Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La manca de serveis de salut mental per a persones refugiades és un escàndol global

REUTERS/Pilar Olivares

La pandèmia de COVID-19 ha deixat al descobert i agreujat la prolongada desatenció de les persones refugiades i migrants que necessiten serveis de salut mental, ha assenyalat avui Amnistia Internacional. L'organització va manifestar que la comunitat internacional havia incomplert la promesa, plasmada en el dret internacional, d'assegurar a totes les persones el més alt nivell possible de salut mental.

"Amb prou feines una part mínima dels fons internacionals d'ajuda corresponents a salut es destinen a la salut mental i, sovint, les persones refugiades i migrants queden excloses fins i tot dels pocs serveis disponibles. Resulta clar que la salut mental de les persones que intenten arribar a un context de seguretat mai ha estat una prioritat per a la comunitat internacional i aquesta situació ha de canviar", va expressar Charlotte Phillips, responsable de l'equip sobre Drets de Persones Refugiades i Migrants d'Amnistia Internacional.

"La crisi de la COVID-19 ha afectat particularment a les persones sol·licitants d'asil, refugiades i migrants, que en molts casos ja enfronten obstacles en l'accés a l'habitatge, l'ocupació i l'atenció de la salut. Des de fa molt temps, la majoria dels governs no ofereixen serveis de salut mental adequats a les persones refugiades i migrants, per la qual cosa aquestes han d'enfrontar-se sense cap tipus de suport a la incertesa i l'aïllament associats a la pandèmia".

Amnistia Internacional insta tots els governs a eliminar els obstacles que impedeixen que persones refugiades i migrants puguin rebre serveis i suport en salut mental. Alhora, els països més rics han d'incrementar l'ajuda que ofereixen a uns altres amb menys ingressos, perquè les persones més marginades de la societat rebin el suport a què tenen dret.

Polítiques abusives que fan créixer el patiment

La pandèmia de COVID-19 ha portat al límit de la seva capacitat als sistemes de salut en un moment en el qual, a causa de l'aïllament social, l'empitjorament de les condicions socioeconòmiques i la desocupació, els serveis de salut mental es necessiten més que mai. A cada país, això afecta a la seva ciutadania i a les persones que hi viuen, així com a les poblacions en moviment.

No obstant això, les necessitats de salut mental de les persones refugiades, que en molts casos han sobreviscut a terribles experiències, poden ser molt diferents de les de la resta de la població.

En comptes de contribuir al benestar de les persones refugiades i migrants, que als països receptors també solen enfrontar-se a racisme, hostilitat, pobresa i desocupació, molts governs han adoptat polítiques i pràctiques abusives l'efecte perjudicial de les quals per a la salut mental es troba àmpliament documentat.

A tall d'exemple, pot esmentar-se la política establerta per Austràlia que, amb finalitats deliberadament punitives, deté persones sol·licitants d'asil a Nauru i ha contribuït al fet que hi hagi una alta incidència d'intents de suïcidi i autolesions. Als Estats Units, Amnistia Internacional va determinar que la implementació de les polítiques sobre separació familiar, pel greu patiment psíquic que aquesta causa, constitueix tortura.

Absència de dades que mostra l'abandonament

Són molt pocs les dades recents amb què es compta sobre la disponibilitat de serveis de salut mental per a les persones refugiades i migrants. Això, de per si mateix, ja és un problema, perquè implica que els Estats no estan verificant el compliment de l'obligació d'oferir serveis de salut mental accessibles a totes les persones, i posa de manifest fins a quin punt s'han relegat les necessitats de les persones refugiades i migrants en matèria de salut mental.

De la informació que sí està disponible es desprèn sens dubte que els serveis són absolutament deficients. La gran majoria (el 85%) de les persones refugiades al món viuen en països d'ingressos baixos o mitjans. La mitjana anual de fons per càpita destinats a tots els serveis de salut mental en aquests països és molt inferior a l'adequat, amb valors que van de 0,02 dòlars nord-americans en països de baixos ingressos a 1,05 dòlars en països d'ingressos mitjans-baixos.

Alhora, els països d'ingressos alts tampoc donen prou suport a uns altres menys rics perquè puguin brindar serveis de salut mental a la seva població. Entre 2007 i 2013, amb prou feines el 1% del pressupost mundial d'ajuda internacional corresponent a salut es va destinar a la salut mental. A més, molts països se serveixen de la condició migratòria per determinar si les persones poden obtenir serveis de salut, i això redunda en més obstacles a l'accés de les persones refugiades i migrants.

L'efecte emocional de la pandèmia es farà sentir durant molts anys

Charlotte Phillips, Amnistia Internacional

Amnistia Internacional demana a tots els governs que adoptin mesures perquè les seves polítiques sobre salut permetin la integració plena de les persones refugiades i migrants i que, alhora, posin fi a les polítiques i pràctiques migratòries que vulneren els drets humans i provoquen angoixa mental, com la separació de les famílies i la detenció de nens i nenes. Quan els països amb menys ingressos no comptin amb recursos suficients i capacitat per respectar, protegir i fer efectiu el dret a la salut de les persones en la seva jurisdicció, les nacions més riques han de respondre prestant el suport que sigui necessari.

"L'efecte emocional de la pandèmia es farà sentir durant diversos anys. Instem tots els governs a garantir que hi hagi serveis de salut mental adequats per tots aquells que els necessitin, incloses les persones refugiades i migrants", ha expressat Charlotte Phillips.

"Qualsevol sistema d'atenció i tractament de la salut mental que exclogui sectors sencers de la societat, com les persones refugiades i migrants, no compleix amb la finalitat per a la qual es va crear".