Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

La Unió Europea ha de fer més per combatre els atacs globals contra defensors i defensores dels drets humans

© Amnesty International

La Unió Europea (UE) i els seus Estats membres estan incomplint el compromís de donar suport i protegir defensors i defensores dels drets humans que s'enfronten a atacs i amenaces mortals cada vegada més grans. Així ho mostra un nou informe publicat avui per Amnistia Internacional.

L'informe Defending Defenders? An Assessment of EU Action on HRDs revela que la UE pot oferir i de fet ofereix protecció fonamental a defensors i defensores dels drets humans a tot el món, però amb massa freqüència guarda silenci sobre els abusos contra els drets humans que es cometen a determinats països, i deixa defensors i defensores en situació de greu perill.

"Quan la UE i els seus Estats membres donen suport a persones que defensen els drets humans, poden marcar la diferència entre la llibertat i la presó, entre la vida i la mort. No obstant això, quan no actua, els defensors i defensores queden lliurats a la seva sort, fet que pot tenir un efecte perjudicial tant per a ells com per a les comunitats per a les quals treballen", ha manifestat Eve Geddie, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

"La nostra investigació mostra serioses incoherències pel que fa a l'aplicació de les polítiques de la UE per a protegir qui defensa els drets humans. Per exemple, la UE sovint dona suport a a defensors i defensores de la Xina per intentar que es conegui la seva terrible situació. Per contra, les intervencions públiques de la UE a l'Aràbia Saudita són pràcticament inexistents enmig d'una greu repressió de la dissidència: és evident que mantenir una relació estreta amb l'Aràbia Saudita és més important que els motius de preocupació en matèria de drets humans".

La manca d'estratègia soscava el suport a qui defensa els drets humans

Amnistia Internacional va analitzar l'aplicació de les directrius de la UE per a la protecció dels defensors i defensores dels drets humans en cinc països: l'Aràbia Saudita, Burundi, la Xina, Hondures i Rússia. La seva anàlisi va incloure parlar amb defensors i defensores d'aquests països i amb integrants dels cossos diplomàtics de la UE.

Els activistes de tots els països van manifestar la diferència que pot suposar el suport de la UE para el seu treball i la seva vida davant la creixent repressió. No obstant això, els seus testimonis van revelar també com amb freqüència la manca d'estratègia minava l'acció de la UE en suport dels qui defensen els drets humans.

Amnistia Internacional va trobar grans diferències entre la manera en què la UE i els seus Estats membres donen suport a defensors i defensores en els cinc països analitzats.

Les creixents restriccions que estan asfixiant la societat civil de l'Aràbia Saudita no han rebut una resposta clara de la UE, que poques vegades parla públicament en favor de defensors i defensores, si és que en alguna ocasió ho fa. Mentrestant, malgrat les complexes relacions amb la Xina, la UE utilitza molta més diplomàcia pública per exposar els casos de defensors i defensores que pateixen assetjament, detenció arbitrària i tortura en aquest país.

"Aquestes incoherències soscaven la credibilitat i la solidesa de la política global de la UE sobre defensors i defensores dels drets humans. En un moment en el qual els qui defensen les dones, les persones LGBTI i membres de pobles indígenes, així com els qui treballen sobre qüestions relatives a la terra, el territori i el medi ambient, corren especial perill, és més urgent que mai que la UE actuï en suport dels qui s'atreveixen a alçar la veu en favor dels drets humans", ha manifestat Eve Geddie.

"Es tracta de periodistes, professionals del dret o la salut, docents i activistes que defensen els nostres drets, els de totes les persones. No obstant això, massa sovint, la UE incompleix el seu potencial com a defensora dels drets humans, actuant per sota de les seves possibilitats".

Les febles respostes de la UE als creixents riscos a què s'enfronten els qui defensen els drets humans inclouen l'absència de declaracions públiques en determinats països, o declaracions que no reflecteixen la gravetat de la situació a què s'enfronten defensors i defensores. A més, les declaracions de la UE habitualment no es tradueixen a les llengües oficials ni es comparteixen a les xarxes socials.

No obstant això, quan la UE actua, aconsegueix que les coses canviïn.

En casos emblemàtics de defensors i defensores dels drets humans a Rússia que s'enfrontaven a processaments infundats, com Oyub Titiev i Valentina Cherevatenko, l'acció coherent, d'alt nivell i coordinada de la UE i els seus Estats membres va contribuir a la decisió de les autoritats de reduir o fins i tot retirar els càrrecs contra ells. Però la inacció de la UE abandona a la seva sort a defensors i defensores. Quan Mohammed al-Otaibi, defensor dels drets humans de l'Aràbia Saudita, va ser deportat des de Qatar malgrat que Noruega li havia concedit un visat per raons humanitàries, els membres de la UE no van sortir en la seva defensa, i van agreujar així la injustícia a què es veia exposat.

El suport de la UE pot tenir un impacte positiu per als qui defensen els drets humans

El 30 d'agost de 2019, diverses defensores dels drets humans van exposar les seves preocupacions a l'alta representant Mogherini i als ministres i ministres d'Afers estrangers de la UE quan van ser convidades a una recent reunió de ministres i ministres d'Afers exteriors celebrada a Hèlsinki.

Una de les defensores, Memory Bandera Rwampwanyi, d'Uganda, va dir: "La meva organització col·labora directament amb la UE i agraïm el seu suport decisiu, tant econòmic com tècnic, per als defensors i defensores dels drets humans a l'Àfrica Oriental i la Banya d'Àfrica. No obstant això, també he vist que la UE es troba clarament en una disjuntiva quan entren en joc interessis empresarials o altres interessos essencials. És important que la UE continuï el seu treball, però aquest ha d'estar guiat per l'experiència de les persones que defensen els drets".

A Burundi i Hondures, la investigació d'Amnistia Internacional va posar de manifest alguns problemes complexos dels defensen els drets humans. Els defensors i defensores que treballen sobre qüestions relatives a la terra, el territori i el medi ambient són objecte d'atacs específics a Hondures, mentre que la majoria dels defensors i defensores de Burundi estan en detenció o en l'exili.

L'informe identifica diverses pràctiques positives i fins i tot innovadores per part de la UE per donar suport a defensors i defensores d'aquests països i uns altres, però aquests enfocaments no semblen estar sistematitzats ni ser compartits entre països.

"La UE i els seus Estats membres necessiten un enfocament més estratègic i visible per donar suport i protegir les persones que estan en situació de risc per defensar els drets humans i per realitzar la seva tasca clau", ha declarat Eve Geddie. "Un bon començament seria que els ministres i ministres d'Afers exteriors de la UE afirmessin el seu compromís de promoure i protegir la ldefensa dels drets humans mitjançant conclusions del Consell d'Afers exteriors".