Saltar al contenido
Actuem pels drets humans a tot el món
Buscar

L'Índia no ha de retornar sol·licitants d'asil rohingyes a Myanmar

© Fred Dufour/AFP/Getty Images

L'expulsió de sol·licitants d'asil rohingyes a Myanmar per part del govern de l'Índia mostra el seu menyspreu pel dret internacional.

El 4 de gener, l'ACNUR (Agència de l'ONU per a les Persones Refugiades) va afirmar que els cinc membres d'una família rohingya que havien estat detinguts i retornats el dia abans a Myanmar eren sol·licitants d'asil registrats per l'ACNUR a Índia. L'organisme també va assenyalar que les autoritats índies no havien respost les seves peticions d'accés a les persones detingudes per determinar si volien tornar a Myanmar. L'ACNUR va dir que lamentava la decisió de l'Índia de retornar aquestes persones sol·licitants d'asil a Myanmar, on les condicions no eren favorables al retorn.

"Que el govern fes cas omís de les peticions de l'ACNUR per accedir a la família, registrada com a sol·licitant d'asil, és molt preocupant. L'actuació del govern mostra un menyspreu flagrant pel mecanisme internacional de protecció de les persones refugiades i el mandat de l'ACNUR", ha manifestat Abhirr VP, responsable de campanyes d'Amnistia Internacional Índia.

"Expulsar persones refugiades i sol·licitants d'asil constitueix una violació de les obligacions contretes per l'Índia en virtut del dret internacional consuetudinari, que prohibeix als governs retornar persones a territoris on estarien exposades a patir greus violacions de drets humans".

El 2 de gener va ser expulsat un home rohingya que estava detingut a Haryana per presumpta entrada il·legal al país. L'endemà, els cinc membres d'una família van ser deportats a Myanmar. Portaven reclosos a Assam des del 2014, pel que sembla per entrar a l'Índia sense documents vàlids. Segons informació publicada per agències de notícies, 10 persones rohingyes més recloses a la presó de Tezpur, a Assam, corrien perill d'expulsió. A l'octubre de 2018, set homes rohingyes van ser deportats a Myanmar des de l'estat de Manipur.

"Retornar persones que busquen refugi a un lloc on les seves vides corren perill constant és absolutament inacceptable. En el passat, el govern indi ha declarat que la població rohingya retornada a Myanmar ha donat el seu consentiment, però costa creure-ho quan les autoritats qualifiquen de 'immigrants il·legals' totes les persones rohingyes i no permeten que l'ACNUR accedeixi a les quals estan detingudes", ha manifestat Abhirr VP.

"La població rohingya de l'estat birmà de Rakhine continua sotmesa a un règim d'apartheid. Els seus membres suporten greus restriccions de circulació i accés a serveis bàsics, i les forces de seguretat responsables d'atrocitats contra ells no han comparegut davant de la justícia".

18.000 refugiats rohingyes a l'Índia

Des d'agost de 2017, més del 80% de la població rohingya del nord de l'estat de Rakhine -més de 700.000 homes, dones, nens i nenes- ha fugit d'una brutal campanya de violència de les forces de seguretat de Myanmar i han buscat refugi en països veïns.

Segons càlculs de l'ACNUR, l'agència de l'ONU per als refugiats, a l'Índia hi ha 18.000 persones refugiades i sol·licitants d'asil rohingyes. L'ACNUR expedeix targetes d'identitat per als refugiats registrats i documents per als sol·licitants d'asil a l'Índia, el propòsit del qual és ajudar a evitar la seva detenció arbitrària, reclusió i expulsió del país.

A l'octubre de 2018, la relatora especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància va expressar la seva alarma davant la intenció del govern de l'Índia de retornar rohingyes a Myanmar, fet que podria constituir devolució (refoulement) i una violació del dret internacional. Alhora, la relatora especial va expressar preocupació per la detenció prolongada d'unes 200 persones rohingyes acusades d'haver entrat de forma irregular a l'Índia.