Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Líban: cal investigar l'ús excessiu de la força, fins i tot l'ús de foc real, per dispersar les protestes

© FATHI AL-MASSRI/AFP via Getty Images

"L'exèrcit libanès ha fet ús excessiu de la força, inclús foc real, per dispersar protestes en el nord de Líban i, segons testimonis presencials i l'anàlisi de material fílmic verificat, ha causat ferides almenys a dues persones", ha afirmat avui Amnistia Internacional.

En l'episodi més violent ocorregut des que van començar les protestes massives, el 26 d'octubre, l'exèrcit va obrir foc contra desenes de persones que feien una seguda de protesta a la zona de Beddawi de Trípoli. Almenys dues persones van patir ferides de bala. Les forces armades libaneses també van dispersar amb violència protestes a Saida i Abdeh i, la setmana passada, l'exèrcit i altres forces de seguretat no van intervenir efectivament per protegir un grup de manifestants a Beirut dels atacs violents de simpatitzants de grups polítics.

"L'ús excessiu de la força per part de l'exèrcit libanès a Beddawi, i la inacció de les forces de seguretat per protegir manifestants pacífics, són fets molt preocupants que han d'investigar-se immediatament d'una manera independent, imparcial i transparent", ha declarat Lynn Maalouf, directora d'investigació d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient.

"Exigir que els perpetradors retin comptes dels seus actes ha de ser una prioritat urgent. Les autoritats han d'adoptar una postura de tolerància zero davant qualsevol ús excessiu de la força contra persones que protesten de forma pacífica. No fer-ho transmetria a les forces de seguretat el perillós missatge que tenen carta blanca per cometre abusos sense haver de respondre davant la justícia".

Foc real contra manifestants

Durant l'incident del 26 d'octubre, un grup de soldats i membres del servei d'intel·ligència militar va començar a pegar els manifestants amb bastons i les culates dels seus fusells en un intent de buidar la carretera de Beddawi, bloquejada pels manifestants, que van respondre llançant pedres contra els soldats, per la qual cosa aquests van obrir foc amb munició real i granades de gas lacrimògen. Almenys dues persones van resultar ferides.

Els historials mèdics que ha vist Amnistia Internacional confirmen que el manifestant Mohammed al Abdallah va ser hospitalitzat després de rebre diversos trets a l'estómac. Mohammed va explicar a l'organització que el soldat li havia disparat malgrat que estava a uns sis o set metres: "El vaig veure apuntant-me mentre jo llançava pedres i vaig dir-li: No disparis! Deixaré de llançar pedres!". Però em va disparar quatre vegades en l'estómac", va dir. El fet que ningú hagi respost del succeït ha fet que se sentís tractat "com si no valgués res", va afegir.

L'atac va començar quan un grup de persones que cantaven assegudes en el terra es va negar a desallotjar la carretera després de ser comminades per l'exèrcit a fer-ho.

Una persona que va presenciar els fets va dir: "Van córrer cap a nosaltres i van començar a pegar-nos, a trepitjar-nos, a pegar-nos amb bastons, quan diverses persones ferides estaven al terra [...] els manifestants van començar a llançar pedres a l'exèrcit [...] així que van obrir foc".

Els militars van mantenir detingudes il·legítimament durant cinc dies almenys quatre persones, període en el qual els van negar accés als seus advocats i famílies, a qui no es va informar del seu parador. Segons el dret internacional, aquesta detenció podria constituir un delicte de desaparició forçada.

Un dels manifestants que va rebre trets a l'esquena va ser traslladat des del nord de Líban a l'hospital de Geitawi, a Beirut, per a una operació d'urgència, segons el seu germà, que va explicar a Amnistia Internacional que ha perdut l'ús de les cames.

L'exèrcit libanès va afirmar, en una declaració, que els soldats que tractaven de desallotjar la carretera a Beddawi van ser atacats per manifestants que els van llançar pedres i grans petards, causant ferides a cinc militars, per la qual cosa van respondre amb gas lacrimògen i, més tard, amb bales de goma i fent trets de munició real a l'aire, la qual cosa va causar diversos ferits. La declaració deia també que l'exèrcit havia obert una investigació sobre l'incident.

Amnistia Internacional també ha documentat l'ús excessiu de la força per dispersar a manifestants en altres dos llocs. A la localitat septentrional d'Abdeh, l'exèrcit va atacar un grup de manifestants pacífics que bloquejava les carreteres el 30 d'octubre.

"Les forces militars van començar a avançar en la nostra direcció i vam continuar corejant silmiyyeh [pacífic] i llavors van començar a donar-nos puntades de peu amb les botes i a pegar-nos amb els bastons [...] després van començar a disparar bales de goma i a llançar més gas lacrimògen cap a nosaltres. Molta gent va perdre el coneixement. Van seguir pegant-nos. Hi havia dones i nens amb nosaltres", va explicar Omar Nasser Hazeem, que va afegir que els manifestants havien estat pacífics, però que alguns van començar a llançar pedres quan van ser atacats.

A la ciutat meridional de Saida, la matinada del 28 d'octubre, van ser dispersats més de 100 manifestants que havien bloquejat la carretera principal. Una persona que va presenciar els fets va explicar que van arribar al lloc més de 26 vehicles. Segons testimonis presencials, l'exèrcit, el servei d'intel·ligència i les forces de seguretat van atacar els manifestants colpejant-los amb porres i calcigant-los amb les botes. Almenys tres persones van ser hospitalitzades a causa de les seves ferides.

Manca de protecció adequada a manifestants

Amnistia Internacional ha documentat també que les forces de seguretat libaneses no van intervenir efectivament per protegir a les persones que protestaven pacíficament que van ser atacades per simpatitzants d'Amal i Hezbol·là a la carretera de circumval·lació de Beirut el 29 d'octubre. Els agressors, armats amb pals, van pegar i van perseguir manifestants i van calar foc a les seves tendes.

Segons testimonis presencials, membres de les Forces de Seguretat Interna (ISF) presents en el lloc van tractar de protegir els qui protestaven, però el seu nombre era inferior als prop de 300 agressors.

Una persona que va explicar els fets va dir que es va produir el "caos" quan centenars d'agressors armats de pals i pedres van començar a atacar els qui protestaven.

Una altra de les persones que s'estaven manifestant va explicar: "Es movien d'una manera organitzada per espantar els qui protestaven. Eren clarament més que les ISF [...] Em va semblar molt estrany que només hi hagués uns 50 membres de les ISF en un moment tan crític".

Diverses persones testimonis dels fets van explicar que les ISF no van detenir cap dels agressors.

"Les forces de seguretat tenen la clara obligació de protegir les persones que protesten de forma pacífica d'actes d'assetjament i intimidació i d'atacs violents, i d'assegurar-se de prendre les mesures necessàries per poder intervenir d'una manera adequada per frenar aquests atacs en el futur i garantir la protecció dels qui protesten pacíficament", va concloure Lynn Maalouf.