Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

L'expulsió de set rohingyes, dia negre per als drets humans a l'Índia

Foto: Reuters/Stringer

El govern indi ha retornat a a Myanmar set rohingyes: Mohammad Jalal, Mokbul Khan, Jalal Uddin, Mohammad Youns, Sabbir Ahamed, Rahim Uddin i Mohammad Salam. Aquests set homes corren gran risc de patir greus violacions de drets humans a mans del govern de Myanmar, segons ha manifestat Amnistia Índia.

“La decisió del Tribunal Suprem ha pres avui converteix la jornada en un dia negre per als drets humans a l'Índia. Contradiu l'orgullosa tradició índia de proporcionar refugi a qui fuig de greus violacions de drets humans. Posa en perill la població més perseguida del món i està mancada de qualsevol empatia", ha assenyalat Aakar Patel (Amnistia Índia)

Hi havia una petita d'esperança pels set rohingyes el 4 d'octubre, quan es va presentar davant del Tribunal Suprem una petició perquè aturés la seva devolució. Lamentablement, el tribunal deliberador, una mesa de tres jutges amb el recentment nomenat president del Tribunal Suprem Ranjan Gogoi al capdavant, va rebutjar la sol·licitud.

Els signants de la petició havien instat el Tribunal Suprem al fet que permetés a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) accedir als homes per assegurar-se que necessitaven protecció segons el dret de les persones refugiadess, però no es va concedir el permís. Els set homes havien estat declarats “immigrants il·legals” en virtut de la Llei d'Estrangeria de 1946, aplicada sovint indegudament.

“El govern indi ja porta més de dos anys fent una campanya implacable de desprestigi contra la comunitat ronhingya. Aquesta decisió estableix un perillós precedent per a totes les persones sol·licitants d'asil i refugiades presents a l'Índia. El govern de Narendra Modi ha de col·laborar amb l'ACNUR para no incomplir els seus compromisos bàsics en matèria de drets humans”, ha afegit Aakar Patel.

Aquest any, Amnistia Internacional ha publicat un informe amb nombroses dades fidedignes que impliquen al comandant en cap de les forces armades de Myanmar, general Min Aung Hlaing, i 12 persones més els noms de les quals se citen, en crims de lesa humanitat comesos durant la neteja ètnica a què es va sotmetre a la població rohingya en el nord de l'estat de Rakhine. L'informe és la culminació de nou mesos d'intensa recerca, tant a Myanmar com a Bangladesh, i constitueix la relació més completa realitzada fins ara per Amnistia Internacional de com les forces armades de Myanmar van obligar més de 702.000 dones, homes, nenes i nens —més del 80% de la població rohingya del nord de l'estat de Rakhine en començar la crisi— a fugir a Bangladesh i altres països després del 25 d'agost de 2017.

El 2 d'octubre, la relatora especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància va expressar alarma davant la intenció del govern de retornar els set rohingyes a Myanmar, fet que podria constituir devolució (refoulement) i una violació del dret internacional.