Les autoritats libaneses han de protegir les treballadores i treballadors domèstics migrants que es troben atrapats al país després d'haver estat acomiadats a causa de la crisi econòmica cada vegada més intensa.

En les últimes setmanes, desenes de dones etíops s'han congregat davant del Consolat d'Etiòpia a Beirut. Algunes han estat abandonades pels seus ocupadors, sense salari, les seves pertinences o els seus passaports. El Ministeri de Treball és responsable de fer complir el contracte estàndard unificat, que garanteix als treballadors i treballadores migrants el dret al seu salari i a allotjament.

"Aquestes dones es troben entre les persones més marginades de la societat, i suporten la càrrega de la crisi econòmica que s'ha vist agreujada per la COVID-19", ha manifestat Heba Morayef, directora regional d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"El govern libanès no pot ignorar la seva terrible situació. Segons el sistema de kafala, aquestes dones no només veuen com es restringeixen els seus drets, sinó també com les seves vides corren perill, especialment ara que els informes d'abusos en les llars s'han incrementat durant el confinament".

El Ministeri de Treball, el Ministeri d'Afers Socials i el Ministeri de l'Interior han de treballar conjuntament per investigar sense demora i per evitar que aquesta crisi que s'està desencadenant s'intensifiqui encara més".

"Han de proporcionar immediatament allotjament, menjar, atenció mèdica i un altre tipus de suport als treballadors i treballadores domèstics migrants que han perdut les seves ocupacions".

Amnistia Internacional demana al Ministeri de Treball que creï una unitat d'inspecció encarregada especialment de vigilar les condicions de treball de les persones migrants que treballen en el sector domèstic perquè puguin actuar sense demora si els seus ocupadors incompleixen els seus contractes. El Ministeri de Treball també ha de crear un mecanisme de resposta ràpida als conflictes laborals, per garantir que els treballadors i treballadores reben els seus salaris impagats i que els ocupadors els paguen el bitllet si els treballadors o treballadores desitgen tornar al seu país d'origen, segons disposen els contractes.

La majoria de les persones migrants que es dediquen al treball domèstic al Líban són etíops. Segons el Ministeri de Treball libanès, a data de novembre de 2018, un total de 144.986 persones procedents d'Etiòpia comptaven amb permisos de treball nous o renovats per realitzar treball domèstic. No obstant això, aquesta xifra no té en compte les milers de persones etíops indocumentades que fan treball domèstic sense comptar amb permís de treball al país.

Abandonades pels seus ocupadors

Amnistia Internacional va entrevistar 10 persones etíops dedicades al treball domèstic el 28 de maig. Algunes van informar que els seus ocupadors havien deixat de pagar-los i es negaven a proporcionar-los bitllets per tornar a les seves cases, segons disposa el contracte estàndard unificat creat per protegir els drets laborals del personal domèstic.

Makda*, de 21 anys, ha estat dormint al carrer davant del Consolat d'Etiòpia des que la seva ocupadora la va deixar allí amb el seu equipatge, contra la seva voluntat.

Ha explicat el següent: "[La meva ocupadora] no em va pagar el meu últim salari. També em va dir que no podia pagar-me el meu bitllet de retorn. Em va deixar aquí ahir. Un policia em va veure plorant i em va demanar el nom de la senyora. Li va trucar per dir-li que tornés i em recollís. Ella va tornar només per donar-me el meu passaport i els meus documents d'identitat, i després es va marxar una altra vegada. No sé què fer. Vull tornar a casa".

Martha*, de 21 anys, ha estat dormint al carrer durant sis nit.

Ha explicat: "La meva senyora em va dir que no té diners i no em pot pagar el meu salari. Li vaig dir que no vull el meu salari, però que em compri el bitllet de retorn, i em va contestar que no pot. Vull tornar a Etiòpia. Vaig decidir deixar la casa i venir aquí, al Consolat, però el meu passaport ho té la meva ocupadora. El Consolat no m'ajuda".

L'1 de juny, un funcionari del Ministeri de Treball va explicar a Amnistia Internacional que no tenen coneixement de casos de treballadors i treballadores abandonats pels seus ocupadors i que s'han quedat sense llar. Va prometre investigar l'assumpte immediatament.

Treballadors i treballadores indocumentats i abandonats

Amnistia Internacional també va entrevistar cinc persones indocumentades dedicades al treball domèstic que estaven esperant per inscriure's en el Consolat amb la finalitat de que les repatriessin, i no poden pagar-se un vol de tornada a Etiòpia. Una d'elles va dir: "No tinc diners ni feina. Com pagaré els 680 dòlars pel bitllet de tornada".

Malgrat les reiterades peticions, el Consolat d'Etiòpia s'ha negat a comentar si està proporcionant ajuda econòmica o allotjament i un altre suport als treballadors i treballadores indocumentats.

El 15 de maig, la Direcció general de Seguretat General, dependent del Ministeri de l'Interior, va anunciar que el procés de "repatriació voluntària" de treballadors i treballadores migrants d'Etiòpia i Egipte començaria el 20 de maig. Amnistia Internacional va escriure el 18 de maig al director de Seguretat General -responsable legalment de vigilar l'entrada, la residència i la sortida de totes les persones estrangeres a Líban- per preguntar-li pel calendari per a aquest procés, i per saber si cobreix a treballadors i treballadores migrants indocumentats, així com a persones migrants dedicades al treball domèstic que estan detingudes, i quins mecanismes existien per garantir que aquests treballadors i treballadores reben els seus salaris impagats abans d'abandonar el país. L'organització encara no ha rebut resposta.

Amnistia Internacional ha demanat al Ministeri de l'Interior que anunciï públicament els detalls del procés de repatriació, i treballa amb els consolats i ambaixades pertinents per ajudar els treballadors i treballadores migrants tant documentats com a indocumentats que desitgen tornar al seu país perquè puguin fer-ho.

Informació complementària

El Líban acull a més de 250.000 treballadors i treballadores migrants domèstics, en la seva majoria dones, que procedeixen de països africans i asiàtics i treballen en domicilis particulars. El personal domèstic migrant del Líban es troba atrapat pel sistema de kafala, règim de patrocini migratori intrínsecament abusiu que augmenta el risc que sofreixi explotació laboral, treball forçós i tràfic de persones, sense amb prou feines possibilitat d'aconseguir reparació.

En l'informe"Their House is my Prison?: Exploitation of Migrant Domestic Workers in Lebanon", publicat a l'abril de 2019, Amnistia Internacional denuncia els abusos constants que pateixen aquestes persones a mans dels seus ocupadors, que les obliguen a fer jornades excessivament llargues de treball, els neguen dies de descans, els retenen o redueixen el sou, els confisquen el passaport, restringeixen greument la seva llibertat de circulació i comunicació, les priven d'alimentació i allotjament adequat, les sotmeten a insults i agressions, i els neguen assistència mèdica. L'organització ha documentat també alguns casos extrems de treball forçós i tràfic de persones.

Al març de 2020, Amnistia Internacional va contribuir a la consulta per reformar el contracte unificat estàndard per a treballadors i treballadores migrants del sector domèstic. Amnistia Internacional demana a la ministra de Treball que garanteixi que l'esborrany de la reforma inclou disposicions que abordin les actuals desigualtats i el desequilibri de poder entre l'entitat ocupadora i el treballador o treballadora, així com altres aspectes restrictius del sistema de kafala.