Rebuig als intents de legitimar les promeses que no hi haurà tortura La iniciativa del Consell d'Europa per establir unes normes sobre les garanties diplomàtiques amenaça la prohibició global de la tortura (Estrasburg) Els Estats membres del Consell d'Europa han de rebutjar de ple qualsevol proposta d'establir unes normes respecte a l'ús de garanties diplomàtiques en els lliuraments de persones a llocs on corrin perill de ser torturades, segons han manifestat Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes en una presentació conjunta feta pública avui, 7 de desembre (disponible en anglès a: web.amnesty.org/library/index/engior610252005). Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes han fet la seva crida quan els representants dels governs comencen una reunió (7-9 de desembre, Consell d'Europa, Estrasburg) amb la finalitat d'estudiar una iniciativa per establir uns ?requisits mínims? per a l'acceptació de garanties diplomàtiques ?acords entre Estats, presentats també en ocasions com ?memoràndums d'entesa?? destinades suposadament a protegir persones enfront de la tortura i els maltractaments després de ser lliurades a altres països. ?Els governs no han de donar a les garanties diplomàtiques una legitimitat que no mereixen mitjançant la creació de normes per al seu ús?, ha manifestat Jill Heine, assessora del Programa d'Assessorament Legal i Relació amb Organitzacions Internacionals d'Amnistia Internacional. ?Han de veure aquests acords com el que són: intents inacceptables dels estats de justificar l'enviament forçós de persones a un lloc on corren perill de sofrir tortures o maltractaments.? Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes han advertit als governs que la creació d'un marc per a l'ús ?acceptable? d'unes garanties diplomàtiques inherentment poc fiables i legalment impossibles de fer complir és incompatible amb l'obligació absoluta contreta pels Estats en virtut del dret internacional de prevenir la tortura i els maltractaments. Aquesta prohibició inclou l'obligació de no lliurar persones a països en els quals corren perill de sofrir aquest tracte abusiu (el principi de no devolució, conegut com non-refoulement). ?Les garanties diplomàtiques tenen un historial demostrat de fracàs?, ha declarat Veronika Szente Goldston, directora d'activisme sobre Europa i Àsia Central de Human Rights Watch. ?Les nostres investigacions mostren que, en lloc de protegir les persones objecte de les garanties enfront de la tortura i els maltractaments, les exposen de fet a aquests abusos. A conseqüència d'això, les garanties diplomàtiques no s'usen per satisfer les obligacions legals dels estats, sinó per a esquivar-les.? Al centre del problema de les garanties diplomàtiques hi ha el fet que el considerar necessàries aquestes garanties constitueix un reconeixement en si mateix que existeix perill de tortura i maltractaments en el país receptor. Les garanties diplomàtiques creen un doble tracte i soscaven el sistema internacional de protecció enfront de la tortura i els maltractaments. Desvien l'atenció de les reformes sistèmiques requerides per prevenir i eradicar la tortura en els Estats receptors. En un nivell pràctic, existeixen abundants proves que demostren que les garanties diplomàtiques no han funcionat, i no hi ha res que suggereixi que elaborar-les més doni lloc a una protecció adequada enfront de la tortura i els maltractaments. Això s'aplica fins i tot quan les garanties continguin acords respecte a un mecanisme de vigilància després de la devolució. ?Els arguments que la vigilància després de la devolució pot fer funcionar les garanties diplomàtiques contenen un error fonamental?, ha manifestat Gerald Staberock, director del Programa de Seguretat Global i Estat de Dret de la Comissió Internacional de Juristes. ?Ignoren les gravíssimes limitacions d'aquesta vigilància, especialment el fet que parlem de visites ocasionals a un detingut aïllat que té tots els motius per témer represàlies si denuncia maltractaments.? El cas d?Ahmed Agiza, ciutadà egipci retornat a Egipte el 2001 pel govern suec, amb la participació d'Estats Units, és un exemple evident que les garanties diplomàtiques no compleixen el seu propòsit manifest, ni tan sols quan s'acompanyen d'un mecanisme de vigilància després de la devolució. Agiza ha formulat denúncies creïbles que, al seu retorn a Egipte, va ser torturat malgrat les visites periòdiques que li van fer a la presó representants de l'ambaixada sueca. En una decisió històrica, el Comitè de l'ONU contra la Tortura va concloure que Suècia havia violat en aquest cas la seva obligació envers el principi de no devolució. En lloc de tractar de perfeccionar un mecanisme inherentment defectuós, Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Comissió Internacional de Juristes consideren que els estats membres del Consell d'Europa han de dedicar la seva energia a ajudar els governs de tot el món a prendre les mesures legislatives, administratives, judicials i d'altre tipus que siguin necessàries per garantir un compliment total de l'obligació internacional de prevenir i prohibir la tortura. ?L'intent de crear unes normes per a les garanties diplomàtiques només servirà per encoratjar el seu ús, soscavar la prohibició internacional de la tortura i, en última instància, exposar més persones a abusos?, han manifestat les organitzacions. Resulta irònic que el fòrum governamental convocat a Estrasburg (un grup d'experts establert sota els auspicis del Comitè Director per als Drets Humans del Comitè de Ministres) és el mateix que el 2002 va elaborar el conjunt de normes de més ampli abast fins a la data per salvaguardar els drets humans en la lluita contra el terrorisme: les directrius del Consell d'Europa sobre drets humans i la lluita contra el terrorisme, que tots els estats membres del Consell d'Europa s'han compromès a respectar. La pràctica de demanar garanties diplomàtiques contra la tortura i els maltractaments és un fenomen mundial, clarament encapçalat pels governs d'Europa i Amèrica del Nord. A Europa, Suècia i Regne Unit han estat dos dels països que més enèrgicament han defensat el seu ús. La determinació dels governs d'utilitzar garanties diplomàtiques malgrat les creixents proves de la seva ineficàcia s'ha unit a un consens creixent i cada vegada més manifest entre els experts internacionals i els òrgans de vigilància, així com entre alguns tribunals nacionals, sobre els riscos associats al seu ús. Manfred Nowak, relator especial de l'ONU sobre la qüestió de la tortura, ha advertit, per exemple, reiteradament que ?les garanties diplomàtiques no són fiables ni efectives en la protecció enfront de la tortura i els maltractaments?, i ha demanat als governs que s'abstinguin d'utilitzar-les. (05/12/2005)