L'ofensiva contra periodistes i altres persones que critiquen la manera en què els seus governs gestionen la COVID-19 està dificultant els esforços realitzats per fer front al coronavirus, ha manifestat Amnistia Internacional avui. L'organització ha advertit que la censura d'informació essencial sobre la pandèmia s'ha convertit en un fenomen mundial i ha instat els governs a contenir la seva egolatria i donar prioritat a la salut pública.

En ocasió del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, Amnistia Internacional crida l'atenció sobre casos en què les autoritats podrien haver posat el dret a la salut en perill en reprimir la llibertat d'expressió i l'accés a la informació.

"No cal esperar que es contingui aquest virus si la gent no pot accedir a informació exacta. Resulta realment alarmant veure que molts governs estan més interessats a protegir la seva reputació que a salvar vides", ha afirmat Ashfaq Khalfan, director del Programa de Dret i Política d'Amnistia Internacional.

"Des dels primers dies d'aquesta pandèmia, quan les autoritats xineses van censurar la informació dels mitjans de comunicació i van sancionar els qui ho denunciaven, periodistes de tot el món han posat en perill la seva vida, la seva llibertat i el seu lloc de treball per fer arribar a l'opinió pública informació que podia salvar vides".

Censura perillosa

Una característica fonamental del dret a la salut és el dret a accedir a informació oportuna i exacta. En el cas de la COVID-19, aquesta característica suposa que totes les persones tenen dret a accedir a tota la informació disponible sobre la naturalesa del virus i la seva propagació, així com sobre les mesures que puguin adoptar per protegir-se. No obstant això, governs de tot el món han detingut periodistes i altres treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació precisament per difondre aquest tipus d'informació essencial.

El 12 d'abril, el diari rus Novaya Gazetava publicar un article de la periodista Elena Milashina en el qual es criticava la resposta de les autoritats txetxenes a la pandèmia. El líder txetxè, Ramzán Kadýrov, va dir que les persones que transmeten la infecció són "pitjor que els terroristes" i que "caldria matar-les", comentaris que, segons Milashina, havien fet que la gent ocultés els seus símptomes per temor.  En resposta a això, Kadýrov va publicar a Instagram un vídeo en què amenaçava a la periodista, assenyalant que el govern i el Servei Federal de Seguretat russo "pararien els peus a aquestes persones inhumanes que escriuen per provocar al nostre poble".

A Níger, el periodista Mamane Kaka Touda va ser detingut el 5 de març, després d'haver publicat a les xarxes socials informació sobre un possible cas d'infecció per COVID-19 a l'Hospital de Referència de Niamey. Va ser acusat de "difondre dades amb la intenció d'alterar l'ordre públic".

A Egipte, les forces de seguretat van detenir el 18 de març Atef Hasballah, redactor cap del periòdic AlkararPress, i ho van sotmetre a desaparició forçada durant gairebé un mes, arran de que hagués comentat a la seva pàgina de Facebook que ell qüestionava les xifres oficials de casos de COVID-19.

A Veneçuela, el periodista Darvinson Rojas va passar 12 dies detingut després d'haver informat sobre la propagació del virus al país i va ser pressionat per les autoritats perquè revelés les seves fonts. Va ser acusat formalment de "instigació a l'odi" i "instigació a cometre delictes" i va quedar en llibertat sota fiança tot esperant que es dugués a terme una investigació penal. A Veneçuela, les greus mancances dels serveis bàsics de salut i la manca de medicines han afectat negativament la capacitat de la gent per accedir a atenció adequada de la salut en els últims anys, i des del 2017, fins i tot abans de la COVID-19, les autoritats no publiquen dades epidemiològiques.

A Turquia, Ismet Çi'it i Güngör Aslan, directors del lloc web de notícies local SES Kocaeli, van ser detinguts el 18 de març, després de la publicació d'un article sobre dues morts per COVID-19 ocorregudes a l'hospital local. Tots dos van quedar en llibertat després d'haver estat interrogats sobre les seves fonts (que eren de l'hospital), però se sentien pressionats per deixar d'informar sobre l'assumpte.

A l'Índia s'ha citat en comissaries de policia periodistes que informaven sobre la situació de la COVID-19 i els hi ha obligat a donar explicacions sobre els seus articles, entre ells Peerzada Ashiq, destacat periodista de The Hindu a Caixmir, i Siddharth Varadarajan, editor de The Wire a Uttar Pradesh. Molts altres han estat detinguts, com Zubair Ahmed, periodista independent de les Illes d'Andamán i Nicobar; Andrew Sam Tall Pandian, fundador del portal web SimpliCity de Tàmil Nadu, i Rahul Kulkarni, reporter d'ABP Majha en Maharashtra, que va quedar després en llibertat amb fiança. Mentrestant, a la regió de Jammu i Caixmir continuen les restriccions d'Internet, malgrat el creixent nombre de casos de COVID-19.

En molts altres països, com Azerbaidjan, Kazakhstan, Sèrbia, Bangladesh, Cambodja, Rwanda, Somàlia, Tunísia i Palestina, s'ha processat periodistes per informar sobre la COVID-19.

Alhora, s'ha sotmès a assetjament, intimidació, agressions i processament periodistes que informen sobre d'abusos contra els drets humans relacionats amb la pandèmia, com maltractaments policials i males condicions de reclusió.

Per exemple, hi ha imatges de la policia de Kenya agredint a periodistes que intentaven gravar a agents quan colpejaven un gran nombre de persones que feien cua per embarcar en un ferri abans del toc de queda. A Bangladesh, en diferents incidents ocorreguts entre el 31 de març i l'1 d'abril, quatre periodistes van ser agredits per polítics locals del partit governant per denunciar apropiació indeguda de material de socors a Facebook Live.

"Notícies falses"

A més d'atacar periodistes i altres treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació, molts països, com Azerbaidjan, Hongria, Rússia, Uzbekistan, Cambodja, Sri Lanka, Tailàndia, Tanzània i diversos Estats del Golf, han utilitzat la pandèmia de COVID-19 com a pretext per promulgar lleis contra la difusió de "notícies falses". En la majoria dels casos, es deixa a l'arbitri de les autoritats determinar què constitueix notícies falses o desinformació, i aquestes lleis serveixen d'enèrgic advertiment contra el debat lliure sobre la situació.

A Hongria, per exemple, el govern de Viktor Orbán ha reformat el Codi Penal del país per introduir noves disposicions en les quals s'amenaça els qui exerceixen el periodisme amb penes de fins a cinc anys de presó si "difonen informació falsa" o comuniquen els fets d'una manera que impedeixi la "protecció eficaç" contra el virus. Hi ha periodistes que han denunciat haver estat d'objecte de fustigació, amenaces i difamació per analitzar la resposta del govern al brot de COVID-19.

A Bòsnia s'han presentat càrrecs penals contra una metgessa per "desinformació" i per generar "por i pànic", i podrien imposar-li fins a 1.500 euros de multa; havia publicat a les xarxes socials comentaris sobre la manca de respiradores i altres equips en un hospital local.

"Enmig de la pandèmia mundial, les autoritats han de tenir prioritats més importants que buscar a Facebook publicacions que no els agraden. Han de garantir que la informació sobre la COVID-19 i les mesures que estan prenent per respondre a la pandèmia poden circular lliurement. Les persones tenen dret a comentar, analitzar i criticar aquestes mesures sense por a sofrir represàlies", ha declarat Ashfaq Khalfan.

A Myanmar, l'autoritats han advertit que qualsevol que difongui "notícies falses" sobre la COVID-19 podria ser processat, mentre que un funcionari del Ministeri de Salut ha dit que es presentaran càrrecs penals contra els qui parlin públicament de falta d'equip de protecció individual als hospitals.

Ha de fomentar-se el debat

El 20 d'abril, les autoritats de Tanzània van suspendre la llicència al diari online Mwananchi després que publiqués una fotografia del president, John Pombe Magufuli, fent compres enmig de multitud de persones, fet que va despertar el debat sobre la necessitat de respectar la distància física.

"La suspensió de Mwananchi és un exemple clar exemple dels perills que la censura pot comportar per a la salut pública. El debat sobre les mesures de contenció ha de fomentar-se, no silenciar-se", ha assenyalat Ashfaq Khalfan.

"Totes les persones tenim dret a estar al corrent de les qüestions essencials que puguin afectar a la nostra salut, com la manca d'equip suficient, així com tenir accés a xifres fiables que puguin contradir la informació oficial del govern".

El dret internacional dels drets humans prohibeix penalitzar l'expressió d'opinions falses, i això no és una forma eficaç de protegir la salut pública.  En comptes d'això, el que han de fer els Estats és intensificar els seus esforços per assegurar-se que difonen informació fidedigna, accessible, contrastada i veraç.