Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líbia: Els tribunals militars condemnen centenars de civils en simulacres de judici enterbolits per la tortura

Dones líbies canten eslògans en una manifestacíó a Trípoli el 8 de març de 2019 contra el general Khalifa Haftar de les Forces Armades Àrabs Líbies. REUTERS/Ismail Zitouny

Els tribunals militars han declarat culpables centenars de civils a l'est de Líbia en judicis secrets i injustos celebrats davant tribunals militars i dirigits a castigar opositors i crítics, o presumptes opositors i crítics, de les Forces Armades Àrabs Líbies i grups afiliats. Així ho ha declarat Amnistia Internacional avui. Entre 2018 i 2021, almenys 22 persones van ser condemnades a mort, i centenars més a penes de presó. Moltes de les persones acusades van ser sotmeses a tortura i altres maltractaments quan es trobaven en presó preventiva.

Entre els civils jutjats per tribunals militars en zones controlades de les Forces Armades Àrabs Líbies es trobaven dos individus encausats exclusivament pel seu treball periodístic, un grup que va participar en protestes pacífiques i desenes de persones que defensaven els drets humans o compartien a les xarxes socials crítiques a la Forces Armades Àrabs Líbies o als seus grups armats afiliats.

Els ex detinguts que van parlar amb Amnistia Internacional van descriure tot un seguit de abusos, com per exemple ser segrestats i romandre detinguts fins a tres anys abans de ser remesos a la fiscalia militar, romandre reclosos en règim d'incomunicació fins a 20 mesos en circumstàncies equivalents a desaparició forçada, rebre pallisses o amenaces o ser sotmesos a simulacres d'ofec. Alguns van dir que els havien obligat a signar "confessions" de delictes que no havien comès.

"Els judicis militars de civils burlen les normes internacionals i regionals i són inherentment injustos. A l'est de Líbia, aquests judicis tenen lloc en secret i, en ocasions, en absència d'advocats i acusats, fet que soscava qualsevol aparença de justícia. L'ús de judicis militars contra civils és una evident pantalla de fum amb la qual les Forces Armades Àrabs Líbies i els seus grups armats afiliats exerceixen el poder de castigar els qui se'ls oposen i provocar un clima de temor", ha manifestat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El Govern d'Unitat Nacional ha de posar fi immediatament als judicis militars de civils, i ha d'ordenar investigacions sobre la tortura i altres crims de dret internacional comesos per grups armats".

En virtut del dret internacional, l'ús de tribunals militars ha de restringir-se a jutjar personal militar per infraccions de la disciplina militar. Els judicis militars de civils són problemàtics perquè els fiscals i jutges són membres en actiu de l'exèrcit i estan sotmesos a la seva jerarquia, per la qual cosa manquen d'independència i imparcialitat.

En entrevistes mantingudes amb 11 persones, entre les quals antics acusats, defensors i defensores dels drets humans, i professionals del dret, Amnistia Internacional va concloure que els qui s'enfrontaven a judicis militars romanien reclosos il·legalment durant mesos o fins i tot anys i eren torturats i sotmesos a procediments judicials flagrantment injustos.

Un home condemnat per un tribunal militar el 2020 va declarar que uns homes afiliats a la "policia militar", grup armat aliat a les Forces Armades Àrabs Líbies, l'havien colpejat, l'havien amenaçat amb violar-ho i li havien cobert el cap amb una caputxa abans d'abocar-li aigua per damunt per simular la sensació d'estar-se ofegant.

Demanem al Govern d'Unitat Nacional de Líbia que anul·li totes les declaracions de culpabilitat i les condemnes de civils dictades per tribunals militars

Diana Eltahawy, Amnistia Internacional

Judicis militars per crítiques pacífiques

Entre els qui s'enfronten a procediments davant tribunals militars es troba una dona que va ser segrestada de casa seva per un grup armat al febrer de 2020 per una publicació realitzada a les xarxes socials en què criticava les Forces Armades Àrabs Líbies. Ni a la seva família ni al seu advocat els van permetre visitar-la abans que a l'abril de 2021 quedés en llibertat provisional tot esperant judici.

Amnistia Internacional també va saber que almenys 18 homes detinguts en relació amb les protestes de setembre de 2020 contra grups armats havien estat remesos per ser jutjats davant tribunals militars.

Simulacres de judici

Els procediments davant tribunals militars a l'est de Líbia van burlar múltiples drets relatius a un judici just, entre els quals el dret a comptar amb assistència lletrada abans del judici i en el seu transcurs, el dret a guardar silenci, el dret a una vista justa i pública davant un tribunal competent, independent i imparcial, el dret a estar present durant el judici, o el dret a una sentència raonada i a una revisió autèntica.

Els acusats van descriure sistemàticament com els negaven l'accés a un advocat durant la presó preventiva, i en ocasions fins i tot durant el judici. També hi ha hagut atacs contra professionals del dret. Segons Libyan Crimes Watch, un grup de drets humans libi, dos advocats van ser detinguts i reclosos durant diversos dies al març de 2020 sobre la base de denúncies contra ells formulades per Salim al-Ferjani, president del tribunal militar permanent de Bengasi. En una denúncia, examinada per Amnistia Internacional, un advocat va acusar Salim al-Ferjani d'impedir que els advocats examinessin expedients judicials o presentessin arguments de defensa davant el tribunal.

Al maig de 2020, un tribunal militar va condemnar el periodista Ismail Bouzreeba Al-Zway a 15 anys de presó per càrrecs de donar suport al terrorisme. Amnistia Internacional creu que el periodista va ser castigat pel contingut oposat en el seu telèfon, que incloïa missatges que criticaven les Forces Armades Àrabs Líbies i comunicacions amb mitjans de comunicació estrangers. A Ismail Bouzreeba Al-Zway van impedir-li posar-se en contacte amb la seva família i el seu advocat durant tota la seva presó preventiva, i van jutjar-lo in absentia.

En diversos casos, als acusats no els van notificar els càrrecs exactes que se'ls imputaven fins al moment del judici, que es va celebrar a porta tancada i sense que els acusats tinguessin accés als expedients judicials o les proves en contra seva, o a una sentència raonada una vegada declarats culpables.

A més, les sentències dels tribunals militars només es poden recórrer davant un tribunal militar superior.

Tant els fiscals com els jutges militars manquen d'independència i imparcialitat, ja que estan afiliats a les Forces Armades Àrabs Líbies o a grups armats aliats. Per exemple, Faraj Al-Soussa'a, actual director de la fiscalia militar a l'est de Líbia, representa també les Forces Armades Àrabs Líbies en les converses mantingudes, amb mediació de l'ONU (5+5), en la Comissió Militar Conjunta de Líbia, mentre que Khairi al-Sabri, director de l'Autoritat Judicial Militar General, va ser anteriorment director del servei d'intel·ligència militar sota les Forces Armades Àrabs Líbies. Al seu torn, el jutge del tribunal militar permanent de Bengasi està subordinat al director de l'Autoritat Judicial Militar General.

Pena de mort

Entre 2018 i 2020, els tribunals militars van condemnar almenys 22 persones a mort després de judicis injustos, segons declaracions de la Missió de Suport de les Nacions Unides a Líbia (UNSMIL) i les Forces Armades Àrabs Líbies. Segons les organitzacions líbies de drets humans, es van dictar almenys 31 condemnes a mort.

Amnistia Internacional s'oposa a l'ús de la pena de mort en totes les circumstàncies. Segons el dret internacional, els procediments en casos de pena capital  han de complir escrupolosament totes les normes pertinents relatives a judicis justos, i dur a terme execucions després de judicis injustos viola el dret a la vida.

"Demanem al Govern d'Unitat Nacional de Líbia que anul·li totes les declaracions de culpabilitat i les condemnes de civils dictades per tribunals militars. Totes les persones recloses per exercir pacíficament els seus drets humans han de ser posades en llibertat immediatament, i les que estiguin detingudes legalment han de ser protegides enfront de la tortura i tenir accés als seus familiars i advocats. Totes les persones civils acusades de delictes recognoscibles internacionalment han de ser jutjades davant tribunals civils en procediments justos i sense recórrer a la pena de mort", ha manifestat Diana Eltahawy.

Greus conseqüències pels civils condemnats

Els civils en llibertat després de complir la seva condemna van declarar que el seu judici havia afectat la seva vida, incloses les perspectives de trobar ocupació. A més, el temor a noves detencions penja sobre els seus caps.

Ibrahim el-Wegli, metge que treballava en un hospital públic a Bengasi, va explicar a Amnistia Internacional que, després del seu alliberament, el seu contracte amb el sector públic havia estat anul·lat a causa de la sentència d'un tribunal militar contra ell.

Dos homes condemnats per tribunals militars van explicar també a Amnistia Internacional que, després del seu alliberament, havien rebut constants amenaces verbals de noves detencions i condemnes més dures per part d'individus afiliats a la "policia militar". Això els va fer fugir de Líbia.

Dubtosos fonaments jurídics

El 2017, els membres de la Càmera de Representants, l'últim Parlament designat per elecció a Líbia, van aprovar la llei núm. 4/2017, que establia la jurisdicció dels tribunals militars sobre la població civil acusada de "terrorisme" i de delictes comesos en "zones militars". Aleshores, el país estava dividit en dues entitats enfrontades: d'una banda, la Càmera de Representants (amb seu en Tobruk), aliada amb les Forces Armades Àrabs Líbies i que controlava gran part de l'est del país, i per l'altre el Govern d'acord Nacional, reconegut internacionalment i amb seu a Trípoli.

Al novembre de 2018, un portaveu de les Forces Armades Àrabs Líbies va declarar que les reformes de 2017 proporcionaven una base jurídica perquè els tribunals militars jutgessin les persones acusades de "terrorisme".

No obstant això, el 2020, el llavors ministre de Justícia del Govern d'acord Nacional va assegurar que la llei aprovada per la Càmera de Representants no estava vigent, i va afirmar que només els tribunals civils tenen jurisdicció sobre la població civil.

L'actual Govern d'Unitat Nacional encara no s'ha pronunciat públicament sobre la validesa de les reformes introduïdes el 2017 en la legislació militar ni sobre els judicis de civils davant tribunals militars.

Informació complementària

El Fòrum de Diàleg Polític Libi va donar lloc a la unificació nominal de les institucions líbies i al Govern d'Unitat Nacional que va jurar el seu càrrec davant la Càmera de Representants el 10 de març de 2021. En la pràctica, les Forces Armades Àrabs Líbies i els grups armats aliats amb elles segueixen exercint el control efectiu sobre l'est de Líbia.