Membres de l'Agència de Seguretat Interna -conjunt de poderosos grups armats que operen a l'est de Líbia- han comès terribles abusos contra els drets humans per silenciar persones crítiques i opositores, com ara detenir-les arbitràriament i sotmetre-les a desaparició forçada i tortura, ha manifestatAmnistia Internacional.
El Parlament de Líbia -la Cambra de Representants- està examinant els pressupostos per 2021 presentats pel govern, que preveuen dotacions per a milícies i grups armats amb historials d'abusos contra els drets humans, inclosa l'Agència de Seguretat Interna. Amnistia Internacional demana al Govern d'Unitat Nacional que no premiï amb legitimitat i salaris milícies i grups armats responsables d'abusos.
Exagents de seguretat de l'època de Gadafi pertanyents a l'Agència de Seguretat Interna, injuriat cos de seguretat i intel·ligència que gaudia de poders sense control, han tornat a emergir darrerament en sumar-se a un conjunt de grups armats que utilitzen aquest mateix nom, Agència de Seguretat Interna, i que operen en els bastions de les autodenominades Forces Armades Àrabs Líbies sota el comandament del general Khalifa Haftar.
"Els grups armats de l'Agència de Seguretat Interna han acollit entre les seves files agents de l'època de Gadafi i reavivat tàctiques de repressió brutals. Han segrestat, torturat i sotmès a desaparició forçada centenars de persones per la seva filiació tribal o en represàlia per les seves opinions amb el clar objectiu de sufocar qualsevol crítica a qui exerceix el poder a l'est de Líbia", va afirmar Heba Morayef, directora regional de l'Oficina Regional per a Orient Mitjà i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional.
"En lloc d'incorporar en institucions estatals a grups armats sospitosos de cometre crims de dret internacional i intentar guanyar-se la seva lleialtat o anotar-se tants polítics en proporcionar-los respatller econòmic, el Govern d'Unitat Nacional i els qui controlen el territori de facto han de prendre mesures per fer rendir comptes als responsables. Qualsevol intent d'integrar membres de milícies o grups armats ha d'implicar una rigorosa i exhaustiva verificació d'antecedents cas per cas".
Amnistia Internacional va entrevistar 15 persones que havien sofert abusos el 2020 i 2021 -algunes d'elles havien estat detingudes o eren familiars de víctimes, activistes o professionals de l'advocacia- i va concloure que grups de l'Agència de Seguretat Interna de les ciutats de Bengasi, Al Marj, Ajdabiya, Derna i Sirte havien atacat persones per la seva filiació tribal, així com a activistes, periodistes i crítics amb les Forces Armades Àrabs Líbies i els grups armats afiliats a elles.
Retorn a les pràctiques repressives de l'època de Gadafi
Amnistia Internacional va determinar que homes fortament armats afiliats a l'Agència de Seguretat Internavan detenir homes, dones i nens i nenes a casa seva, al carrer o altres llocs públics, sense ordre judicial, de vegades embenant-los els ulls o cobrint-los la cara per complet i agredint-los físicament mentre se'ls emportaven. Les persones detingudes van ser recloses en llocs controlats per l'Agència de Seguretat Interna sense accés a assistència lletrada ni familiars durant llargs períodes de temps, en condicions que constitueixen desaparició forçada i faciliten la tortura i altres maltractaments. Des del 2014, membres de l'Agència de Seguretat Interna han segrestat centenars de persones en zones controlades per les Forces Armades Àrabs Líbies.
Totes les persones entrevistades van explicar a Amnistia Internacional que membres de l'Agència de Seguretat Interna les havien colpejat i als seus éssers estimats amb objectes com rifles o canonades d'aigua i les havien amenaçat d'executar-les, sotmetre-les a violència sexual i reclusió indefinida i amb exercir violència contra els seus familiars amb l'objectiu d'obtenir informació o confessions. Persones que havien estat detingudes també van descriure que les havien reclòs en cel·les brutes sense ventilació, en condicions d'amuntegament i escassa alimentació, i les havien sotmès a treballs forçats.
Un home va explicar a Amnistia Internacional la seva detenció a mitjans de 2020 per membres d'un grup de l'Agència de Seguretat Interna en l'est de Líbia, després de publicar un text a les xarxes socials en què criticava les mesures preses per combatre la propagació de la COVID-19. Va explicar que membres de l'Agència de Seguretat Interna l'havien acusat d'heretgia i de donar suport als Germans Musulman i l'havien colpejat amb armes de foc i canonades d'aigua i propinat cops de puny i puntades durant quatre dies.
A Ajdabiya, Amnistia Internacional va recollir testimonis de tortures a mans l'Agència de Seguretat Interna de diversos membres de la tribu Maghabra per la seva presumpta vinculació amb Ibrahim Jadran, exlíder de la Guàrdia de les Instal·lacions Petrolieres, grup armat rival de les Forces Armades Àrabs Líbies. Amnistia Internacional va examinar fotografies del cos d'un home que presentava senyals de tortura coherents amb el seu testimoni de com membres de l'Agència de Seguretat Interna a Ajdabiya l'havien colpejat amb canonades d'aigua i lligat la cama amb un filferro de pues.
També hi ha dones entre les persones segrestades i privades de llibertat de forma il·legítima per l'Agència de Seguretat Interna a conseqüència de la seva presumpta oposició a les Forces Armades Àrabs Líbies. Per exemple, el 25 de març de 2021 membres de l'Agència de Seguretat Interna a Bengasi van segrestar al carrer Haneen al Abduli, filla de l'advocada assassinada Hanan al Barassi, i la van recloure fins al 28 de juny de 2021 únicament per les seves peticions púbiques de rendició de comptes per l'homicidi de la seva mare.
Centenars de persones detingudes per l'Agència de Seguretat Interna, algunes durant anys sense judici, van ser remeses finalment a judicis militars en tot l'est de Líbia. Unes altres van quedar en llibertat sense càrrecs després de ser obligades a signar declaracions en les quals prometien no criticar a les Forces Armades Àrabs Líbies ni els grups armats afiliats a elles, especialment a les xarxes socials, i abstenir-se de sortir de determinades zones. Membres de l'Agència de Seguretat Interna també van mantenir el control a l'est de Líbia mitjançant la fustigació i la intimidació d'opositors polítics, persones crítiques amb les Forces Armades Àrabs Líbies, activistes en favor de la democràcia i defensors i defensores dels drets humans, mitjançant trucades de telèfon amenaçadors, citacions per a interrogatoris i l'advertiment que, si continuaven amb el seu activisme, les sotmetrien a detenció prolongada, tortura o fins i tot la mort. Persones que havien estat detingudes i activistes van explicar a Amnistia Internacional que, arran de les represàlies i la por a patir-ne, s'abstenien d'exercir públicament el seu dret a la llibertat d'expressió o volien abandonar l'est de Líbia.
L'Agència de Seguretat Interna a Ajdabiya va citar diverses vegades a l'activista i director de la seu de la Mitja Lluna Roja a Ajdabiya, Mansour Attia, en els mesos anteriors al seu segrest el 3 de juny de 2021 per homes armats no identificats. La seva sort i el seu parador segueixen sent desconeguts.
"El Govern d'Unitat Nacional i les Forces Armades Àrabs Líbies han de prendre immediatament mesures de pressió perquè es deixi en llibertat a totes les persones que estan recloses únicament per expressar opinions crítiques o per les seves afiliacions tribals. És indignant que en lloc de procurar la rendició de comptes i posar fi al cicle d'abusos de l'Agència de Seguretat Interna, les autoritats líbies tornin de nou a legitimar i apaivagar milícies i grups armats que no responen davant ningú", va manifestar Heba Morayef.
La legitimació i finançament pel Govern d'Unitat Nacional de grups armats responsables d'abusos
L'últim pressupost proposat pel Govern d'Unitat Nacional, presentat el 3 d'agost i encara pendent d'aprovació al parlament de Líbia, assigna finançament a milícies i grups armats que operen a tot Líbia: 260 milions de dinares libis (57 milions de dòlars nord-americans) a l'Agència de Seguretat Interna i 2.500 milions de dinars (550 milions de dòlars) a les Forces Armades Àrabs Líbies.
El pressupost també preveu dotacions per a altres milícies abusives i alienes a la rendició de comptes que en teoria estan controlades pel Govern d'Unitat Nacional i que operen a l'oest de Líbia, inclosos 146 milions de dinares libis (32 milions de dòlars nord-americans) per a les Forces Especials de Dissuasió (Rada), sota el comandament d'Abdel Raouf Kara; 40 milions de dinars (8,9 milions de dòlars) per a l'Agència de Suport a l'Estabilitat, dirigida per Abdulghani al Kikli, conegut com a Gheniwa, i 35 milions de dinars (7,8 milions de dòlars) per a l'Agència de Seguretat Pública dirigida per Emad al Tarabulsi.
Informació complementària
Líbia hi havia estat dividida entre dues entitats i institucions paral·leles en pugna per la legitimitat i el control en l'est i l'oest del país des de 2014 fins que al març de 2021 es va nomenar un Govern d'Unitat Nacional. Aquest govern, no obstant això, està tenint dificultats per exercir el control efectiu del territori libi, atès que encara hi ha grups armats que controlen grans zones de l'est i el sud de Líbia.
El conjunt de grups armats conegut com l'Agència de Seguretat Interna a l'est de Líbia va començar a operar després que les Forces Armades Àrabs Líbies es fessin amb el control de la zona durant l'ofensiva coneguda com a operació "Dignitat" llançada pel general Khalifa Haftar a principis de 2014. En les seves files hi havia diversos membres de l'Agència de Seguretat Interna de l'època de Gadafi. Aquests grups operaven formalment sota el nom d'Agència d'Investigacions Generals, que no obstant això era col·loquialment coneguda com a Agència de Seguretat Interna (Jihaz a l'Amn al Dakhli). Al juny de 2018, el govern provisional d'Abudallah al Thinni en l'est de Líbia, aliat amb les Forces Armades Àrabs Líbies, va canviar formalment el seu nom a Agència de Seguretat Interna.
En 2017, la Càmera de Representants aliada amb les Forces Armades Àrabs Líbies va emetre un decret que posava a les forces de l'Agència de Seguretat Interna sota el comandament de les Forces Armades Àrabs Líbies. Els testimonis i una altra informació recollits per Amnistia Internacional apunten a la cooperació i transferència de detinguts entre l'Agència de Seguretat Interna i altres grups armats vinculats a les Forces Armades Àrabs Líbies, inclosa la policia militar i les brigades 128 i Tarek Ibn Zeyad.
Els grups armats de l'Agència de Seguretat Interna que operen sota l'autoritat de facto de les Forces Armades Àrabs Líbies tenen cadascun el seu propi comandament; en teoria, tots ells responen davant un únic alt comandament, Imhamed Kamel, nomenat al desembre de 2020 per la Càmera de Representants.
A l'oest de Líbia opera una entitat independent també denominada Agència de Seguretat Interna dirigida per Lotfi a l'Harari i sotmesa en teoria a l'autoritat del primer ministre del Govern d'Unitat Nacional.