Les comunitats autònomes segueixen sense concretar mesures que abordin la violència sexual. Malgrat que s'estan engegant algunes iniciatives, la veritat és que amb prou feines hi ha polítiques públiques i són insuficients els recursos especialitzats per prevenir, protegir i garantir els drets de les dones víctimes de violència sexual a Espanya. Un problema que podria afectar el 13,7% de les dones de més 16 anys a Espanya (uns 3 milions), segons les dades de la Macroenquesta sobre Violència contra les Dones de 2015.

"Un any després que Amnistia Internacional denunciés que les dones s'enfronten a diferents tipus d'atenció segons en la comunitat autònoma en la qual hagin estat agredides, la situació no ha millorat. Cap comunitat compta amb un centre de crisi que atengui de manera integral a les dones víctimes de violència sexual les 24 hores del dia, tots els dies de la setmana, tal com recomana el Consell d'Europa; només 10 comunitats autònomes compten amb centres especialitzats; i no més d'11 tenen en marxa protocols d'actuació davant la violència sexual", assenyala Verónica Barroso, responsable de relacions institucionals d'Amnistia Internacional Espanya.

Amnistia Internacional valora positivament algunes mesures anunciades entre el Govern central i les comunitats autònomes. El passat mes d'octubre a la Conferència Sectorial d'Igualtat se acordava ampliar les competències del 016 (telèfon d'emergència per a les víctimes de violència de gènere) a tot tipus de violència contra les dones, inclosa la violència sexual, tal com indica el Conveni d'Istanbul. Amnistia Internacional espera que els i les professionals que atenguin aquests telèfons tinguin la formació adequada per fer front a tot tipus de violència. 11 comunitats han engegat un telèfon d'emergència específic o han ampliat les funcions del telèfon general d'atenció a víctimes de violència de gènere, encara que no tots aquests telèfons atenen les 24 hores al dia.

Són un pas important algunes de les iniciatives proposades per diferents comunitats autònomes. La Comunitat de Madrid aprovava a l'octubre una Proposició No de Llei per abordar la violència sexual, la Comunitat Valenciana anunciava que treballarà en una Estratègia contra la Violència Sexual, o La Rioja, entre unes altres, que impulsarà la creació d'un centre de crisi i l'elaboració de protocols d'actuació per a tots els professionals implicats.

"Però quan l'actuació és tan arbitrària d'unes comunitats a unes altres, i fins i tot existeixen diferents formes d'atenció en una mateixa comunitat, com és el cas de la Comunitat de Madrid, no solament no s'estan garantint els drets de la dona que ha sofert algun tipus d'agressió sexual, sinó que la hi està revictimitzant. També se les revictimiza quan s'enfronten a professionals sense formació en violència sexual des d'una perspectiva de gènere i de drets humans, cosa que de moment no s'està impulsant des de les comunitats autònomes", va manifestar Verónica Barroso.

Amnistia Internacional valora positivament campanyes de sensibilització impulsades tant pel Ministeri de Presidència com per comunitats autònomes com Catalunya, Balears, o Cantàbria, basades en la llibertat sexual i seguretat de les dones. Però segueixen faltant  campanyes amb informació clara sobre què és el que ha de fer una dona en cas d'haver sofert una agressió sexual.

Dades per visibilizar

Amnistia Internacional ve denunciant la invisibilitat de la violència sexual, en no existir dades clares que ens ajudin a identificar la magnitud del problema, excepte les que aporta la Macroenquesta de 2015. Valorem positivament que s'estan impulsant mesurades per recopilar dades sobre els diferents tipus de violència sobre la dona, inclosa la sexual, tal com es va anunciar en la Conferència Sectorial d'Igualtat, una informació imprescindible per al desenvolupament de polítiques públiques.

El que sí que s'està recollint és del nombre de denúncies presentades per delictes contra la llibertat i la indemnidad sexual. Només en els primers 6 mesos de 2019, segons dades del Ministeri de l'Interior s'han registrat 7.258 denúncies per delictes sexuals, 40 per dia. El que ha suposat un increment de l'11,8 per cent pel que fa al mateix període de 2018. Un augment que es ve produint en els últims anys i que mostra que les dones estan disposades a demanar protecció i atenció a les autoritats. No obstant això, no cal oblidar que Espanya segueix estant a la cua dels països europeus, ocupa el lloc 25 de 32 pel que fa al nombre de denúncies presentades per violència sexual, 2,65 per cada 100.000 habitants, segons dades d'Eurostat de 2015.

"Poder comptar amb estadístiques desagregades i periòdiques ens permet, entre altres coses, identificar que el 75% de les denúncies es correspon a delictes repartits entre l'abús o l'agressió sexual. Amb la sentència de la Manada de Manresa hem vist una vegada més com aquesta distinció del Codi Penal, basada en si s'ha emprat força o no, ha de ser reformada urgentment. I aquesta reforma ha de centrar-se en el consentiment lliure i exprés dau per la dona, tal com estableix el Conveni d'Istanbul", ha assenyalat Virginia Álvarez, responsable de política interior d'Amnistia Internacional Espanya.

"Estadístiques com aquesta ens permeten també combatre discursos falsos i racistes sobre l'autoria de les agressions sexuals. En 2017, el perfil dels detinguts, un total de 5.918, es corresponia amb homes (96%) d'entre 41-64 anys (2.005), seguits dels d'entre 18-30 anys (1.684), i en el 70'1% dels casos eren espanyols. La majoria dels agressors no són ni menors, ni estrangers. Però més enllà de l'edat i la nacionalitat, i sense recórrer a els discursos d'odi, s'han d'impulsar mesures eficaces que previnguin la violència sexual i protegeixi a les dones de tot tipus de violència", va manifestar Virginia Álvarez.

Set mesures urgents per avançar

Per això és imprescindible que tant el Govern com les comunitats autònomes donin passos ràpids para, entre uns altres:

•     Impulsar la creació de centres de crisis multidisciplinàries que atenguin de manera permanent a les dones, i recolzar la consolidació de centres especialitzats.
•     Establir un telèfon d'atenció especialitzada en casos de violència sexual, 24 hores al dia.
•     Incloure en les estadístiques de gènere, dades sobre violència sexual, que ens permetin reconèixer la dimensió d'aquest problema per promoure polítiques públiques encertades.
•     Impulsar campanyes per a la prevenció de la violència sexual i campanyes amb informació sobre què fer en cas de patir una agressió sexual.
•     Abordar la formació amb enfocament de gènere als professionals amb els quals es troben les dones que han sofert una agressió sexual.
•     Reformar el Codi Penal, centrant-se en el consentiment lliure i exprés dau per la dona, tal com estableixen els estàndards internacionals.
•     Impulsar l'aprovació d'una Llei Integral contra la Violència Sexual.
•    1.027 dones assassinades mereixen un compromís contra la violència de gènere
•    En el Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, és necessari recordar que des de l'1 de gener de 2003 fins avui, 1.027 dones van ser assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya. I 34 menors van ser víctimes de violència de gènere des de 2013.

"En el que portem d'any, ja han estat assassinades 51 dones, 1 més que en 2018. No es pot retrocedir en violència de gènere, una violència que es comet contra les dones pel fet de ser-ho. És necessari accelerar les mesures del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, amb un compromís sense fissures dels partits polítics que van aprovar aquest pacte al setembre de 2017, perquè la violència de gènere no torni a quedar relegada a l'àmbit familiar".

Informació complementària

Comunitats autònomes amb centres de crisis d'atenció permanent: 0 de moment.

Comunitats autònomes amb centres especialitzats: 10 (Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Euskadi, Comunitat de Madrid, Murcia i Comunitat Valenciana).

Comunitats amb protocols d'actuació en violència sexual: 11 (Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Cantàbria, Euskadi, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Comunitat de Madrid, Navarra i La Rioja).

Telèfons específics d'atenció a víctimes de violència sexual: 4 (Comunitat de Madrid, Murcia, La Rioja i Comunitat Valenciana), però no tots atenen 24 hores al dia. 7 (Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Castella-la Manxa, Catalunya i Euskadi) disposen d'un telèfon d'atenció a dones víctimes de violència de gènere, inclosa la violència sexual.