Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Líban: cop als drets de les treballadores migrants doméstiques

© AI
  • Cal restablir el contracte unificat estàndard i reformar la legislació laboral

En suspendre l’aplicació del nou contracte unificat estàndard, l’Assemblea Consultiva del Líban, màxim tribunal administratiu del país, ha propinat un cop dur als drets de les treballadores i treballadors migrants domèstics, han manifestat Amnistia Internacional i Human Rights Watch avui. El contracte unificat estàndard que el Ministeri de treball va aprovar el 8 de setembre de 2020 va incloure noves mesures de protecció de les treballadores i treballadores migrants domèstics, entre les quals salvaguardes essencials contra el treball forçós, i constituïa un primer i important avanç en l’abolició de l’abusiu sistema de patrocini conegut com a kafala.

El 21 de setembre, el Sindicat de Propietaris d'Agències de Contractació va presentar una queixa davant de l'Assemblea Consultiva per sol·licitar que aquesta bloquegés i anul·lés sengles decisions del Ministeri de Treball segons les quals s'aprovava un nou contracte unificat estàndard per a les treballadores i treballadors migrants domèstics i es limitaven al 30 per cent les deduccions que les entitats ocupadores poden fer del salari de les persones emprades en el servei domèstic, que equival al salari mínim nacional.

El 14 d'octubre, l'Assemblea Consultiva va dictaminar en favor de les agències de contractació per considerar que aquestes decisions els comportaven "greus danys". No va fer cap referència als drets de les treballadores i treballadors migrants domèstics, que el Líban té l'obligació de protegir en virtut del dret internacional.

Les autoritats libaneses han de protegir es drets d'aquestes treballadores en lloc de mantenir un sistema que facilita l'explotació, el treball forçat i el tràfic de persones

Diala Haidar, Amnistia Internacional

“S’ha de posar fi al vergonyós patró d’abusos comesos contra les treballadores migrants domèstiques a conseqüència del sistema de kafala”, ha afirmat Diala Haidar, responsable de campanyes d’Amnistia Internacional per al Líban. “Les autoritats libaneses, inclosa la judicatura, tenen el deure de protegir els drets d’aquestes treballadores, en comptes de mantenir un sistema que facilita l’explotació, el treball forçós i el tràfic de persones.”

Es calcula que hi ha 250.000 persones migrants empleades en el servei domèstic al Líban. La majoria són dones de països africans i del sud i sud-est asiàtics, especialment d'Etiòpia, Filipines, Bangladesh i Sri Lanka. No se les aplica les mesures de protecció que garanteixen la legislació laboral libanesa, i la seva situació legal en el país està regulada pel sistema de kafala, un restrictiu règim migratori de lleis, reglaments i pràctiques consuetudinàries que vincula la residència legal de la treballadora o treballadors migrants a la seva entitat ocupadora.

Human Rights Watch, Amnistia Internacional i moltes altres organitzacions fa anys que documenten com el sistema de kafala confereix a les entitats ocupadores un considerable control de la vida de les treballadores i treballadors. A conseqüència d'això es porten a terme múltiples abusos, com l'impagament del salari, confinament forçós, excés d'hores de treball sense pauses ni dies lliures, insults i agressions físiques i sexuals. Les persones que deixen les seves feines sense "permís" s'arrisquen a perdre la residència legal en el país i ser detingudes i deportades. El contracte anterior només feia excepcions en casos d'abús extrems, i la càrrega de prova requeria en la treballadora o treballador, que quedaven en la pràctica atrapada, fins i tot en situacions de treball forçós.

D'acord amb l'Organització Internacional del Treball (OIT), gairebé el 90 per cent de les persones migrants empleades en el servei domèstic al Líban són contractades mitjançant una agència. Les agències de contractació les porten al Líban a través d'agències associades del país d'origen o dels seus propis representants allà. El seu model de negoci depèn del pagament de les elevades tarifes de contractació, d'entre 1.000 i 3.000 dòlars EUA a les entitats ocupadores. L'OIT ha determinat que les entitats ocupadores no estan segures, en molts casos, d'allò que inclou la tarifa. També ha comprovat que existeix una gran disparitat en les tarifes de contractació, depenent dels ingressos de l'entitat ocupadora i la nacionalitat de la treballadora o treballador.

Tant Amnistia Internacional com Human Rights Watch han documentat abusos de les agències de contractació. Algunes agències demanaven a les entitats ocupadores que els paguessin el salari dels primers mesos, en canvi de les treballadores, fet que viola els drets d'aquestes. Algunes treballadores han informat d'haver patit agressions físiques, insults, treball forçós i tràfic de persones a mans de les agències de contractació.

Les agències de contractació sostenen que les persones migrants ocupades al servei domèstic estan excloses de manera específica de l'aplicació de la legislació laboral, per la qual cosa la seva relació amb les entitats ocupadores es regeix només per la Llei d'Obligacions i Contractes en tant que no entri en conflicte amb "l'ordre públic, la moral pública i les disposicions generals". Afirmen a més que el contracte unificat estàndard contravé el principi de llibertat de contracte, perquè totes dues parts han de poder prendre decisions sobre les condicions de contractació, inclosa la de si ha d'aplicar-se el salari mínim. L'Assemblea Consultiva no ha tingut en compte en la seva decisió els drets de les treballadores i treballadors ni el desequilibri de poder entre les parts.

El Líban és un dels dos únics països del Pròxim Orient que fan servir en el servei domèstic a gran nombre de persones migrants però no tenen cap llei que reguli la seva relació amb les entitats ocupadores i els garanteixi drets i mesures de protecció suficients. El Líban està obligat pel dret internacional dels drets humans a garantir que les persones migrants i empleades en el servei domèstic gaudeixen de les mateixes mesures legals de protecció que la resta en la població empleada.

El contracte és l'únic document legal de què disposa una treballadora domèstica migrant al Líban. El país té ja un contracte unificat estàndard per a les persones migrants empleades en servei domèstic, però és una versió de 2009 que manca de mesures essencials de protecció contra el treball forçós, no compleix les normes internacionals laborals i de drets humans i es va aprovar abans del Conveni de 2011 de l'OIT sobre les treballadores i els treballadors domèstics.

El nou contracte unificat estàndard que tenia per objecte corregir al desequilibri de poder i concedir a les treballadores i treballadors migrants domèstics les principals garanties laborals clau que es reconeixen ja a la població treballadora en general, com la setmana laboral de 48 hores, un dia lliure a la setmana, el pagament de les hores extra, el subsidi de malaltia, el permís anual i el salari mínim, amb les deduccions permissibles per allotjament i manutenció. El més important és que el nou contracte permetia a les treballadores i treballadors rescindir el contracte sense el consentiment de l’entitat ocupadora, desmantellant així un aspecte abusiu clau del sistema de kafala.

"Les persones migrants empleades en el servei domèstic són un dels grups més marginats del Líban, ha explicat Aya Majzoub, investigadora de Human Rights Watch sobre el Líban. "Amb el derrocament econòmic del país, agreujat pels efectes de la COVID-19, la seva ja precària situació ha anat empitjorant. Però sembla que, en canvi de protegir a aquestes persones i desmantellar el sistema que permet que estiguin atrapades i siguin explotades, l'Assemblea Consultiva ha donat prioritat als estrets interessos comercials de les agències de contractació."

No se sap bé quina defensa ha fet el Ministeri de Treball davant de l'Assemblea Consolativa ni si té pensat recórrer, i els seus representants no han volgut fer cap comentari.

Human Rights Watch ha determinat que la judicatura libanesa no protegeix a les treballadores i treballadors domèstics ni fa rendir comptes a les entitats ocupadores quan violen els seus drets bàsics.

El Parlament libanès ha de reformar amb urgència la legislació laboral perquè se'ls apliqui també a les persones migrants empleades en el servei domèstic. Les autoritats libaneses han de prendre també mesures urgents per desmantellar el sistema de kafala, entre les quals garantir que les treballadores i treballadors migrants no depenen de les seves entitats ocupadores perquè es reconegui la seva situació legal al país.

"Les persones migrants empleades en el servei domèstic fa molt temps que pateixen a causa de l'abusiu sistema de kafala libanès", ha afirmat Haidar. "El Líban ha de complir les seves obligacions internacionals, incloure les treballadores i treballadors migrants domèstics en la legislació laboral i posa fi a l'arcaic sistema de kafala".