Les autoritats de Líban han d'emprendre una investigació exhaustiva, independent i efectiva sobre la violenta repressió exercida dissabte passat contra manifestants majoritàriament pacífics: la repressió més agressiva des que fa dos mesos van començar les manifestacions antigovernamentals a tot el país. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui. Tota persona de la qual es determini que ha estat responsable d'haver fet un ús il·legítim de la força (incloses brutals pallisses a manifestants i l'ús implacable de gas lacrimògen) ha de rendir comptes dels seus actes mitjançant procediments penals o disciplinaris, segons correspongui.

Diumenge 15 de desembre, la ministra provisional de l'Interior libanesa, Raya Al Hassan, va advertir de l'existència de "infiltrats" que tracten d'utilitzar les protestes per provocar "enfrontaments", i va demanar que els manifestants pacífics abandonessin la zona, "per la seva pròpia seguretat". La ministra provisional va anunciar una investigació interna "ràpida i transparent" sobre la violència del dissabte.

"Encara que la ministra provisional de l'Interior ha anunciat una investigació interna, només una investigació penal independent duta a terme per la Fiscalia pot dissuadir d'un futur ús excessiu de la força. En cas contrari, els manifestants seguiran sense estar segurs als carrers", ha manifestat Lynn Maalouf, directora d'investigació per al Pròxim Orient d'Amnistia Internacional.

"Des que, fa gairebé dos mesos, van començar les protestes, les forces de seguretat han recorregut al ús de força innecessària i excessiva contra manifestants pacífics en diverses ocasions. No obstant això, la repressió no provocada que vam presenciar dissabte és, amb molt, la més virulenta que hem vist fins ara".

En fer-se fosc els dos últims dies es van produir enfrontaments més lleus entre manifestants i forces de seguretat, en els quals la policia va respondre amb gas lacrimògen a les pedres i ampolles d'aigua que li llançaven els manifestants i els focs artificials que li disparaven.

Personal d'Amnistia Internacional va observar les protestes sobre terreny, va parlar amb set testimonis (dos dels quals havien sofert ferides), i va examinar enregistraments de vídeo i imatges de l'ús de gas lacrimògen per dispersar als manifestants.

"Els pots de gas lacrimògen queien l'un rere l'altre"

Dissabte 14 de desembre de 2019, cap a les sis de la tarda, un grup de manifestants pacífics (en el qual hi havia homes, dones, persones ancianes, nens i nenes) es va aplegar davant del Parlament a la capital, Beirut. Els manifestants situats en primera línia van afirmar repetidament a Amnistia Internacional que, cap a les set de la tarda, sense que intervingués provocació, nombrosos agents de la policia antidisturbis es van endinsar, juntament amb homes vestits de civil i armats amb porres, entre la multitud que es manifestava pacíficament i van començar a perseguir i colpejar manifestants. Uns minuts després van començar a disparar àmplies rondes de gas lacrimògen. Desenes de persones van resultar ferides a causa dels cops i de la inhalació de gas lacrimògen.

Una vegada dispersada la protesta, la policia va perseguir manifestants durant gairebé dos quilòmetres per la carretera. Una manifestant, Sara, va explicar a Amnistia Internacional: "Disparaven un pot de gas lacrimògen darrere l'altre. Al principi van llançar quatre [pots] d'una vegada, i després, els van llançar com els focs artificials de la nostra infància. Hi havia gent que vomitava; altres deien que beguéssim aigua, que féssim olor ceba, vinagre; ningú sabia què estava passant".

Un altre activista va descriure a Amnistia Internacional que l'endemà es va despertar tossint a causa del gas lacrimògen. Va explicar: "La quantitat de gas lacrimògen era absurda. Era com si et disparessin amb una metralladora. Els pots de gas lacrimògen queien un darrere d'un altre".

Segons l'expert en armes d'Amnistia Internacional, les imatges dels pots de gas lacrimògen trobats el dissabte eren de granades de gas lacrimògen CM4 de 56 mm fabricades per l'empresa francesa SAE Alsetex a l'octubre de 2007.

La Creu Roja libanesa va explicar a Amnistia que havia tractat 33 casos sobre el terreny i havia traslladat 10 persones ferides a hospitals la nit del dissabte. Entre els casos tractats sobre el terreny es trobaven els de persones amb dificultats respiratòries, vòmits i tos a causa de l'exposició al gas lacrimògen. La Direcció general de Protecció Civil libanesa va declarar que havia tractat 72 persones per ferides en el lloc dels fets i n'havia portat 20 més a l'hospital.

Amnistia Internacional va entrevistar un dels metges d'urgències que estaven de guàrdia en un hospital proper atenent a manifestants ferits. Segons el seu testimoni, dissabte a la nit van arribar unes 25 persones ferides en la manifestació. Els tipus de ferides descrits eren principalment conseqüència de cops, i incloïen hematomes, dents trencades i talls que demanaven sutura. Una jove havia estat colpejada i tenia sang a l'interior dels pulmons, a més d'hematomes i commoció cerebral.

Tres persones van arribar a urgències sense identificació. Segons el metge: "Van explica que la policia els haviia tret els seus documents d'identificació i després els havia colpejat; havien rebut cops per tot el cos, i estaven inflats del cap als peus".

La policia parlamentària també va arrossegar alguns manifestants a l'interior de la plaça, darrere de les barreres, on els va sotmetre a cops, insults i amenaces. Un manifestant ferit va descriure a Amnistia Internacional que estava protegint dels cops altres manifestants quan la policia antiavalots se'l va emportar rere de les barreres. Li van lligar les mans a l'esquena i el van colpejar durant uns 20 minuts, fins que no va poder posar-se dempeus. Va explicar: "Em van colpejar allà, rere les barreres. És com Guantánamo a la plaça de Nejmeh".

"És fonamental que qualsevol investigació sobre aquest incident, i sobre qualsevol altre incident relatiu a violacions de drets humans comeses per qualsevol de les forces de seguretat, sigui duta a terme de forma independent i porti a una rendició de comptes. Els manifestants pacífics tenen dret a buscar justícia i reparació pel que han sofert aquest cap de setmana, i l'única manera que tenen de fer-ho és davant un tribunal independent", ha manifestat Lynn Maalouf.

Informació complementària

Les protestes a Líban vénen sacsejant el país des del 17 d'octubre. Els manifestants exigeixen la renovació total d'una classe política a la qual acusen d'incompetent i corrupta. Han demanat a les autoritats que abordin l'estancament de l'economia, l'augment dels preus, l'elevada desocupació, els pèssims serveis públics i la corrupció imperant i sistèmica.

Les protestes han estat majoritàriament pacífiques a tot el Líban, i l'exèrcit i les forces de seguretat han respost en gran mesura amb contenció. No obstant això, Amnistia Internacional ha documentat incidents d'ús excessiu de la força, inclòs un en el qual es va utilitzar munició real contra persones que es manifestaven pacíficament. En una altra ocasió, un membre de l'exèrcit que havia disparat a l'aire va disparar després, i va matar fins i tot un manifestant pacífic, pare de tres fills. Amnistia Internacional ha documentat diverses violacions de drets humans més comeses per les autoritats libaneses, entre aquestes la manca de protecció a manifestants pacífics, detencions arbitràries i tortura i altres maltractaments.

Els fets de dissabte van recordar als primers dies de les protestes, quan les forces de seguretat van fer ús excessiu de la força per dispersar als manifestants, disparant gran quantitat de gas lacrimògen contra la multitud i perseguint la gent per carrers i carrerons a punta de pistola i colpejant-la.