Madrid.- Mentre el món camina cap a l'abolició de la pena de mort, l?Iran encara manté les lapidacions i continua executant menors. Amnistia Internacional va registrar 177 execucions el 2006. Dues van ser lapidacions. Quatre, execucions de menors. Només el gener de 2007 se sumen 19 execucions més, encara que la xifra real podria ser molt superior. Donades aquestes xifres, l'organització llança una nova campanya de recollida urgent de signatures a la web www.actuaconamnistia.org per demanar que es commuti la pena de mort a totes les persones que actualment estan en perill d'execució a l?Iran. Amb aquesta acció Amnistia Internacional dóna el seu suport a defensors i defensores, periodistes i professionals del dret iranians, que fan campanya a l?Iran perquè les coses canviïn. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos per considerar-la la forma més extrema de pena cruel, inhumana o degradant i una violació del dret a la vida. L'execució per lapidació agreuja la brutalitat de la pena de mort i és un mètode concebut específicament per augmentar el sofriment de la víctima. Quant a l'execució de menors, resulta absolutament inacceptable, està prohibida pel dret internacional, i pràcticament tots els països del món hi han renunciat de manera ferma i clara. Sis dones i un home en perill En aquests moments, sis dones i un home corren el risc de morir lapidats a l?Iran, alguns de forma imminent. ? Khayrieh. Segons informes, patia violència a mans del seu marit. Va Ser condemnada a morir lapidada per adulteri. Khayrieh ha dit: «Estic preparada per anar a la forca, però no m?han de lapidar. Podrien escanyar-te i moriries, però és molt difícil suportar que et llancin pedres al cap». ? Kobra. Segons sembla Kobra va ser obligada a exercir la prostitució pel seu espòs, heroïnòman que la tractava amb violència. Després de rebre una brutal pallissa, Kobra va explicar a un dels seus clients que volia matar-lo. Després de l'assassinat del marit, el client --també acusat d'assassinat-- va ser condemnat a mort, però ha estat indultat per la família de la víctima, a la qual va pagar una indemnització o diyeh (diners de sang). ? Iran. Quan la policia la va interrogar en relació a un homicidi, va confessar, segons els informes, haver comès adulteri amb el fill dels veïns. Posteriorment es va retractar de la confessió. Malgrat les apel?lacions del seu advocat, el Tribunal Suprem va confirmar la seva sentència l'abril de 2006. ? Soghra. Va ser condemnada a lapidació per adulteri i a 15 anys de presó per complicitat en l'assassinat del seu espòs, Abdollah. Primer haurà de complir la pena de presó i posteriorment la seva sentència indica que serà lapidada. Desconeixem les dates, però podria ocórrer en qualsevol moment. ? Fatemeh. Va ser condemnada a mort per lapidació per mantenir una «relació il?lícita» amb un home. La causa està sent examinada pel Tribunal Suprem. ? Ashraf Kolhari. La seva execució va estar a punt de fer-se l'estiu de 2006, però es va suspendre. No hi ha més notícies. ? Abdollah F. Baró empresonat i condemnat a ser executat per lapidació. Menors que poden ser executats ? Nemat. Pot ser executat en qualsevol moment. Només després d'un «llarg interrogatori» va confessar ser autor del crim de què se l?acusava. Amnistia Internacional no sap si va comptar amb la deguda assistència lletrada ni el que significa «llarg interrogatori». L'organització va llançar una campanya per evitar la seva execució el maig passat. S'han recollit més de 240.000 signatures però Nemat continua estant en perill. ? Almenys 23 persones més condemnades a mort a l?Iran per delictes comesos quan eren menors continuen en espera d?execució. Alguns avenços Dos de les dones per les quals Amnistia Internacional ha estat treballant al costat d'organitzacions i activistes dins de l?Iran contra la lapidació, han pogut salvar-se d'aquesta terrible condemna. Es tracta de Parisa, després d'haver estat condemnada a lapidació per exercir la prostitució, obligada pel seu espòs, va quedar en llibertat el 5 de desembre, després d'haver rebut 99 assots. El Tribunal Suprem li havia commutat la condemna de mort per lapidació per flagel?lació després de revisar la causa; i de Shamameh Ghorbani (coneguda també com Malek), que havia estat condemnada a mort per lapidació, veia com la seva condemna era anul?lada pel Tribunal Suprem el novembre de 2006 i s'ordenava obrir un nou judici per considerar que la investigació del cas havia quedat incompleta. Igualment, s'ha produït un avenç en el cas de Nazanin. El 14 de gener de 2006 els jutges d'un tribunal penal de Teheran van absoldre d'assassinat amb premeditació Mahabad Fatehi, coneguda com Nazanin, de 19 anys, després d'una vista oral celebrada el 10 de gener, si bé van resoldre que la jove havia de lliurar «diners de sang» a la família de l'home a qui havia matat en defensa pròpia el març de 2005. L'havien condemnat a mort per assassinat al gener de 2006, però, gràcies a les protestes internacionals, entre elles la de Nazanin Afshin-Jam, reina de la bellesa canadenca, d'origen iranià, la seva condemna a mort va ser anul?lada pel Tribunal Suprem el maig de 2006 i la causa va ser remesa perquè se celebrés un nou judici. El resultat del nou judici de la jove, en virtut del qual ja no serà executada, posa en relleu l?imperiosa necessitat d'una reforma legal a l?Iran per impedir que les persones acusades de delictes comesos quan eren menors de 18 anys siguin condemnades a mort. Informació addicional La moratòria en l'ús de la lapidació, anunciada el 2002 pel president de la magistratura, es va mantenir fins el 2006, any en què, segons informes, l?Iran va reprendre les execucions per lapidació. El Codi Penal iranià estipula que la pena per adulteri és l'execució per lapidació i és molt específic pel que fa a la manera de dur a terme l'execució i al tipus de pedres que s?han de fer servir. Pots firmar a www.actuaconamnistia.org per evitar aquestes execucions (01/03/2007)