Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Líban: l'onada d'hostilitat posa en evidència que els retorns de refugiats sirians no són voluntaris

© Particular

"L'atac que la setmana passada va obligar centenars de persones refugiades sirianes a abandonar el campament informal de Deir al Ahmar, a la vall de Bekaa, és un clar exemple de l'escalada d'hostilitat que està empenyent moltes d'aquestes persones a marxar del Líban i retornar a Síria malgrat les violacions del dret internacional humanitari que s'hi segueixen cometent", ha declarat avui Amnistia Internacional.

Des de juliol del 2018, les autoritats libaneses estan organitzant el retorn a Síria de persones refugiades, afirmant que són retorns totalment voluntaris. No obstant això, l'anàlisi d'Amnistia Internacional mostra que s'està pressionant la gent perquè torni a Síria mitjançant una combinació de polítiques governamentals restrictives, condicions humanitàries extremes i discriminació generalitzada.

"Per a moltes persones refugiades sirianes, la vida al Líban està marcada per la por, la intimidació constant i un sentiment de desesperança. Malgrat que el govern libanès afirma que els retorns a Síria són voluntaris, incidents com l'atac contra Deir al Ahmar mostren que la vida s'està tornant intolerable per a les persones refugiades, fet que deixa molta gent sense més opció que tornar a Síria", va dir Lynn Maalouf, directora d'investigació per al Pròxim Orient d'Amnistia Internacional.

L'organització ha investigat com els desallotjaments il·legítims, els tocs de queda, els atacs constants contra els camps de persones refugiades i les detencions massives fan que per a moltes d'aquestes persones, la vida al Líban sigui insuportable i n'obliga moltes a retornar a Síria malgrat els perills que això comporta.

"En no garantir-ne la protecció dels atacs, l'assetjament o la intimidació i imposar mesures injustes i restrictives que fan més difícil la seva vida, les autoritats libaneses estan afavorint un entorn que de facto obliga les persones refugiades a tornar a Síria, on podrien córrer el risc de ser interrogades a la seva arribada, torturades i sotmeses a desaparició forçada i a altres violacions de drets i abusos", va prosseguir Lynn Maalouf.

Perquè el retorn de persones refugiades a Síria sigui autènticament voluntari, ha d'estar basat en el consentiment lliure i informat dels qui tornen. Amnistia Internacional creu que moltes de les persones que demanen sortir del Líban no estan en condicions de prendre una decisió lliure i informada per diversos motius: les condicions extremes en què viuen en el Líban, que inclou dificultats per obtenir o renovar visats de residència vàlids, la qual cosa impedeix que accedeixin plenament a serveis essencials, així com la manca d'accés a informació objectiva i actualitzada sobre la situació actual dels drets humans a Síria.

Això significa que les autoritats libaneses estan incomplint la seva obligació de no retornar persones refugiades a un lloc on correrien un risc real de patir persecució o altres violacions greus de drets humans (l'obligació de no devolució), perquè estan imposant-los unes condicions que les forcen efectivament a marxar del Líban.

Deir al Ahmar

El 5 de juny, les autoritats libaneses van ordenar l'evacuació de Deir al Ahmar, que albergava 600 persones refugiades, després que augmentessin les tensions en el camp després d'esclatar un incendi. Les persones refugiades que hi vivien es van queixar que els bombers havien arribat tard, fet que  va desembocar en un incident amb els residents locals. Treballadors i treballadores d'ONG presents en el camp van explicar a Amnistia Internacional que alguns homes de Deir al Ahmar van amenaçar amb cremar les persones refugiades a les seves tendes, la qual cosa va fer que moltes fugissin immediatament.

Aquella nit van arribar almenys 50 homes que van atacar el camp, van incendiar tres tendes i van enderrocar dues cases amb una excavadora. Van cridar amenaces a les persones refugiades: "Esteu embrutant la nostra terra, fora d'aquí, cremeu aquí i en l'infern". Cap de les forces de seguretat presents en el camp va intervenir per aturar l'atac. Un dia després, les autoritats municipals de Deir al Ahmar, així com les dels pobles veïns i les de la ciutat de Baalbek, situada en les proximitats, van emetre una declaració en la qual ordenaven a les persones refugiades sirianes que abandonessin Deir al Ahmar, al·legant que l'ordre era "per a la seva pròpia protecció".

Cap dels pobles dels voltants va accedir a acollir les persones refugiades, encara que unes 90 famílies d'un total de 120 van ser finalment autoritzades a acampar al remot poble de Mekna. Allí, la immensa majoria viu en els camps, a l'aire lliure, sense accés a electricitat, aigua, menjar ni tendes, i sense serveis en les proximitats.

Condicions desesperades

Un altre exemple de l'hostilitat creixent cap a les persones refugiades a Líban va ser la concentració organitzada pel partit polític libanès Moviment Patriòtic Lliure el 8 de juny per mobilitzar la població contra les persones refugiades sirianes i demanar-ne el retorn. El partit va repartir volants amb l'eslògan "Síria és un lloc segur per retornar i el Líban no pot més" i cartells en què s'instava la gent a "protegir als treballadors i treballadores libanesos" denunciant les persones refugiades que infringissin les lleis laborals.

A l'abril, el Consell Superior de Defensa de Líban, un òrgan militar, va fixar de termini el 10 de juny per a la demolició de totes les "estructures semipermanents" construïdes per la població refugiada siriana en campaments informals a la ciutat septentrional d'Arsal amb ciment i de més d'1,5 metres d'altura. Segons una persona que treballa en ajuda humanitària a Arsal, les autoritats estan pressionant les persones refugiades perquè derroquin elles mateixes les estructures per evitar imatges de soldats enderrocant cases per la força en el campament. Un vídeo que ha analitzat Amnistia Internacional sembla mostrar una refugiada tirant a terra una paret de formigó amb un martell.

Un document publicat per ACNUR el 10 de juny va revelar també que les autoritats libaneses han endurit les restriccions imposades a la població refugiada siriana i a les persones menors de 15 anys que volen obtenir un permís de residència normal. També han emès un nou decret per deportar totes les persones sirianes dels qui es trobi que ha entrat irregularment al Líban després del 24 d'abril de 2019.

Prop del 73% de la població refugiada de Síria viu al Líban sense un visat de residència vàlid perquè no pot pagar la taxa de 200 dòlars nord-americans o pels retards en la tramitació de les sol·licituds per part de les autoritats locals. Les persones refugiades que no tenen aquesta condició migratòria regular poden ser detingudes i tenen restringit l'accés a serveis com l'educació i l'atenció sanitària.

Posar fi als "retorns voluntaris"

Amnistia Internacional considera que per l'entorn de coacció en què s'estan produint els retorns a Síria, aquests no són voluntaris. Per tant, les autoritats libaneses incompleixen l'obligació contreta segons el dret internacional de no retornar a persones refugiades a un lloc on correrien un risc real de patir persecució o altres violacions greus de drets humans.

Fins avui, les persones civils que retornen al seu lloc d'origen han d'obtenir una "autorització de seguretat" que implica ser interrogades per les forces de seguretat sirianes, que són responsables de violacions de drets humans i abusos generalitzats i sistemàtics que constitueixen crims de lesa humanitat, com el recurso a la tortura, execucions extrajudicials i desaparicions forçades.

"Les autoritats libaneses han d'eliminar amb caràcter urgent tots els factors coercitius, com la impossibilitat per a les persones refugiades d'obtenir documents de residència oficials i altres restriccions, o aturar totalment el retorn de persones refugiades a Síria. Per la seva banda, la comunitat internacional ha de proporcionar fons i recursos suficients, reassentar persones refugiades i pressionar les autoritats libaneses perquè no les retorni a Síria fins que estigui clar que la situació és segura i que es protegiran els drets de qui retorni", conclou Lynn Maalouf.

Informació complementària:

El 2019 hi ha 938.531 persones refugiades sirianes a Líban inscrites en l'ACNUR i 31.000 persones refugiades palestines de Síria inscrites a l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina en el Pròxim Orient (UNRWA).

D'altra banda, el govern libanès afirma que hi ha prop de 550.000 sirians que hi viuen sense estar registrades.

Al març de 2019, Seguretat General va anunciar que havien tornat a Síria, des de desembre del 2017, 172.046 persones refugiades, gràcies a la reducció de les restriccions administratives i a la facilitació i organització dels retorns.