Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

L'atac global contra les ONG assoleix un punt crític amb noves lleis que reprimeixen la defensa dels drets humans

Manifestació a Irlanda pel dret a l'avortament © PAUL FAITH/AFP/Getty Images

Augmenta l'atac de governs de tot el món contra les organitzacions no governamentals (ONG) mitjançant la creació de lleis que les sotmeten, a elles i al seu personal, a vigilància, kafkianes traves burocràtiques i l'amenaça constant de l'empresonament, afirma Amnistia Internacional en un informe publicat avui.

L'informeLaws Designed to Silence: The Global Crackdown on Civil Society Organizations (PDF) revela el sorprenent nombre de països que recorren a tàctiques intimidatòries i normes repressives per evitar que les ONG exerceixin la seva feina essencial. En l'informe s'esmenten fins a 50 països del món on s'han aplicat o estan en tràmit lleis contra les ONG.

"Hem documentat com cada cop hi ha més governs que sotmeten les ONG a obstacles i restriccions injustificades, impedint-los dur a terme la seva feina", ha declarat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

"En molts països s'assetja fins a silenciar-les les organitzacions que s'atreveixen a alçar la veu en favor dels drets humans. Les persones que s'agrupen per defensar i exigir drets humans s'enfronten a obstacles cada cop més grans per treballar amb llibertat i seguretat. Silenciar-les i impedir que duguin a terme la seva feina té conseqüències per a totes les persones".

Només en els dos últims anys, al món s'han adoptat o estan en tràmit gairebé 40 instruments legals que interfereixen amb el dret d'associació i han estat concebuts per obstaculitzar l'activitat d'organitzacions de la societat civil, en general aplicant absurds processos per a la inscripció d'aquestes organitzacions en el registre, vigilant-ne la feina, restringint-ne les fonts de recursos i, en molts casos, tancant-les si no compleixen amb els injustificables requisits que se'ls imposen.

Un problema global

L'octubre de 2018, el Ministeri de l'Interior del Pakistan va rebutjar les sol·licituds d'inscripció de 18 ONG internacionals i va desestimar-ne els recursos sense més explicació.

A Bielorússia, les ONG estan sotmeses a una estricta supervisió estatal. Treballar per una ONG a la qual s'ha denegat -amb freqüència arbitràriament- la inscripció en el registre, és delicte.

A l'Aràbia Saudita, el govern pot negar el permís a noves organitzacions i dissoldre-les si es considera que "perjudiquen la unitat nacional". Això ha afectat grups de drets humans, inclosos els qui defensen els drets de les dones, que no han pogut registrar-se ni funcionar lliurement al país.

A Egipte, les organitzacions que reben finançament de l'estranger han de complir normes estrictes i arbitràries. A causa d'això, molts defensors i defensores dels drets humans han sofert prohibicions de viatjar, congelació d'actius i processaments judicials, en alguns casos amb penes de fins a 25 anys de presó en cas de dictar-se sentència condemnatòria.

"També han estat atacades oficines d'Amnistia Internacional a tot el món. Des de l'Índia fins a Hongria, les autoritats han sotmès a abusos al nostre personal, han irromput en les seves oficines i n'han congelat els actius en una nova escalada dels atacs a les organitzacions locals", ha manifestat Kumi Naidoo.

Presó per incompliment

Molts països, com l'Azerbaidjan, la Xina i Rússia, han introduït més requisits per a la inscripció en el registre i la presentació d'informes. El seu incompliment suposa l'empresonament, un càstig que coneix molt bé el defensor dels drets humans Rasul Jafarov, entrevistat per a l'informe.

"Em van detenir per l'activisme i les manifestacions del Club de Drets Humans en què havia participat", va relatar Rasul, que va quedar en llibertat el 2016, després de passar més d'un any detingut. "Això va donar lloc a un ambient horrible: els qui no van ser víctimes de detencions o investigacions van haver de tancar les organitzacions o paralitzar-ne els projectes. Moltes persones van deixar l'Azerbaidjan per treballar a l'estranger".

Aquesta restrictiva regulació suposa que les ONG estan sota el constant escrutini de les autoritats. A la Xina, la nova legislació controla estretament la feina de les ONG, des de la inscripció en el registre i la presentació d'informes fins a l'activitat bancària, els requisits de contractació i la captació de fons.

A Rússia, el govern anomena a les ONG que reben finançament estranger "agents estrangers", un terme que és sinònim de "espia", "traïdor" i "enemic de l'Estat". El govern aplica aquesta legislació de manera tan àmplia que fins i tot una organització que donava suport a les persones amb diabetis va ser sancionada amb una elevada multa i inclosa en el registre de "agents estrangers", per la qual cosa es va veure obligada a tancar l'octubre de 2018. Els grups mèdics, ecologistes i de dones també estan en el punt de mira.

Reacció en cadena

Les polítiques repressives del govern rus han causat una reacció en cadena que ha arribat a altres països.

A Hongria, el govern ha obligat diverses ONG a inscriure's en el registre com "organització que rep finançament estranger" per desacreditar-ne la feina i posar-hi en contra l'opinió pública. Les organitzacions que no compleixin la normativa s'enfronten a quantioses multes i, en última instància, a la suspensió de les activitats. Les organitzacions que treballen en suport de persones migrants i refugiades han estat atacades deliberadament i el seu personal assetjat després de l'aprovació d'un nou conjunt de lleis al juny de 2018.

"No sabem què passarà amb la nostra organització ni amb unes altres, i tampoc quines altres lleis s'aprovaran", ha afirmat Aron Demeter, d'Amnistia Internacional Hongria.

"Diversos membres del nostre personal han sofert insults, amenaces de violència i atacs de trolls a Internet. Algunes entitats s'han negat a acollir els nostres actes en els seus espais i hi ha hagut escoles que s'han negat a organitzar activitats d'educació en drets humans per por de les repercussions".

En alguns països, l'atac contra les ONG va dirigit particularment a organitzacions que defensen els drets de grups marginats. Les organitzacions que promouen els drets de les dones, inclosos els drets a la salut sexual i reproductiva, els drets de les persones LGBTI i els drets de les persones migrants i refugiades, així com els grups ecologistes es troben entre les més afectades.

"No s'ha de criminalitzar ningú per defensar els drets humans. Els governants mundials han de tenir com a objectiu garantir la igualtat i aconseguir que als seus països la gent tingui millors condicions de feina, una atenció de la salut adequada, accés a l'educació i un habitatge adequat, no atacar qui exigeix aquestes condicions", ha afirmat Kumi Naidoo.

"Els defensors i defensores dels drets humans tenen el compromís de crear un món millor per a totes les persones. No abandonarem la lluita, perquè sabem com és d'important aquesta feina. Els governants mundials van reiterar el compromís de proporcionar un entorn segur als defensors i defensores dels drets humans al desembre de 2018, a la seu de l'ONU, amb motiu de la commemoració del 20è aniversari de la Declaració sobre els Defensors i Defensores dels Drets Humans. Ara han d'assegurar-se que aquest compromís es converteix en realitat"

Segons CIVICUS, una aliança mundial d'organitzacions i activistes de la societat civil, l'informe d'Amnistia Internacional arriba en un moment decisiu.

"Aquest informe és molt oportú per la proliferació de restriccions al treball legítim de les organitzacions de la societat civil", ha assenyalat Mandeep Tiwana, Responsable de Programes de CIVICUS. "En posar en relleu les dificultats, els qui donen suprot als valors de la societat civil i els drets humans poden ajudar a frenar aquesta tendència".