional va enviar una delegació a Jordània a principis de març per indagar sobre la situació de les persones refugiades iraquianes i està intentant realitzar una visita similar a Síria com més aviat millor.

 

 

 

Atacs contra les minories

 

Els membres de grups minoritaris no musulmans, com ara els cristians o els mandeistes, així com persones palestines i sirianes refugiades a l'Iraq, s'han convertit en objectiu d'homicidis, i molts s'han vist obligats a abandonar el país. Nombrosos professionals, com ara professors universitaris, periodistes, metges i advocats, també han estat blanc dels atacs.

 

 

 

Dones

 

Les dones segueixen sofrint segrests i violacions, intimidació d'extremistes religiosos ?especialment si les dones no segueixen un estricte codi amb la seva indumentària? i delictes per motius ?d'honor? perpetrats per familiars barons. Segons informes, ha augmentat la incidència d'aquests últims des de 2003.

 

 

 

Nord de l'Iraq

 

Les tres províncies del nord de l'Iraq que estan sota control kurd s'han vist menys afectades per la violència que altres parts del país. No obstant això, en aquestes zones, les autoritats també són responsables de detencions arbitràries, detencions sense càrrecs ni judici, ús de força excessiva contra manifestants, restriccions a la llibertat d'expressió i execucions, i es manté la constant dels homicidis per motius ?d'honor?.

 

(20/03/2007)