Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

L'Índia no ha de retornar sol·licitants d'asil rohingyes a Myanmar

© Fred Dufour/AFP/Getty Images
L'expulsió de sol·licitants d'asil rohingyes a Myanmar per part del govern de l'Índia mostra el seu menyspreu pel dret internacional.

El 4 de gener, l'ACNUR (Agència de l'ONU per a les Persones Refugiades) va afirmar que els cinc membres d'una família rohingya que havien estat detinguts i retornats el dia abans a Myanmar eren sol·licitants d'asil registrats per l'ACNUR a Índia. L'organisme també va assenyalar que les autoritats índies no havien respost les seves peticions d'accés a les persones detingudes per determinar si volien tornar a Myanmar. L'ACNUR va dir que lamentava la decisió de l'Índia de retornar aquestes persones sol·licitants d'asil a Myanmar, on les condicions no eren favorables al retorn.

"Que el govern fes cas omís de les peticions de l'ACNUR per accedir a la família, registrada com a sol·licitant d'asil, és molt preocupant. L'actuació del govern mostra un menyspreu flagrant pel mecanisme internacional de protecció de les persones refugiades i el mandat de l'ACNUR", ha manifestat Abhirr VP, responsable de campanyes d'Amnistia Internacional Índia.

"Expulsar persones refugiades i sol·licitants d'asil constitueix una violació de les obligacions contretes per l'Índia en virtut del dret internacional consuetudinari, que prohibeix als governs retornar persones a territoris on estarien exposades a patir greus violacions de drets humans".

El 2 de gener va ser expulsat un home rohingya que estava detingut a Haryana per presumpta entrada il·legal al país. L'endemà, els cinc membres d'una família van ser deportats a Myanmar. Portaven reclosos a Assam des del 2014, pel que sembla per entrar a l'Índia sense documents vàlids. Segons informació publicada per agències de notícies, 10 persones rohingyes més recloses a la presó de Tezpur, a Assam, corrien perill d'expulsió. A l'octubre de 2018, set homes rohingyes van ser deportats a Myanmar des de l'estat de Manipur.

"Retornar persones que busquen refugi a un lloc on les seves vides corren perill constant és absolutament inacceptable. En el passat, el govern indi ha declarat que la població rohingya retornada a Myanmar ha donat el seu consentiment, però costa creure-ho quan les autoritats qualifiquen de 'immigrants il·legals' totes les persones rohingyes i no permeten que l'ACNUR accedeixi a les quals estan detingudes", ha manifestat Abhirr VP.

"La població rohingya de l'estat birmà de Rakhine continua sotmesa a un règim d'apartheid. Els seus membres suporten greus restriccions de circulació i accés a serveis bàsics, i les forces de seguretat responsables d'atrocitats contra ells no han comparegut davant de la justícia".

18.000 refugiats rohingyes a l'Índia

Des d'agost de 2017, més del 80% de la població rohingya del nord de l'estat de Rakhine -més de 700.000 homes, dones, nens i nenes- ha fugit d'una brutal campanya de violència de les forces de seguretat de Myanmar i han buscat refugi en països veïns.

Segons càlculs de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, a l'Índia hi ha 18.000 persones refugiades i sol·licitants d'asil rohingyes. L'ACNUR expedeix targetes d'identitat per als refugiats registrats i documents per als sol·licitants d'asil a l'Índia, el propòsit del qual és ajudar a evitar la seva detenció arbitrària, reclusió i expulsió del país.

A l'octubre de 2018, la relatora especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància va expressar la seva alarma davant la intenció del govern de l'Índia de retornar rohingyes a Myanmar, fet que podria constituir devolució (refoulement) i una violació del dret internacional. Alhora, la relatora especial va expressar preocupació per la detenció prolongada d'unes 200 persones rohingyes acusades d'haver entrat de forma irregular a l'Índia.