"La policia israeliana ha comès un seguit de violacions dels drets de la població palestina a Israel i al Jerusalem Est ocupat en dur a terme una campanya repressiva discriminatòria que inclou detencions generalitzades massives, l'ús de força il·legítima contra manifestants pacífics i la submissió de les persones detingudes a tortura i altres maltractaments durant i després de les hostilitats armades a Israel i Gaza", ha declarat avui Amnistia Internacional.

A més, la policia israeliana no ha protegit els ciutadans i ciutadanes palestines d'Israel d'atacs premeditats de grups de supremacistes jueus armats, ni tan sols quan els plans havien estat difosos amb antelació i la policia els coneixia o hauria d'haver-los conegut.

"Les dades recollides per Amnistia Internacional ofereixen un panorama aclaparant de l'ús de la discriminació i la força excessiva despietada per la policia israeliana contra la població palestina a Israel i en el Jerusalem Est ocupat", ha declarat Saleh Higazi, director adjunt d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"La policia té l'obligació de protegir totes les persones que estan sota el control d'Israel, siguin jueves o palestines. Contràriament, la immensa majoria de les persones detingudes en la repressió policial que va seguir a l'esclat de la violència entre comunitats van ser palestines. Les escasses persones ciutadanes jueves d'Israel van rebre un tracte més indulgent. Els supremacistes jueus també continuen organitzant manifestacions mentre la població palestina pateix la repressió".

L'equip d'investigació d'Amnistia Internacional va parlar amb 11 testimonis i l'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització va verificar 45 vídeos i altres formes de mitjans digitals per documentar més de 20 casos de violacions de drets comeses per la policia israeliana entre el 9 de maig i el 12 de juny de 2021. Centenars de palestins i palestines han resultat ferits com a conseqüència de la repressió, i un adolescent de 17 anys va morir per trets.

Repressió discriminatòria

La violència entre comunitats va esclatar a partir del 10 de maig, quan les manifestacions es van propagar a localitats amb població palestina dins d'Israel. Desenes de persones van resultar ferides i van morir dos ciutadans jueus d'Israel i un ciutadà palestí. Sinagogues i cementiris musulmans van ser destrossats. El 13 de maig, a Haifa, van ser destruïts 90 cotxes propietat de persones palestines i es van llançar pedres contra habitatges palestins. A Jerusalem Est, colons israelians van continuar assetjant amb violència residents palestins.

El 24 de maig, les autoritats israelianes van llançar com a resposta l'Operació Llei i Ordre, dirigida principalment contra els manifestants palestins. Segons els mitjans de comunicació israelians, l'operació tenia per objecte "ajustar comptes" amb les persones implicades i "dissuadir" que es continuessin fent manifestacions.

Segons Mossawa, grup palestí de drets humans, a data 10 de juny, la policia havia detingut a més de 2.150 persones, més del 90% de les quals eren ciutadans palestins d'Israel o residents a Jerusalem Est. El grup va inforrmar també que s'havien dictat 184 actes d'acusació formal contra 285 persones. Segons Adalah, un altre grup de drets humans, un representant de la Fiscalia de l'Estat va dir el 27 de maig que, entre les encausades, només hi havia 30 persones ciutadanes jueves d'Israel.

La majoria de les persones palestines detingudes ho van ser per delictes com "insultar o agredir un agent de policia" o "participar en una reunió il·legal" i no per atacs violents contra persones o béns, segons el Comitè de Seguiment per als Ciutadans i Ciutadanes Àrabs d'Israel.

"Aquesta repressió discriminatòria es va orquestrar com un acte de represàlia i intimidació per esclafar les manifestacions propalestines i silenciar els qui alcen la veu per condemnar la discriminació institucionalitzada i l'opressió sistèmica d'Israel de la població palestina", va afirmar Saleh Higazi.

Ús il·legítim de la força contra manifestants

Amnistia Internacional ha documentat l'ús innecessari i excessiu de la força per la policia israeliana per dispersar protestes de la població palestina contra desallotjaments forçosos a Jerusalem Est, així com contra l'ofensiva a Gaza. Les protestes eren en la seva majoria pacífiques, tot i que una minoria va atacar béns de la policia i va llançar pedres. En canvi, els supremacistes jueus continuen organitzant amb llibertat manifestacions. El 15 de juny, milers de colons i supremaciste jueus van marxar de forma provocativa pels barris palestins de Jerusalem Est.

Testimonis i vídeos verificats confirmen que, en una protesta del 9 de maig al barri de la Colònia Alemanya de Haifa, al nord d'Israel, un grup d'uns 50 persones protestava pacíficament quan la policia armada les va atacar sense que intervingués provocació i va colpejar-los.

El 12 de maig, Muhammad Mahmoud Kiwan, de 17 anys, va rebre un tret en el cap prop d'Umm el Fahem, en el nord d'Israel, i va morir una setmana més tard. Segons testimonis presencials, estava assegut en un cotxe prop d'una protesta quan la policia israeliana li va disparar. La policia desmenteix aquesta versió i diuen que estant investigant.

Aquest mateix dia, agents de policia van dispersar amb violència i sense previ avís una protesta pacífica d'unes 40 persones a la plaça del Pou de María, a Natzaret, en el nord d'Israel i van agredir físicament els qui es manifestaven.

"La policia israeliana ha de protegir el dret a la llibertat de reunió, no llançar atacs contra persones que es manifesten pacíficament. La comissió d'investigació establerta pel Consell de Drets Humans de l'ONU al maig de 2021 ha d'investigar l'alarmant constant de violacions de la policia israeliana", va dir Saleh Higazi.

La policia israeliana també ha usat força il·legítima en el Jerusalem Est ocupat. El 18 de maig, va disparar a l'esquena Jana Kiswani, de 15 anys amb un projectil de foam, quan aquesta entrava a casa seva,  a Sheikh Jarrah. Unes hores abans hi havia hagut una protesta davant d'aquest habitatge. El seu pare, Muhammad, va dir a Amnistia Internacional que una vèrtebra de Jana va quedar afectada. Imatges de vídeo verificades mostren Jana Kiswani caient al terra quan rep un tret des del carrer, per darrere. En un altre vídeo verificat es veu un policia israelià disparant despreocupadament un llançagranades Stand Alone IWI GL 40 contra algú situat fora de la pantalla, i a continuació se sent un crit.

Violència policial, tortura i altres maltractaments

El 12 de maig, agents de policia israelians van disparar Ibrahim Souri a la cara quan, des del balcó casa seva a Jaffa, al sud de Tel Aviv, filmava amb el seu telèfon mòbil la policia que patrullava el carrer.

En un vídeo verificat, se sent un dels policies que diu: "Què té a la mà?" Ibrahim Souri crida: "Estic filmant, no està permès? Dispara, està tot gravat". Més tard va explicar a Amnistia Internacional: "No em vaig imaginar que dispararien de debò. Creia que tenia drets i que estava fora de perill, en un país democràtic". Fotografies examinades per una persona especialitzada en patologia forense per Amnistia Internacional i informes mèdics revelen que el més probable és que fos impactat per un projectil d'impacte cinètic de 40 mil·límetres que li va fracturar els ossos de la cara.

Amnistia Internacional també va documentar tortures a la comissaria de policia del Recinte Rus (Moskobiya) de Natzaret el 12 de maig. Una persona que va presenciar els fets va dir que va veure membres de les forces especials colpejant un grup d'almenys vuit joves lligats que havien estat detinguts en una protesta.

"Era com un camp brutal de presoners de guerra. Els policies colpejaven els joves amb pals d'escombra i els donaven puntades amb les puntes d'acer de les seves botes. Van haver d'emportar-se quatre d'ells en ambulància i a un li van trencar el braç", va dir.

L'advocat de Ziyad Taha, un altre manifestant reclòs al centre de detenció de Kishon, prop d'Haifa, el 14 de maig, va dir que el seu client va romandre lligat a una cadira pels canells i els turmells i va ser privat de somni durant nou dies.

Absència de protecció de la població palestina d'atacs de supremacistes jueus

La policia no va protegir la població palestina d'atacs organitzats de grups de supremacistes jueus armats els plans dels quals sovint havien estat difosos amb antelació.

Amnistia Internacional va verificar 29 missatges de text i àudio de canals oberts de Telegram i Whatsapp que revelen l'ús d'aquestes aplicacions per reclutar homes armats i organitzar atacs contra la població palestina en ciutats amb població jueva i àrab com Haifa, Acre, Natzaret i Lod entre el 10 i el 21 de maig.

Els missatges contenien instruccions sobre on i quan reunir-se, tipus d'armes i fins i tot la roba que calia vestir per evitar confondre les persones jueves originàries del Pròxim Orient amb les àrabs palestines. Els membres dels grups compartien selfis en els quals posaven amb armes de foc i missatges com: "Aquesta nit no som jueus, som nazis".

El 12 de maig, centenars de supremacistes jueus es van reunir en el passeig marítim de Bat Yam, al centre d'Israel, en resposta a uns missatges del partit polític Poder Jueu i d'altres grups. Imatges de vídeo verificades mostren desenes d'activistes atacant negocis de propietat àrab i animant els atacants. Una de les persones apallissades va ser Said Musa, a qui els agressors jueus a més van atropellar amb una motocicleta. Només estan jutjats sis israelians per l'atac.

També han incitat a la violència figures polítiques i autoritats del govern. L'11 de maig van esclatar disturbis després que Itamar Ben-Gvir, parlamentari pel partit Poder Jueu, demanés als seus simpatitzants que acudissin a Lod i altres localitats i que es disparés contra els qui llancessin pedres.

La vigília, Musa Hassuna havia estat abatut per trets d'un ciutadà jueu d'Israel a Lod, durant uns incidents de violència entre comunitats. Hi ha un vídeo en el qual es veu que li disparen quan estava prop d'un grup de persones palestines que llançaven pedres. El seu pare va culpar l'alcalde de la localitat, Yair Revivo, "per convocar extremistes a fer aquesta brutalitat", en referència a una declaració en què l'alcalde havia qualificat el succeït a Lod de pogrom contra la població jueva. En relació amb aquest homicidi van ser detingudes quatre persones que, no obstant això, van quedar en llibertat sota fiança tres dies després. El ministre de Seguretat Pública d'Israel, Amir Ohana, va condemnar obertament les detencions dient que eren "terribles".

En una mostra de discriminació, Kamal al Khatib, segon dirigent del Moviment Islamista del Nord, va ser detingut el 14 de maig i acusat d'incitació a la violència i suport a una organització terrorista per uns comentaris públics en els quals va expressar orgull en solidaritat amb la població de Gaza i Jerusalem Est, i va dir que l'origen de la violència entre la població palestina i la jueva es devia als canvis de categoria dels llocs sants de Jerusalem.

"La reiterada manca de protecció de la policia israeliana a la població palestina dels atacs organitzats de grups de supremacistes jueus armats i l'absència de rendició de comptes per aquests atacs és una vergonya i mostra el menyspreu de les autoritats cap a la vida palestina", ha declarat Molly Malekar, directora d'Amnistia Israel. "El fet que s'hagi permès a les persones jueves d'Israel, personalitats destacades incloses, incitar obertament a la violència contra la població palestina sense haver de retre comptes posa en relleu l'abast de la discriminació institucionalitzada que pateix aquesta població i la necessitat urgent de protecció".