Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La Xina: El cost humà del "miracle" econòmic

1/3/07 - Milions de treballadors migrants que estan alimentant el creixement econòmic de la Xina són tractats com una classe urbana marginada.

amnistia amni, 

Londres.? Els milions de treballadors migrants que estan alimentant el creixement econòmic de la Xina són tractats com una classe urbana marginada, assegura Amnistia Internacional en un nou informe. Malgrat les reformes recents, aquestes persones estan fora del sistema d?assistència mèdica i d?educació estatal, viuen en terribles condicions d?amuntegament i estan exposades sistemàticament a algunes de les condicions laborals de màxima explotació.

 

?L?anomenat ?miracle? econòmic de la Xina té un cost humà terrible: els migrants rurals que viuen a les ciutats pateixen alguns dels pitjors abusos en els seus llocs de treball? ha afirmat Catherine Baber, subdirectora del programa regional per a l?Àsia i Oceania d?Amnistia Internacional. ?Es veuen obligats a treballar moltes hores extres, se?ls neguen sovint el permisos, fins i tot quan estan malalts, i treballen en condicions perilloses a canvi de salaris de misèria.?

 

?A més de patir l?explotació dels seus empresaris, les famílies migrants han de fer front a normatives oficials discriminatòries en gairebé tots els aspectes de la vida diària. Se?ls neguen les prestacions en l?àmbit de la vivenda i l?assegurança mèdica de què disposen els residents permanents de les ciutats, i els seus fills, a la pràctica, es veuen exclosos del sistema d?educació estatal.?

 

Es calcula que entre 150 i 200 milions de treballadors rurals s?han traslladat a les ciutats xineses a la recerca de treball, i aquesta xifra creixerà en la pròxima dècada. En algunes ciutats, són la majoria de la població.

 

Als migrants interns se?ls exigeix que s?inscriguin com a residents temporals en virtut del sistema hukou (de registre de famílies). Els qui aconsegueixen portar a terme aquest procés, sovint laboriós, continuen havent d?afrontar la discriminació en l?habitatge, l?educació, l?atenció mèdica i a la feina per la seva condició de residents temporals. Els molts que no ho aconsegueixen no tenen condició jurídica i això els fa vulnerables a l?explotació de la policia, als arrendadors, als empresaris i als residents locals.

 

?El govern central ha fet alguns progressos per millorar la difícil situació dels treballadors migrants, però el problema més greu segueix en peu: el sistema hukou continua discriminant la gent pel seu origen social?, ha dit Catherine Baber. ?El govern ha de reformar el sistema hukou i pressionar també les autoritats locals perquè apliquin les lleis ja existents concebudes per garantir atenció mèdica, condicions de treball més justes i educació primària gratuïta?.

 

Els directius de les empreses fan servir diverses tàctiques per evitar que els treballadors pleguin. Als migrants interns se?ls van deixant salaris endarrerits, la qual cosa significa que els que s?acomiaden perden 2 o 3 mesos de salari, pel cap baix. Els empresaris solen retenir, expressament, els salaris abans de l?any nou lunar per assegurar-se que els treballadors tornen a la feina després de les festes; Així, milions de migrants no poden comprar els bitllets de tren per tornar a casa durant les vacances. Els directius sovint obliguen els treballadors a pagar una fiança per evitar que canviïn de feina. La inseguretat a què són sotmesos amb el sistema hukou fa poc probable que els migrants interns denunciïn aquesta situació.

 

Aquestes tàctiques permeten als directius fer front al dèficit creixent de mà d?obra sense haver d?augmentar els salaris, i això explica per què no s?han incrementat significativament com a reacció a aquest dèficit, com s?esperaria en condicions de mercat normals.

 

Zhang, dona migrant de 21 anys, treballava en una fàbrica de peces de vestir als afores de Pequín. El personal feia tres mesos que no cobrava i va decidir tallar en sec i acomiadar-se, però els van tancar a la fàbrica i necessitaven un full de permís per sortir. Al final, un dels treballadors va robar la clau de la reixa i van fugir en massa perquè el guàrdia no pogués detenir-los. ?En aquest moment ? explicava Zhang- estàvem molt satisfets de nosaltres mateixos... De fet, en el nostre grup, hi havia qui havia perdut el salari de quatre mesos?.

 

Milions de fills de migrants interns també es veuen afectats i lluiten per aconseguir una educació acceptable. En moltes zones, aquests nens es veuen exclosos de fet de les escoles estatals perquè els seus pares no estan enregistrats al hukou local, per despeses que només es cobren als migrants o per l?elevat preu de les escoles.

 

?La Xina s?ha compromès a donar educació primària gratuïta, però malgrat els esforços del govern central, el preu de les escoles estatals segueix fent inassequible l?educació primària, especialment per als migrants interns? ha dit Catherine Baber. ?Aquests milions de nens són el futur de la Xina i el govern ha de proporcionar-los educació?.

 

L?informe titulat República Popular de China: Trabajadores migrantes internos: discriminación y abuso. El coste humano de un milagro económico, està disponible a http://web.amnesty.org/library/index/eslasa170082007.

 

Facilitem, a més, el resum de l?informe en castellà a http://www.amnistiacatalunya.org/premsa/2007-28-02_China_RESUMEN.doc

 

(01/03/2007)