Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líban: Noves dades revelen ús il·legítim d'equips francesos per reprimir protestes

Photo by Sam Tarling/Getty Images

Una nova investigació d'Amnistia Internacional exposa avui el vergonyós paper exercit per equips per a manteniment de la llei d'origen francès en la repressió de protestes en la seva majoria pacífiques al Líban des d'octubre de 2019, així com en les protestes d'agost del 2015.

La investigació documenta l'ús innecessari o excessiu de la força per les forces de seguretat libaneses contra manifestants mitjançant l'ús d'armes de fabricació francesa, sense retre comptes de les greus lesions causades. El govern francès no ha respost a la carta i els missatges de correu electrònic d'Amnistia Internacional en què se li ha demanat que aclareixi si les vendes continuen.

"França porta anys subministrant a les forces de seguretat libaneses equips per al manteniment de la llei que s'han utilitzat després per cometre o facilitar la comissió de violacions greus de drets humans, més recentment durant el moviment de protesta d'octubre de 2019. Segons les seves obligacions contretes en virtut de les lleis internacionals, regionals i nacionals, demanem a França que garanteixi que no es produeixen més vendes fins que les autoritats libaneses hagin reconegut les violacions comeses en el passat i, el que és més important, que prengui mesures per dissuadir-les que se'n cometin de noves", va declarar Aymeric Elluin, responsable de relacions institucionals sobre transferències d'armes a Amnistia Internacional França.

"Les forces de seguretat libaneses estan actuant en un clima d'impunitat. No hi ha hagut cap investigació efectiva sobre l'ús il·legítim d'armes, incloses les fabricades a França, contra manifestants pacífics, i les autoritats judicials no han exigit que reti comptes ni un sol agent dels cossos de seguretat".

El 17 d'octubre de 2019, van esclatar protestes multitudinàries a tot el Líban en relació amb la pujada dels preus, l'elevada taxa de desocupació, els calamitosos serveis públics i la corrupció generalitzada i sistèmica, que van continuar fins a març de 2020. L'impacte combinat de la COVID-19 i una crisi econòmica sense precedents les van paralitzar, per reprendre's després de la tràgica explosió en el port de Beirut d'agost de 2020.

Almenys mil manifestants van resultar ferits a causa de la força il·legítima empleada per les forces de seguretat libaneses, que van utilitzar sovint armes menys letals franceses, inclosos substàncies químiques irritants com ara gas lacrimògen, i projectils d'impacte cinètic com bales de goma i els corresponents llançadors. Les forces de seguretat libaneses també utilitzen vehicles blindats de fabricació francesa.

L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional i el seu Cos de Verificació Digital van verificar i van analitzar 101 vídeos de protestes a Beirut entre octubre de 2019 i 2020, així com des d'agost de 2015, en els quals va haver-hi múltiples incidents d'ús il·legítim de la força per les forces de seguretat. En les imatges apareixien habitualment equips francesos. Amnistia Internacional va ser a Beirut observant l'ús de la força per les forces de seguretat en les protestes. L'organització va entrevistar més de 90 persones ferides o testimonis, i va analitzar informes mèdics.

Els equips francesos que es mostren en els vídeos incloïen llançadors muntats en vehicles (Alsetex Land Cougar 12); granades de gas lacrimògen (Nobel Sport Sécurité MP7, Alsetex CM4 i CM6); bales de goma (SAPL Gomm-Cogne); lanzagranadas (Alsetex Chouka i Cougar) i vehicles blindats per a transport de personal Arquus Sherpa.

"Fallar a la gent"

En els 12 mesos següents al començament de les protestes multitudinàries sense precedents d'octubre de 2019, professionals del dret van presentar almenys 40 denúncies davant el Ministeri Públic en nom de manifestants ferits. No obstant això, la Fiscalia no va investigar les denúncies de força il·legítima i tortura; en alguns casos va tancar les investigacions sense examinar efectivament el denunciat i, en uns altres, les va iniciar, però amb prou feines va prendre mesures. Algunes de les denúncies van ser remeses al sistema de justícia penal militar que, segons les normes internacionals de drets humans, no gaudeix de la independència necessària per oferir una reparació en els casos de violació de drets humans, i altres es van enviar a les mateixes agències acusades de tortura i força il·legítima perquè les investiguessin.

L'advocada Diala Shehade va presentar una denúncia el 19 d'agost de 2020 en nom d'un manifestant que havia perdut un ull pel tret d'una bala de goma el 8 d'agost. La lletrada va explicar a Amnistia Internacional que els fiscals no havien investigat la denúncia.

"El Ministeri Públic està fallant a la gent en casos de delictes comesos contra manifestants. No està assumint la seva responsabilitat com a institució constitucional independent que exigeix responsabilitats als qui cometen delictes", va dir l'advocada.

Ús excessiu i il·legítim de gas lacrimògen

Amnistia Internacional va documentar l'ús indegut d'equips de gas lacrimògen de producció francesa -pots SAE Alsetex i Nobel Sport Sécurité, i llançagranades SAE Alsetex i armes muntades en vehicles- en les protestes realitzades entre octubre de 2019 i agost de 2020, així com l'agost de 2015 contra participants en la seva majoria pacífics i vianants en zones residencials. L'organització va estar en el terreny i va trobar pots de gas lacrimògen que portaven data de 2020, d'adquisició recent.

En molts casos, el propòsit del gas lacrimògen era clarament dispersar una protesta en gran mesura pacífica, fet que violava el dret a la llibertat de reunió pacífica.

Amnistia Internacional també va documentar l'ús per les forces de seguretat de pots de gas lacrimògen adreçats a qui protestaven, una pràctica il·legítima i summament perillosa, així com des de vehicles en moviment, la qual cosa impossibilita un desplegament controlat. Això ha causat lesions greus en el cap i en el tors de manifestants.

Bales de goma disparades a l'altura del pit

Segons les directrius de l'ONU sobre l'ús d'armes menys letals, els projectils d'impacte cinètic com les bales de goma i les bales de plàstic no han de disparar-se de forma aleatòria cap a una multitud, sinó dirigir-se exclusivament cap a qui fa actes violents contra persones i únicament quan no s'ha pogut contenir la violència amb mitjans menys nocius. Han de dirigir-se a la part inferior del cos per reduir al mínim el risc de lesions greus.

No obstant això, després de les protestes de gener i agost de 2020, els vídeos, testimonis i informes mèdics analitzats per Amnistia Internacional mostren que la policia antidisturbis va disparar sovint bales de goma directament a multituds en la seva majoria pacífiques a l'altura del pit i que molts manifestants van patir lesions en els ulls, la cara, el coll, el pit, els braços i l'estómac. En alguns casos, la policia va disparar a curta distància.

Imatges de vídeo del 18 de gener de 2020 mostren l'ús contra manifestants d'escopetes a curta distància i cartutxos de bales de goma SAPL de fabricació francesa en el terra. Van resultar ferides més de 400 persones i almenys tres van rebre trets directament en un ull.

"Les autoritats franceses han d'informar les forces de seguretat libaneses que només podran reprendre les exportacions quan demostrin que aquests equips s'empren segons les lleis i normes internacionals sobre l'ús de la força i el dret a la llibertat de reunió pacífica. Una forma de fer-ho és mostrar que hi ha plena rendició de comptes per abusos comesos en el passat i que existeixen recursos adequats per a les víctimes d'aquests abusos", va afegir Aymeric Elluin.

El 8 d'agost de 2020, l'endemà passat de la visita del president Macron, la població va sortir al carrer a Beirut reclamant rendició de comptes i justícia. Les forces de seguretat i militars van disparar gas lacrimògen, bales de goma i perdigons d'escopeta de corredissa de forma imprudent contra multituds en la seva majoria pacífiques. Les imatges de vídeo mostren a les forces de seguretat libaneses fent ús indegut d'una gran diversitat d'equips francesos aquest dia. A més de llançadors SAE Alsetex Land Cougar 12, llançadors Cougar de 56 mm i granades de gas lacrimògen Alsetex i Nobel Sport Sécurité, Amnistia Internacional va identificar el llançament de gas lacrimògen des de vehicles blindats per a transport de personal Arquus Sherpa.

"El compromís del president Macron de donar suport al poble libanès ha d'estendre's a la promoció dels drets humans, de la rendició de comptes i de l'Estat de dret a Líban en comptes de posar equips francesos en mans de violadors en sèrie dels drets humans", va concloure Aymeric Elluin.