Londres.- Cinc anys després que les forces encapçalades pels Estats Units enderroquessin Saddam Hussein, l'Iraq continua sent un dels països més perillosos del món pel que fa als drets humans, segons ha manifestat Amnistia Internacional avui. En un nou informe titulat Matances i desesperació, l'organització descriu l?impacte devastador -amb més de quatre milions de persones desplaçades de les seves llars- que han causat els atacs i homicidis sectaris perpetrats per grups armats, la tortura i els maltractaments infligits per les forces governamentals iraquianes, i la prolongada detenció de milers de sospitosos a les mans de forces nord-americanes i iraquianes. Molts dels detinguts continuen reclosos sense càrrecs ni judici, alguns d'ells durant anys. S'han dedicat milions de dòlars a la seguretat però, ara per ara, dos de cada tres iraquians continua sense tenir accés a l?aigua potable, i gairebé un terç de la població -és a dir, uns vuit milions de persones- necessita ajuda d'emergència per sobreviure. "El govern de Saddam Hussein era sinònim d'abusos contra els drets humans -ha manifestat Malcolm Smart, director del Programa regional per a l?Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional-, però la seva substitució no ha proporcionat en absolut un respir a la població iraquiana." Milers de persones han mort o han quedat mutilades, i comunitats que abans vivien en relativa harmonia s'han vist abocades a un conflicte declarat. La població civil és la que ha suportat més la càrrega. Les condicions de moltes dones, ara en perill a causa de l'integrisme religiós, s'han deteriorat respecte a l'època de Saddam Hussein. Segons l'informe, ni a la regió kurda relativament pacífica del nord de l'Iraq les millores econòmiques no s'han vist acompanyades d'un augment del respecte pels drets humans. "Es continuen rebent informes de detencions arbitràries, reclusions i tortura fins i tot a les províncies kurdes -ha manifestat Malcolm Smart- i la dissidència política pacífica amb prou feines es tolera. S'han detingut sense càrrecs opositors polítics, i els homicidis per motius d?honor? (dones que moren a les mans de les seves famílies) continuen sent un problema molt arrelat que les autoritats critiquen però no han abordat adequadament." Ningú no sap exactament quantes persones han mort a l'Iraq des de la invasió encapçalada pels Estats Units el març de 2003. Segons un estudi més ampli, realitzat conjuntament per l'Organització Mundial de la Salut i el govern iraquià i publicat el passat mes de gener, més de 150.000 persones havien mort fins al juny de 2006. L'ONU va informar que el 2006 -l'últim any de què es disposa d'aquestes xifres- havien mort gairebé 35.000 persones. El problema constant de la inseguretat ha obstaculitzat els esforços per restaurar l'ordre, però, fins i tot quan les autoritats iraquianes s'han vist en situació de defensar els drets humans, poques vegades ho han fet. Els judicis són sistemàticament injustos, amb condemnes basades en declaracions presumptament obtingudes mitjançant tortura, i centenars de persones han estat condemnades a mort. "Aquest és un dels aspectes més preocupants de cara al futur -ha manifestat Malcolm Smart-. Les autoritats iraquianes, fins i tot quan han tingut davant seu proves fefaents de tortures infligides sota la seva custòdia, han optat per no fer retre comptes als responsables, i els Estats Units i els seus aliats han optat per no demanar-los que ho facin." Trobareu l'informe en anglès a: http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2008_Iraq5yr.pdf. (17/03/2008)