- Nova campanya internacional #LaRecetaEquivocada sobre com les retallades han perjudicat seriosament el dret a la salut a Espanya
En un nou informe titulat La receta equivocada: L'impacte de les mesures d'austeritat en el dret a la salut a Espanya, l'organització exposa els riscos en matèria de drets humans associats a l'austeritat. L'informe conclou que el govern espanyol va aplicar unes mesures d'austeritat que no seguien les seves obligacions en matèria de drets humans.
«Les persones més vulnerables paguen el preu d'unes mesures d'austeritat que han fet que l'atenció sanitària de qualitat sigui menys accessible i més cara. L'afany del govern espanyol per retallar costos ha deteriorat la vida tant dels i les pacients com del personal sanitari», ha manifestat Sanhita Ambast, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Salut.
«Les mesures d'austeritat adoptades per Espanya entren en conflicte directe amb l'obligació contreta pel govern de fer efectiu el dret a la salut. Parlem amb pacients de càncer que no poden permetre's els medicaments que necessiten per alleujar els efectes secundaris de la quimioteràpia, i amb persones amb malalties mentals l'assistència de les quals s'ha vist greument restringida. Aquestes retallades no només són regressives: són cruels».
El govern espanyol va començar a retallar la despesa en atenció sanitària al 2009, després de la crisi econòmica mundial. Les mesures d'austeritat - especialment les introduïdes mitjançant el Reial decret Llei 16/2012 (RDL 16/2012) - incloïen traslladar el cost de determinats productes a usuaris i usuàries, limitar l'atenció sanitària a la disposició de les persones migrants en situació irregular, i retallar la despesa en personal sanitari, material i infraestructura.
Amnistia Internacional va parlar amb 243 persones a Andalusia i Galícia. Entre aquestes hi havia persones usuàries del Sistema Nacional de Salut (SNS), personal sanitari i persones expertes en salut pública. En l'informe, l'organització destaca el desproporcionat impacte que les mesures d'austeritat implantades en el sistema sanitari públic espanyol han tingut sobre les persones amb ingressos més baixos, especialment les que pateixen malalties cròniques, les persones amb discapacitat i les persones que reben atenció de salut mental.
Un metge va explicar a Amnistia Internacional que les mesures d'austeritat "afectaven l'atenció sanitària de les persones més vulnerables i de les que corrien més risc. És una crueltat gairebé insuportable".
Augment de les càrregues econòmiques
La investigació duta a terme per Amnistia Internacional mostra que, des que es van introduir les mesures d'austeritat, moltes persones amb malalties cròniques han tingut problemes per pagar-se medicaments que abans eren gratuïts. Encara que les sumes en qüestió poden no semblar elevades, per a les persones amb rendes baixes poden resultar devastadores.
Amnistia Internacional va parlar amb més d'un centenar de persones usuàries del SNS i amb les seves famílies i les persones que les atenen. Unes van explicar que ara depenen dels seus familiars per pagar la seva atenció sanitària, i unes altres van dir que s'havien vist obligades a escollir quins medicaments necessitaven més.
C, una dona de 65 anys amb diversos problemes de salut, inclòs càncer de mama amb metàstasi pulmonar, dos reemplaçaments de genoll i dos reemplaçaments de maluc, va explicar que en ocasions raciona les pastilles que ha comprat per al mes amb la finalitat de poder permetre's els sostenidors especials que necessita per a la seva pròtesi mamària.
V, un home amb discapacitat física, va descriure que de vegades tria comprar medicaments en lloc de menjar. «No puc viure amb aquest dolor, he de prendre les meves medicines. O prenc les medicines, o em suïcido [a causa del dolor] [...] així que, si he de morir-me de gana, ho faig, perquè necessito comprar les medicines».
Professionals de la salut en tensió
La despesa en personal sanitari s'ha reduït des que va començar la crisi econòmica, la qual cosa ha provocat salaris més baixos, males condicions laborals i contractes insegurs. Això ha contribuït al fet que el servei de salut ocupi a menys personal: segons dades oficials, el nombre de treballadors i treballadores del SNS va disminuir en 28.500 entre 2012 i 2014.
Un infermer va explicar a Amnistia Internacional: «Sabem de molts casos d'infermers i infermeres que han deixat el seu treball per l'estrès. Molts atenen fins a 33 casos complexos al dia. Van haver de deixar-ho perquè els resultava impossible».
Diversos treballadors i treballadores de la salut van dir també que estaven sotmesos a una pressió cada vegada major per complir els complements econòmics que limiten, per exemple, la quantitat de temps que han de dedicar a cada pacient. Un pacient va explicar que el seu metge li havia dit: «Li he de receptar un medicament car, però em cridaran l'atenció per això».
«A tots els treballadors i treballadores de la salut amb els quals parlem els preocupava no poder fer més pels seus pacients. L'esgotament, els complements econòmics de rendiment i una càrrega de treball insostenible estan afectant a la capacitat del personal sanitari de proporcionar la millor atenció possible. Es senten impotents, explotats i desil·lusionats amb el sistema», ha manifestat Sanhita Ambast.
Llistes d'espera
L'increment del temps d'espera per accedir a l'atenció sanitària va ser un tema clau que va aparèixer a totes les entrevistes, ja fossin mantingudes amb persones expertes, amb personal sanitari o amb usuaris i usuàries del sistema de salut. L'any 2010, el temps mitjà d'espera per a cirurgia electiva era de 65 dies; al 2016 gairebé s'havia duplicat, fins als 115 dies.
M, una dona de 49 anys que pateix una malaltia òssia degenerativa, va acudir al metge amb dolor a la cama l'agost de 2017. La primera cita disponible amb un especialista era al juny de 2018, per la qual cosa M havia de dependre dels analgèsics i cada cop estava més nerviosa pel seu problema.
Els serveis de salut mental també s'han vist molt afectats per les mesures d'austeritat, en un moment en què la desocupació i els desnonaments, factors de risc per a la salut mental, han augmentat considerablement. Les persones que reben atenció de salut mental a través del SNS van explicar a Amnistia Internacional que els seus símptomes i problemes no s'abordaven durant llargs períodes a causa de les llargues llistes d'espera, la qual cosa sovint agreujava la seva angoixa.
La deterioració de la qualitat de l'atenció sanitària
Diversos professionals de la salut i persones usuàries del sistema sanitari es van queixar també que la qualitat del material mèdic s'havia deteriorat des de la crisi. Per exemple, el personal d'infermeria va dir que la qualitat inferior de les agullesper a les proves de diabetis feien que aquesta prova resultés més dolorosa per als pacients. Amnistia Internacional també va entrevistar a persones usuàries de cadira de rodes i a professionals de la salut que van afirmar que la qualitat de les cadires havia empitjorat després de la crisi.
Una dona, B, va dir que sovint tenia úlceres perquè el coixí de la seva cadira de rodes estava desgastat i no el podia canviar, i una doctora va expressar preocupació per l'eficàcia dels frens de les cadires de rodes que es proporcionen actualment.
Gairebé tots els treballadors i treballadores de la salut amb els quals va parlar Amnistia Internacional van confirmar que el temps de consulta per pacient havia disminuït. Un home que rebia atenció de salut mental i orientació des de feia molts anys, va afirmar: «Abans [el meu psicòleg] em dedicava més temps. Ara són només 5 minuts. En l'última cita vaig sortir sentint-me exactament igual que com havia entrat».
Donats els riscos per als drets humans associats a l'austeritat, els òrgans internacionals de drets humans han elaborat unes directrius per garantir que les mesures d'austeritat són conformes amb les obligacions de drets humans contretes pels Estats.
Amnistia Internacional va concloure que el govern espanyol havia incomplit aquestes directrius internacionals d'una sèrie de maneres, entre elles:
- No s'havia realitzat una avaluació de l'impacte en els drets humans abans d'aplicar les mesures d'austeritat, i els nivells de participació i consulta respecte a l'elaboració aplicació d'aquestes mesures eren inadequats.
- Les mesures d'austeritat afecten desproporcionadament als grups marginats.
- No es van esgotar totes les alternatives. Molts dels canvis introduïts en el sistema de salut,especialment el RDL 16/2012, continuen en vigor anys després, malgrat les directrius que estableixen que les mesures d'austeritat havien de ser temporals.
Amnistia Internacional demana al govern espanyol que prengui mesures immediates per reformar el RDL 16/2012 i per garantir que totes les persones tenen accés a una atenció sanitària de bona qualitat. Això ha d'incloure l'establiment de salvaguardes que garanteixin que els grups vulnerables no es veuen desfavorits, i la millora de les condicions de treball del personal sanitari.
«El govern espanyol també ha de realitzar urgentment una avaluació exhaustiva de l'impacte en els drets humans, amb la finalitat de determinar de quina manera han afectat les mesures d'austeritat al dret a la salut. Una recessió no justifica que es trepitgin els drets de les persones».
Informació complementària
Aquest mateix mes, un òrgan expert de l'ONU va concloure també que les mesures d'austeritat adoptades per Espanya tenien un efecte regressiu en el gaudi del dret a la salut, i que algunes mesures d'austeritat segueixen afectant desproporcionadament a les persones i grups més desfavorits i marginats del país.
Amnistia Internacional assenyala que les institucions de la UE van seguir formulant recomanacions a Espanya perquè reduís el seu dèficit pressupostari, sabent que això s'estava realitzant a través de retallades de la despesa pública en salut. En alguns casos es van formular recomanacions específiques respecte a la manera d'aconseguir «més rendibilitat» de la despesa pública en sanitat.
Les institucions de la UE, o bé van guiar al govern espanyol cap a polítiques incompatibles amb l'obligació d'Espanya de fer realitat el dret a la salut, o bé no van fer prou per mitigar el seu possible impacte sobre els drets humans. A la llum de tot això, Amnistia Internacional demana també a les institucions de la UE que realitzin avaluacions de l'impacte que sobre els drets humans tenen tots els programes de reforma econòmica i assistència financera a Espanya.