"Una dècada després del derrocament de Muamar al Gadafi, encara no s'ha fet justícia a les víctimes de crims de guerra i violacions greus de drets humans com ara homicidis il·legítims, desaparició forçada, tortura, desplaçament forçat i segrestos comesos per milícies i grups armats", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Les autoritats líbies promouen i legitimen líders de milícies que són responsables d'abusos en comptes de garantir la rendició de comptes i la reparació per les violacions de drets comeses tant després de la caiguda de Gadafi com durant el seu règim.

Les protestes que van començar al febrer de 2011 van ser respostes amb violència i es van convertir ràpidament en un conflicte armat en tota regla que, després d'una campanya aèria de l'OTAN, va desembocar en la mort de Gadafi. Des de llavors, Líbia està sumida en el desgovern i la impunitat per crims de guerra comesos per milícies i grups armats rivals. Els successius governs libis han promès defensar l'Estat de dret i respectar els drets humans, però un rere l'altre han estat incapaços de posar fre als perpetradors.

"Durant una dècada, s'han sacrificat la rendició de comptes i la justícia a Líbia en honor de la pau i l'estabilitat. No s'ha aconseguit cap de les dues. En canvi, els responsables de violacions de drets gaudeixen d'impunitat i fins i tot s'han integrat en institucions de l'Estat i són tractats amb deferència", ha afirmat Diana Eltahawy, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Tret que els responsables de les violacions compareguin davant la justícia en lloc de ser recompensats amb llocs de poder, no s'aturaran la violència, el caos i els abusos sistemàtics contra els drets humans i el patiment sense fi de la població civil que caracteritzen la Líbia pos-Gadafi".

Des del 2014, Líbia està fragmentada entre dues entitats rivals que competeixen per la legitimitat, el govern i el control territorial. Les converses afavorides per l'ONU van desembocar en l'anunci d'un nou govern d'unitat el 6 de febrer, que té la tasca de convocar eleccions nacionals al país aquest any.

"Demanem a les parts en el conflicte de Líbia i al govern d'unitat entrant que garanteixin que no es nomena presumptes autors de crims de dret internacional per ocupar llocs des d'on poden seguir cometent abusos i perpetuar la impunitat. Les persones acusades de crims de guerra han de ser suspeses de llocs d'autoritat tot esperant el resultat d'unes investigacions independents i efectives", ha afirmat Diana Eltahawy.

Ascendit líder de milícia responsable d'homicidis il·legítims i tortura

Des de la caiguda de Gadafi, els successius governs han integrat les milícies en el Ministeri de Defensa o en el d'Interior o com a entitats separades depenents de la presidència, i les han inclòs en la nòmina oficial.

Al gener, el Consell Presidencial del Govern d'Acord Nacional amb seu a Trípoli va nomenar Abdel Ghani al Kikli, líder de la milícia Forces de Seguretat Central d'Abu Salim conegut també com Gheniwa, director d'una nova entitat denominada Autoritat de Suport a l'Estabilitat, que respon directament a la presidència.

Gheniwa és un dels líders de milícies més poderosos de Trípoli des de 2011, en un dels seus barris més populosos, Abu Salim.

En el seu nou càrrec, Gheniwa i la seva agència tindran poders amplis -i imprecisos- que inclouen responsabilitats d'aplicació de la llei, com la detenció de persones en casos de "seguretat nacional". No obstant això, Amnistia Internacional ha documentat crims de guerra i altres violacions greus de drets humans comeses per forces sota el seu comandament en els últims 10 anys.

El 2013 i 2014, l'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va trobar que persones detingudes per les forces de seguretat controlades per Gheniwa havien estat sotmeses a segrest, tortura i altres maltractaments, i en alguns casos havien mort sota custòdia. La Missió de Suport de les Nacions Unides a Líbia (UNSMIL) va arribar a preocupants conclusions similars sobre morts sota custòdia a causa de tortures; per la seva banda, el Grup d'Experts sobre Líbia també va informar d'atacs contra civils d'aquestes forces.

El Govern d'acord Nacional ja havia donat legitimitat i salaris a la milícia de Gheniwa el 2016, en integrar-la en el seu Ministeri de l'Interior, facilitant encara més els homicidis il·legítims, segrestos i tortures, inclosa la violència sexual contra detingudes.

Segons el dret internacional, un comandament militar pot ser responsable dels crims que cometin els seus subordinats si té o hauria d'haver tingut coneixement d'ells i no els prevé o els castiga.

Impunitat generalitzada

Gheniwa i les seves forces d'Abu Salim no són els únics a qui es recompensa malgrat el seu nefast historial en matèria de drets humans. Haitham al Tajouri, que dirigia la milícia denominada Brigada de Revolucionaris de Trípoli, implicada en detencions arbitràries, desaparicions forçades i tortura, va ser nomenat adjunt de Gheniwa al gener de 2021.

A Trípoli, les Forces Especials de Dissuasió (Rada), sota el comandament d'Abdel Raouf Kara, van ser integrades en el Ministeri de l'Interior el 2018 i, al setembre de 2020, el Govern d'acord Nacional les va traslladar sota la responsabilitat del Consell Presidencial. Amnistia Internacional i altres organitzacions, inclosa l'ONU, han documentat la participació de Rada en segrestos, desaparicions forçades, tortures, homicidis il·legítims, treball forçós, atacs contra el dret a la llibertat d'expressió i atacs a dones i a la comunitat LGBTQ+.

Al setembre de 2020, el Govern d'acord Nacional va ascendir també Emad al Trabulsi, que dirigia la milícia "Seguretat Pública", a director adjunt d'intel·ligència malgrat la implicació d'aquesta milícia en crims contra persones migrants i refugiades, incloses desaparicions forçades.

Els successius governs tampoc han fet comparèixer davant la justícia a membres de les milícies amb seu a Misrata responsables de crims de guerra, inclosos atacs contra civils com el que es va dur a terme el 2011 contra la localitat de Tawergha, que va provocar el desplaçament forçat de prop de 40.000 persones. Aquestes milícies amb seu a Misrata també han sotmès als seus habitants a detencions arbitràries generalitzades, homicidis il·legítims, tortura -de vegades amb resultat de mort- i desaparició forçada.

Les Forces Armades Àrabs Líbies (LAAF), grup armat que controla la majoria de l'est i el centre de Líbia, no només no ha detingut Mahmoud al Werfalli, líder d'una milícia buscat per la Cort Penal Internacional per l'assassinat de 33 persones, sinó que l'ha ascendit a tinent de la Brigada Saiqa. Diverses persones més contra les quals la Cort Penal Internacional ha dictat ordre d'arrest com a presumptes autors de crims de lesa humanitat o sotmeses a sancions del Consell de Seguretat de l'ONU pel seu paper en el tràfic de persones, continuen en llibertat o fins i tot han combatut juntament amb el Govern d'acord Nacional o les Forces Armades Àrabs Líbies.

Les LAAF també han seguit donant refugi a líders de la Novena Brigada, coneguda com a "forces d'Al Kaniat", malgrat la seva implicació en assassinats massius i en l'enterrament de cadàvers en fosses comunes, tortures i segrestos a la ciutat de Tarhuna.

A més, també hi ha tercers països que continuen dificultant la rendició de comptes. Per exemple, Egipte va seguir donant refugi al cap de seguretat de l'era Gadafi, Al Tuhamy Khaled, fins a la seva mort al febrer de 2021. Turquia, Rússia, EAU i Egipte estan implicats en la violació de l'embargament d'armes de l'ONU a Líbia.

Al juny de 2020, amb el suport del Govern d'acord Nacional, el Consell de Drets Humans de l'ONU va aprovar una resolució que establia una missió d'investigació sobre els abusos i violacions del dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari comeses per totes les parts en el conflicte a Líbia.

"La rendició de comptes ha de ser un element central del procés polític a Líbia. Totes les parts en el conflicte han d'eliminar de les seves files a totes les persones raonablement sospitoses de crims de guerra i abusos contra els drets humans i cooperar plenament amb la Missió d'Investigació de l'ONU. La comunitat internacional deu també garantir que la Missió compta amb suficients recursos, suport administratiu i temps per completar la seva feina", va concloure Diana Eltahawy.

La impunitat està profundament arrelada des de fa 10 anys. Una llei de 2012 va donar la immunitat processal general als membres de milícies per actes comesos amb la finalitat de "protegir la Revolució del 17 de febrer". El sistema judicial de Líbia segueix sent disfuncional i poc efectiu, i tant els membres de la judicatura com els de les fiscalies corren el risc de ser assassinats i segrestats per fer la seva feina.

La rendició de comptes també continua sense concretar-se per als delictes comesos sota el règim de Gadafi, com la massacre de reclusos de la presó d'Abu Salim de 1996. Els esforços per demanar comptes a autoritats de l'era Gadafi es van veure entelats per greus infraccions de les garanties processals, tortures i altres maltractaments, i desaparicions forçades.