Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La Xina: Els activistes de drets humans no són benvinguts en la celebració del 60è aniversari del país

Londres.- Les autoritats xineses han intensificat la vigilància, els actes d’assetjament i els empresonaments d'activistes a mesura que s'acosta l’1 d'octubre, 60è aniversari del país, amb la finalitat d'impedir-los plantejar motius de preocupació de drets humans que qüestionin la imatge d'harmonia social que pretenen difondre les autoritats, segons ha dit avui Amnistia Internacional.

 Amnistia Internacional calcula que diversos centenars d'activistes i dissidents estan sotmesos a diversos tipus de vigilància o arrest domiciliari i que milers de peticionaris estan sent expulsats de Pequín. L'organització segueix rebent informes segons els quals s'està recloent peticionaris en “presons negres” i altres centres informals de detenció situats fora de la capital.

 “El govern xinès vol celebrar els èxits del país assegurant-se que no se sent ni una sola queixa o opinió dissident”, va afirmar Roseann Rife, directora adjunta del Programa Regional d'Amnistia Internacional per a Àsia i Oceania. “En realitat, el que les autoritats estan transmetent és la por que tenen a deixar que la població parli de debò sobre la seva situació, sobre les coses bones i les dolentes.”

 En les últimes setmanes, les autoritats han augmentat la vigilància de peticionaris, activistes de drets humans, membres de confessions religioses i minories ètniques per assegurar-se que no plantegen queixes o problemes de drets humans en cap fòrum que tingui lloc durant les celebracions del Dia Nacional.

 Els peticionaris són persones que demanen justícia presentant els seus casos davant les autoritats centrals de Pequín després que les instàncies locals no hagin donat solució als greuges soferts.

 El divendres 25 de setembre, mitjans de comunicació xinesos van informar que els departaments del govern central que gestionen les peticions (l'Oficina Estatal de Cartes i Peticions i l'Oficina de Seguretat Pública) van ordenar a les autoritats locals que revisessin els seus registres i mantinguessin sota vigilància totes les persones que haguessin presentat una petició recentment.

 Les autoritats de Pequín solen retornar per la força els peticionaris a les seves localitats d'origen abans d'actes o commemoracions importants, ja que creuen que la presència d'aquestes persones seria perjudicial per a la imatge pública del país cap a l'exterior.

 “Demanem a les autoritats que aixequin immediatament i incondicionalment totes les restriccions imposades als activistes de drets humans i que alliberin tots els presos de consciència empresonats al llarg del país”, va dir Roseann Rife.

 Amnistia Internacional ha documentat recentment els següents incidents:

 

  • El 25 de setembre, les autoritats van demanar a Zeng Jinyan, esposa de l'activista de drets humans empresonat Hu Jia, que se n’anés de Pequín i que no tornés fins a després del 10 d'octubre. Zeng Jinyan ha estat sotmesa a una estreta vigilància des que el seu espòs va ser empresonat l'abril de 2008, amb la qual cosa, a la pràctica, s'ha posat fi a gran part del treball de drets humans que portava a terme la parella.
  • El 23 de setembre, la policia va comunicar a l'advocat de l'activista de drets humans detingut Liu Xiaobo que el seu client havia de romandre reclòs per seguir sent investigat davant la sospita d'incitació “a la subversió contra el poder de l'Estat”. La policia havia detingut Liu Xiaobo a la seva casa de Pequín el 8 de desembre de 2008, dos dies abans que aquest presentés la Carta 08, una proposta de reformes jurídiques i polítiques a la Xina.
  • A mitjan setembre, es va obligar diversos activistes de Pequín a abandonar la ciutat. Entre ells hi havia Gao Hongming, expres polític i membre del Partit Democràtic Xinès; Wang Ling, activista del dret a l'habitatge que va ser enviat a un camp de reeducació pel treball durant els Jocs Olímpics de 2008; i Qi Zhiyong, activista pro democràcia discapacitat a conseqüència d'una ferida de bala durant la repressió de Tiananmen de 1989.
  • Des del 22 de setembre, Tian Qizhuang, director d'Iniciativa per a una Constitució Oberta, no ha estat vist per la seva família. El 24 de setembre, va trucar al seu fill per a explicar-li que es trobava sota vigilància policial i per demanar-li que li preparés alguna roba. Xu Zhiyong, fundador d'Iniciativa per a una Constitució Oberta, continua sotmès a vigilància, i la secretària econòmica de l'organització, Zhuang Lu, només manté un contacte limitat amb la seva família més propera des que va quedar en llibertat el 23 d'agost.
  • Dues dotzenes d'agents de seguretat vestits de civil romanen apostats a l'entrada de la casa de Yuan Weijing, esposa de l'activista empresonat Chen Guangcheng. A més, li tallen intermitentment la connexió telefònica. Yuan Weijing, juntament amb Chen Guangcheng, defensava els drets de les persones amb discapacitat i de les dones víctimes dels abusos comesos per la imposició de les polítiques de planificació familiar de la ciutat de Linyi, província de Shandong.
  • A la província de Zhejiang, la policia s'ha apostat davant de les cases de diversos membres del proscrit Partit Democràtic Xinès, entre ells Zhu Zhengming, Zhu Yufu, Mao Qingxiang i Hu Xiaoling, per impedir-los sortir.
  • A principis de setembre, Xie Changfa, membre del Partit Democràtic Xinès, va ser condemnat a 13 anys de presó per càrrecs de “subversió” a la província de Hunan. Aquesta és una de les condemnes més llargues que s'ha imposat a un activista polític o de drets humans en els últims anys.
  • Quatre peticionàries procedents de la Regió Autònoma Uigur del Sin-kiang –Yang Xinmei, Li Suping, Wang Lina i Sun Li– van ser detingudes a Pequín a finals d'agost. Al principi se'ls va imposar una pena de 15 dies de detenció administrativa, però posteriorment han estat enviades a un camp de reeducació pel treball durant dos anys per impedir que tornin a presentar peticions durant les vacances del Dia Nacional. Les dones demanaven solucions a diversos assumptes, com la confiscació de terres i errors judicials.