Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Líban: el govern ha de posar fi a l'explotació i abusos que pateixen les treballadores domèstiques migrants

© Amnistia Internacional

El nou govern de Líban ha d'aprofitar l'ocasió per posar fi al sistema de kafala (patrocini), en virtut del qual les treballadores domèstiques migrants es troben atrapades en una espantosa xarxa d'abusos que abracen des de condicions laborals que constitueixen explotació fins a treball forçós i tràfic de persones. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui amb motiu de la publicació de l'informe de presentació d'una nova campanya.

'Their home is my prison': Exploitation of migrant domestic workers in Lebanon posa el focus en els greus abusos contra els drets humans que sofreixen a mans dels seus ocupadors moltes de les 250.000 persones migrants, en la seva majoria dones, empleades en el servei domèstic al país. Malgrat les crides fetes durant anys per la comunitat de drets humans perquè es posi fi al sistema de kafala, els anteriors governs libanesos no s'han ocupat de manera significativa d'aquests abusos ni han garantit a les víctimes un recurs efectiu.

"És indignant que els successius governs libanesos hagin ignorat el catàleg d'abusos a què són sotmeses les treballadores domèstiques migrants en el seu lloc de treball. A causa del sistema de kafala, aquestes cases particulars s'han convertit en molts casos en poc més que presons per a les treballadores, a qui sovint es tracta amb menyspreu i crueltat absoluta", ha assenyalat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.




"El nou ministre de Treball del Líban ha promès públicament, així com directament a Amnistia Internacional, prendre mesures concretes per protegir els drets de les treballadores domèstiques migrants. El nou govern té l'oportunitat de distanciar-se dels anteriors i donar prioritat a l'eliminació del sistema intrínsecament abusiu de kafala".

Amnistia Internacional va entrevistar 32 treballadores domèstiques, així com personal diplomàtic, ocupadors, agències de contractació, activistes dels drets de les persones migrants i ONG centrades en els drets dels treballadors i treballadores migrants a Líban. L'organització es va reunir amb el ministre de Treball i posteriorment va compartir les seves conclusions i recomanacions amb els ministeris de Treball i Interior.

El ministre de Treball, Camille Abousleiman, va respondre positivament, destacant que el seu ministeri ha elaborat un avantprojecte de llei de protecció de les treballadores domèstiques, prometent implementar algunes de les recomanacions formulades en l'informe i convidant Amnistia Internacional a sumar-se a un grup de treball sobre la reforma del sistema de kafala. També va demanar a Amnistia Internacional "proporcionar al Ministeri una llista de violacions de drets humans perquè pogués prendre mesures immediatament" i va estar d'acord que havia d'haver-hi rendició de comptes per a les agències de contractació que cometen abusos contra els drets de les treballadores migrants.

El sistema de kafala

Les treballadores domèstiques migrants de Líban són dones de països africans i asiàtics, com Etiòpia, Bangladesh, Sri Lanka, Filipines i Kenya, que viuen i treballen en cases particulars.

En cap cas se'ls aplica la Llei del Treball de Líban, sinó que estan subjectes al sistema de kafala, que vincula la residència legal de la treballadora a la relació contractual amb la persona per la qual treballa. No poden canviar de treball sense permís de la persona que les contracta. Aquesta limitació permet que ocupadors sense escrúpols les coaccionin perquè acceptin condicions laborals que constitueixen explotació.

Si rebutgen les condicions i decideixen marxar de la casa de la persona per a qui treballen sense el consentiment d'aquesta, s'arrisquen a perdre la residència i queden, per tant, exposades a ser detingudes i deportades a qualsevol moment.

"Els horribles testimonis d'aquest informe mostren com el sistema de kafala concedeix a les persones per a qui treballen un control gairebé absolut sobre la vida de les treballadores domèstiques migrants. El sistema aïlla les treballadores i fa que siguin depenents de la persona per a la qual treballen. D'aquesta manera es faciliten l'explotació i altres abusos, alhora que es limita l'accés de la treballadora a reparació", ha explicat Heba Morayef.

Les dones entrevistades per Amnistia Internacional no havien denunciat a les persones per a qui treballaven davant les autoritats ni les havien portat als tribunals per temor a ser detingudes o sofrir altres represàlies, fet que posa en relleu els obstacles que troben actualment les treballadores domèstiques migrants per accedir a la justícia a Líban i la necessitat urgent que les autoritats garanteixin que estan protegides per la llei.

Condicions laborals que constitueixen explotació

Les treballadores entrevistades per Amnistia Internacional estaven sotmeses per les persones per a qui treballaven a condicions laborals que constituïen explotació. Entre altres coses, les obligaven a fer llargues jornades de treball, els negaven dies de descans, les retenien o reduïen el sou, restringien greument la seva llibertat de circulació i comunicació, les privaven d'aliments i d'allotjament adequat, les sotmetien a insults i maltractaments físics i els negaven l'atenció de la salut.

"Eva", treballadora domèstica de les Filipines el veritable nom de la qual no s'ha revelat per raons de seguretat, va explicar a Amnistia Internacional que va passar tres anys aïllada a casa de la seva ocupadora abans d'aconseguir escapar: "No se'm permetia parlar amb ningú. Si saludava altres filipines, ella [la seva ocupadora] m'estirava dels cabells i em pegava. Em va tenir tres anys tancada a la casa. No vaig sortir mai".

"Mary", treballadora domèstica etíop el nom real de la qual tampoc s'ha revelat per raons de seguretat, va explicar a Amnistia Internacional que treballava 19 hores diàries, des de les cinc del matí fins a mitjanit, els set dies de la setmana, sense cap descans ni dia lliure.

Almenys sis dones van explicar a Amnistia Internacional que, com a conseqüència de les seves condicions laborals, havien tingut pensaments suïcides o havien intentat suïcidar-se.

Moltes dones entrevistades per Amnistia Internacional van explicar que les persones per la qui treballaven les havien sotmès almenys una vegada a tracte humiliant i deshumanitzador. Van explicat que era corrent que les cridessin "tonta", "bruixa", "animal" i altres insults.

Treball forçós i tràfic de persones

En l'informe es documenten vuit casos de treball forçós i tràfic de persones. En tots ells, les dones entrevistades no podien deixar la seva ocupació i es veien obligades a treballar per temor a les conseqüències si marxaven. Algunes dones que sofrien abusos havien demanat a les persones per a qui treballaven que les retornessin a l'agència de contractació o al seu país d'origen, però no els havien fet cas. Unes altres van explicar que les persones per a qui treballaven els havien demanat que els reemborsessin els diners gastats en la seva contractació quan els van dir que marxaven.

Sebastian, treballadora domèstica de Costa d'Ivori, va explicar a Amnistia Internacional que la sobrecarregaven de treball, la maltractaven, la tenien tancada a la casa i no li pagaven des de feia tres mesos. Va explicar: "Quan li vaig dir que m'enviés de retorn al meu país, ella [l'ocupadora] va respondre: "Has de treballar pels 3.000 dòlars [nord-americans] que vam pagar"

En els casos més greus d'explotació laboral documentats en l'informe, Amnistia Internacional va trobar proves que quatre treballadores havien estat víctimes de tràfic de persones.

Banchi, d'Etiòpia, va arribar a Líban en 2011 per mediació d'una agència de contractació. Va explicar a Amnistia Internacional que el propietari de l'agència l'havia traslladat d'una casa a una altra i li havia retingut el passaport i el sou durant diversos mesos:

"Vaig estar sis mesos treballant gratis. El propietari de l'agència de contractació em donava com a regal: una vegada a la família de la núvia del seu fill; una altra, a la seva filla i a la família del seu matir [...] és com viure en una presó".

Obstacles per accedir a la justícia

Cap de les dones entrevistades per l'organització havia denunciat la persona per a qui treballava a les autoritats ni havia intentat portar-la als tribunals. Amnistia Internacional va entrevistar vuit dones que havien escapat de situacions que qualificaven d'entorn de treball abusiu, treball forçat o tracta. No obstant això, creien que la seva precària condició jurídica els impedia denunciar-ho davant els tribunals.

Temien ser detingudes, no aconseguir un altre treball o que les acusessin falsament de robatori, com denuncien constantment les organitzacions de drets humans.

Necessitat de reformes laborals urgents

El sistema de kafala és incompatible amb lleis nacionals que protegeixen les llibertats i la dignitat humana, garanteixen els drets dels treballadors i les treballadores i penalitzen el treball forçat i la tracta d'éssers humans. També contradiu directament les obligacions jurídiques de Líban.

En els últims mesos, el recentment nomenat ministre de Treball Camille Abousleiman ha promès públicament prendre mesures concretes per protegir els drets de les treballadores domèstiques migrants. Durant una reunió que va mantenir amb Amnistia Internacional el mes passat va reiterar aquesta promesa.

Amnistia Internacional demana a les autoritats libaneses que posin fi al sistema de kafala i faci extensives les salvaguardes laborals a les treballadores domèstiques migrants.

L'organització demana també que prengui immediatament mesures al Ministeri de Treball, entre les quals revisar l'actual contracte unificat estàndard de les treballadores migrants per abordar les desigualtats entre la treballadora i la persona per la qual treballa, establir un mecanisme de denúncia concebut específicament per a les treballadores domèstiques migrants, garantir que s'activa totalment la línia telefònica d'emergència del Ministeri per denunciar abusos i informar de la seva existència a les treballadores domèstiques migrants i millorar la vigilància i inspecció de les agències de contractació.

Acte de llançament de la campanya


El 24 d'abril tindrà lloc a Beirut un acte de campanya organitzat per Amnistia Internacional i el Moviment Antirracisme i en el qual un grup de treballadores migrants explicaran les seves experiències. L'acte marca el llançament d'una nova campanya d'Amnistia Internacional amb el lema "Per la fi de la kafala: justícia per a les treballadores domèstiques migrants al Líban".