Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Les intencions del Govern espanyol amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme han de passar als fets

AP Photo/ Andrés Kudacki

Les associacions més importants de drets humans a Espanya presenten al Govern un programa per avançar en veritat, justícia i reparació amb les víctimes de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme.

L'Associació Espanyola per al Dret Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional, Associació Pro Drets Humans d'Espanya i Rights International Spain valorem positivament els anuncis del Govern per impulsar mesures que garanteixin el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i les seves famílies. Uns anuncis que passen, entre altres, per la creació d'una Comissió de la Veritat, el final la fi de la "privatització" de les exhumacions o la declaració de nul·litat de les sentències de mort dictades en processos manifestament injustos durant la Guerra Civil i el franquisme.

Però és moment de passar de les paraules als fets. Per això les organitzacions, amb motiu del Dia Internacional de les Víctimes de Desaparició Forçada, han presentat a l'Executiu, a la Fiscalia General de l'Estat i al Consell General del Poder Judicial un programa amb mesures, proposades per diferents mecanismes de Nacions Unides*, que serveixin per eliminar els cinc principals obstacles amb els quals les famílies de víctimes de desaparició forçada continuen enfrontant-se 80 anys després de la Guerra Civil i passats 40 des de l'arribada de la democràcia (s'estima que més de 114.000 persones segueixen encara en parador ignorat).

Cinc obstacles...

1. Tipificació deficient del delicte de desaparició forçada en el Codi Penal, en ser incompatible amb la legislació internacional per, entre altres aspectes, no reconèixer expressament el caràcter continuat de les desaparicions forçades.  

2. Absència d'investigacions i tendència a l'arxivament de casos, consolidada per la sentència 101/2012 del Tribunal Suprem que utilitza arguments com la prescripció dels delictes, la defunció de presumptes responsables, negar el caràcter permanent de les desaparicions i la vigència de la Llei d'Amnistia de 1977.

3. Manca de cooperació judicial i obstaculització al procediment obert per la justícia argentina sobre greus violacions de drets humans comeses a Espanya en el passat.

4. Manca d'atenció a les reclamacions de nul·litat de les sentències dictades en vulneració del dret a un judici just per tribunals especials, que no només serviria de reparació simbòlica, sinó per acabar amb els efectes legals d'aquestes sentències.

5. La "privatització" de les exhumacions. El model actual d'exhumacions delega la responsabilitat en víctimes i associacions i alimenta la indiferència de les institucions estatals i comporta dificultats metodològiques d'homologació i oficialització de la veritat.

... I quatre orientacions per avançar

Les organitzacions hem plantejat quatre orientacions, amb 19 mesures concretes, per engegar les recomanacions que els diferents mecanismes de Nacions Unides han fet a Espanya durant els últims anys en matèria de desaparició forçada durant la Guerra Civil i el franquisme.

1. Canviar la legislació (Codi Penal, Llei d'Amnistia de 1977, Llei Orgànica del Poder Judicial, i Llei de Memòria Històrica) per tipificar la desaparició forçada de manera d'acord amb la legislació internacional, eliminar obstacles a la investigació d'aquest tipus de delictes, i crear una Comissió de la Veritat que serveixi per investigar en profunditat i documentar aquests abusos greus de drets humans.

2. Investigar d'ofici totes les desaparicions forçades segons les obligacions internacionals, de manera exhaustiva i imparcial, independentment del temps transcorregut des de l'inici de les mateixes. No aplicar la Llei d'Amnistia de 1977 a responsables de desaparicions forçades, com a greu violació als drets humans que són. Assegurar la col·laboració de la justícia espanyola amb procediments judicials oberts en països com Argentina o Mèxic.

3. Passar del privat al públic, revisant la legislació relativa a la recerca, exhumació i identificació de les persones desaparegudes, assegurant la coordinació d'aquestes activitats i actualitzant els mapes de fosses desenvolupats d'acord amb la Llei de Memòria Històrica. Crear una entitat estatal encarregada de totes les qüestions relatives a les desaparicions forçades, incloent l'establiment i la gestió d'una base de dades central sobre les desaparicions.

4. Formar jutges, fiscals i funcionaris públics en matèria de drets humans, instruments internacionals sobre desaparició forçada, i incorporar en la formació matèries relacionades amb la Guerra Civil i el franquisme.

*Informació addicional
Els mecanismes de Nacions Unides que han mostrat la seva preocupació per la inacció de les autoritats espanyoles en matèria de dret a la veritat, la justícia i la reparació pels crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i franquisme en diferents informes entre 2013 i 2017 són: el Relator Especial sobre la Promoció de la Veritat, la Justícia, la Reparació i les Garanties de no repetició; el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades i Involuntàries; el Comitè de Drets Humans; el Comitè Contra la Tortura i el Comitè contra la Desaparició Forçada.