Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líbia: els governs europeus, còmplices d'abusos horribles contra persones refugiades i migrants


Els governs europeus estan sent còmplices, sabent-ho, de tortura i abusos comesos contra desenes de milers de persones refugiades i migrants detingudes en condicions atroces a Líbia per les autoritats d'immigració líbies. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional en un informe publicat avui, després de la indignació mundial desfermada per la venda de migrants a Líbia.

L'informe, titulat Libya's dark web of collusion, exposa amb detall la manera en què els governs europeus donen suport de manera activa al sofisticat sistema d'abusos i explotació de persones refugiades i migrants utilitzat per la Guàrdia Costanera líbia, les autoritats encarregades de la detenció i els traficants de persones per impedir que la gent creui el Mediterrani.

"Centenars de milers de persones refugiades i migrants atrapades a Líbia estan a la mercè de les autoritats líbies, les milícies, els grups armats i els traficants de persones que sovint treballen en estreta col·laboració per obtenir beneficis econòmics. Desenes de milers de persones romanen recloses indefinidament en centres de detenció plens a vessar on pateixen abusos sistemàtics", ha manifestat John Dalhuisen, director d'Amnistia Internacional per a Europa.

"Els governs europeus no només són plenament conscients d'aquests abusos; a més, en donar suport activament a les autoritats líbies perquè aturin les travessies per mar i retinguin a la gent a Líbia, són còmplices d'aquests delictes".

Una política de retenció
Des de finals de 2016, alguns Estats membres de la UE -especialment Itàlia- han posat en pràctica una sèrie de mesures destinades a tancar la ruta migratòria a través de Líbia i del Mediterrani central, sense importar-los amb prou feines les conseqüències per a les persones atrapades dins de les fronteres líbies, on no existeix la llei. La cooperació d'aquests Estats amb els agents libis ha tingut un triple enfocament.

En primer lloc, s'han compromès a proporcionar suport i assistència tècnics al Departament de Lluita contra la Migració Il·legal libi, que gestiona els centres de detenció en els quals les persones refugiades i migrants són detingudes de forma arbitrària i indefinida i pateixen habitualment greus violacions de drets humans, inclosa la tortura.

En segon lloc, han possibilitat que la Guàrdia Costanera líbia intercepti persones en el mar, proporcionant formació, material (inclosos vaixells) i assistència tècnica i d'un altre tipus.

En tercer lloc, han aconseguit acords amb les autoritats locals líbies i els líders de tribus i grups armats per animar-los a frenar el tràfic de persones i incrementar els controls fronterers en el sud del país.

Detenció, extorsió i explotació de migrants
La penalització, establerta en la legislació líbia, de l'entrada irregular a Líbia, sumada a l'absència de tota legislació o infraestructura pràctica per a la protecció de les persones sol·licitants d'asil i víctimes de tràfic d'éssers humans, ha provocat que la detenció massiva, arbitrària i indefinida es converteixi en el principal sistema de gestió de la migració al país.

Les persones refugiades i migrants interceptades per la Guàrdia Costanera líbia són enviades a centres de detenció del Departament de Lluita contra la Migració Il·legal, on suporten tractes espantosos. En l'actualitat, fins a 20.000 persones romanen retingudes en aquests centres insalubres, plens per sobre de la seva capacitat. Les persones migrants i refugiades entrevistades per Amnistia Internacional van descriure els abusos que havien sofert o havien presenciat, que incloïen detenció arbitrària, tortura, treballs forçats, extorsió i homicidis il·legítims, a mans tant de les autoritats com dels traficants, els grups armats i les milícies.

Desenes de persones migrants i refugiades entrevistades van descriure el desmoralizador cercle d'explotació a què les condemna la connivència entre guàrdies, traficants i la Guàrdia Costanera líbia. Els guàrdies dels centres de detenció les torturen per obtenir-ne diners mitjançant l'extorsió. Si poden pagar, són posades en llibertat. També poden ser lliurades a traficants d'éssers humans que poden organitzar la seva sortida de Líbia en cooperació amb la Guàrdia Costanera. Els acords entre la Guàrdia Costanera i els traficants s'assenyalen mitjançant marques en les embarcacions perquè aquestes puguin creuar les aigües líbies sense que les interceptin, i també s'ha sabut que la Guàrdia Costanera ha escortat embarcacions fins a aigües internacionals.

Encara que no queda clar quants membres de la Guàrdia Costanera líbia col·laboren amb els traficants, sí ho està que, durant 2016 i 2017, l'augment de la capacitat de la Guàrdia Costanera, aconseguit amb el suport dels Estats membres de la UE, ha donat lloc a un nombre cada cop més gran d'operacions en les quals es retornen persones migrants a Líbia. En el que portem de 2017, 19.452 persones han estat interceptades per la Guàrdia Costanera líbia, portades de tornada a Líbia i conduïdes immediatament a centres de detenció on impera la tortura.

Un home procedent de Gàmbia que va estar detingut durant tres mesos va explicar a Amnistia Internacional que li havien fet passar gana i l'havien copejat en un centre de detenció. "Em colpegen amb una mànega, perquè volen diners a canvi de posar-me en llibertat. Criden a la teva família mentre et colpegen, perquè la família enviï diners". Quan la seva família va pagar el rescat, va ser traslladat a Trípoli; l'encarregat de portar-lo era un xofer assignat que va exigir un pagament addicional. "Havia de quedar-me amb ell fins que li pagués els seus diners, i si no, em vendria".

"Una manera immediata de millorar la sort que corren les persones refugiades i sol·licitants d'asil als centres del Departament de Lluita contra la Migració Il·legal seria que les autoritats líbies reconeguessin formalment el mandat de l'ACNUR, signessin la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats i adoptessin una llei d'asil. També ha de posar-se fi a la detenció automàtica de migrants, ja que és durant la detenció quan es produeixen els pitjors abusos", ha manifestat John Dalhuisen.

La Guàrdia Costanera líbia posa vides en perill i intimida les ONG
Se sap que els agents de la Guàrdia Costanera líbia actuen de connivència amb xarxes de tràfic d'éssers humans i han utilitzat amenaces i violència contra persones refugiades i migrants a bord d'embarcacions en perill.

Els enregistraments de vídeo, les fotografies i els documents examinats per Amnistia Internacional assenyalen que la Ras Jadir, una embarcació donada per Itàlia a l'abril de 2017, va ser utilitzada per la Guàrdia Costanera líbia durant un incident espantós el 6 de novembre de 2017, en el qual les imprudents accions dels guardacostes van contribuir al fet que s'ofeguessin fins a 50 persones.

Fent cas omís dels protocols bàsics de seguretat, la Ras Jadir es va apropar a una barca inflable que s'enfonsava a unes 30 milles nàutiques de la costa de Líbia. Com que no va desplegar el seu bot inflable rígid (conegut com RHIB, per les seves sigles en anglès) per facilitar el rescat, les persones migrants es van veure obligades a grimpar pels alts costats de l'embarcació, i moltes van caure a l'aigua.

Una nau d'una ONG que es trobava pels voltants, la Sigui-Watch 3, va desplegar els seus propis RHIB per tractar de salvar gent, però els enregistraments de vídeo mostren als tripulants de la Ras Jadir llançant objectes a aquests RHIB per fer que s'allunyessin. També mostren migrants a bord de la Ras Jadir a qui estan flagel·lant amb una corda, i a uns altres tractant de saltar a l'aigua i arribar fins als RHIB.

Encara que ja s'havien documentat anteriorment accions imprudents i perilloses de la Guàrdia Costanera líbia, aquesta sembla ser la primera vegada que s'ha demostrat que una embarcació proporcionada per un govern europeu s'ha utilitzat en un incident d'aquest tipus.

"En ajudar a les autoritats líbies a atrapar a persones a Líbia, sense exigir a aquestes autoritats que abordin els abusos endèmics contra persones refugiades i migrants, o sense reconèixer si més no l'existència d'aquestes persones, els governs europeus han demostrat quina és la seva autèntica prioritat: tancar la ruta del Mediterrani central, amb menyspreu absolut pel patiment causat", ha manifestat John Dalhuisen.

"Els governs europeus han de replantejar-se la seva cooperació amb Líbia sobre migració i han de permetre que la gent arribi a Europa per vies legals; això inclou el reassentament de desenes de milers de persones refugiades. Els governs han d'insistir que les autoritats líbies posin fi a la política i la pràctica de la detenció i reclusió arbitràries de persones refugiades i migrants, alliberant immediatament a totes les persones de ciutadania estrangera recloses als centres de detenció i permetent que l'ACNUR actuï sense traves".

Informació complementària
La Ras Jadir va ser donada per Itàlia a les autoritats líbies en dues cerimònies: la primera en el port de Gaeta (Itàlia) el 21 d'abril de 2017, i la segona en el port d'Abu Sittah (Líbia) el 15 de maig de 2017. En els vídeos de les cerimònies es veu clarament l'embarcació, en presència del ministre de l'Interior italià, Marco Minniti.

Al final de setembre de 2017, l'OIM havia identificat 416.556 persones migrants a Líbia, de les quals més del 60% procedeixen de l'Àfrica subsahariana, el 32% d'altres països del nord d'Àfrica, i entorn del 7% d'Àsia i Orient Mitjà. Les xifres de l'ACNUR mostren que a Líbia hi havia 44.306 persones registrades com a refugiades o sol·licitants d'asil a 1 de desembre de 2017. No hi ha dubte que la xifra real és molt més alta.