Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

La Llei d'Habitatge ha de contenir un control de preus que asseguri l'accés a aquest dret, i un mecanisme per garantir-lo

©Paco Rives Manresa
  • Davant la imminent aprovació de la primera Llei d'Habitatge a Espanya, l'organització celebra aquest pas endavant i espera que el text contingui també mesures com la protecció davant de desallotjaments i l'augment progressiu del parc d'habitatge social, entre altres.

Davant l'aprovació, prevista per a aquest dimarts 26 d'octubre, de la primera Llei d'Habitatge estatal a Espanya, Marta Mendiola, responsablede drets Econòmics, Socials i Culturals d'Amnistia Internacional ha declarat:

"Ens trobem davant un moment històric. Per primera vegada, després de gairebé 500.000 desallotjaments en total en l'última dècada (des del 2013), mentre el preu del lloguer pujava aproximadament de mitjana un 32% en el mateix període, el govern espanyol reconeix finalment la necessitat de protegir aquest dret. No obstant això, perquè aquest es faci efectiu segons les normes internacionals, és necessari que la Llei no oblidi ni doni per fetes un seguit de garanties".

"La Llei, per descomptat, no només ha de definir l'habitatge com un dret subjectiu, és a dir, que si es viola existeixi la possibilitat d'interposar un recurs. També ha de detallar les obligacions correlatives que impliquen per a les administracions, així com establir mecanismes de rendició de comptes".

"La futura llei d'habitatge ha de protegir les persones, especialment les més vulnerables, de possibles desallotjaments, i, per tant, ha de contemplar una reforma de la Llei d'Enjudiciament Civil que asseguri una avaluació independent de la raonabilitat i proporcionalitat de cada desnonament o desallotjament, cas per cas, per part de la judicatura".

"Cap llei no és efectiva si no es tradueix en pressupostos creixents, com, per exemple, incrementant progressivament el parc d'habitatge social de lloguer de les administracions. Només així es garantirà que les persones sense recursos que han estat desallotjades tinguin accés a un habitatge alternatiu adequat. Han de prohibir-se els desallotjaments d'aquelles persones que es quedin sense llar com a conseqüència d'un desallotjament".

Amnistia Internacional recorda que fins ara, Espanya té un de les pitjors dades de la Unió Europea sobre habitatge social. Enfront dels 3.4 milions d'habitatges buits existents (una dada que pot ser molt més alta ja que aquest cens no s'ha actualitzat en els últims deu anys), el parc d'habitatges socials representa tan sol el 2,5% del total d'habitatges. La mitjana europea d'habitatge social se situa a l'entorn del 9%, però és que Espanya només supera a Eslovàquia, Bulgària, Portugal, Estònia, Croàcia, Romania, Grècia o Xipre i està molt allunyada de països com Holanda (30%), Àustria (24%) Dinamarca (20%) Suècia (19%), el Regne Unit (17,6%) i França (16%).

A més, l'organització assenyala que és necessari un control de preus que asseguri l'accés a l'habitatge, especialment per a persones amb menys recursos. Per a això, la Llei ha d'incloure mesures que regulin el mercat privat residencial de manera que les persones amb iingressos baixos puguin accedir de forma més adequada, gràcies a sistemes avançats i flexibles per controlar els lloguers en els llocs amb més demanda residencial. Aquesta pujada dels preus de lloguer contrasta amb la capacitat adquisitiva de la població a Espanya, que no s'ha incrementat en el mateix nivell: el 18,8% de les persones treballadores cobren el salari mínim, un percentatge que és més alt en el cas de les dones. D'altra banda, perquè aquest control de preus sigui efectiu és necessari, a més, que la Llei contingui mecanismes per garantir que l'Administració pugui actuar d'ofici si no es compleix.

Finalment, la Llei ha de contenir un enfocament de gènere que visibilitzi i doni resposta a la desigual situació de la dona en l'accés a l'habitatge.

Algunes d'aquestes mesures ja han estat abordades en lleis de Comunitats Autònomes, per la qual cosa s'espera que aquesta llei les inclogui amb l'objectiu d'harmonitzar la protecció del dret a l'habitatge a tot el territori. Altres mesures que Amnistia Internacional considera imprescindibles dins de la Llei són:

  • Aquelles que desincentiven el manteniment del desmesurat nombre d'habitatges buits a Espanya.
  • Documentar i divulgar informació desagregada sobre les condicions d'habitatge i sobre l'impacte dels desallotjaments d'origen arrendatari i hipotecari sobre la base del sexe, edat, discapacitat, nacionalitat, condició socioeconòmica i altres possibles motius de discriminació.
  • Prohibir la venda d'habitatge social a les administracions davant la crisi habitacional que pateix  Espanya.
  • Reparació efectiva a les víctimes la situació de les quals ha estat objecte d'un dictamen condemnatori per part del Comitè de drets econòmics, socials i culturals de Nacions Unides. Per a això, ha d'adoptar-se un protocol per al compliment de les sol·licituds de mesures provisionals emeses pel Comitè, informant a totes les autoritats pertinents de la necessitat de respectar-les.

Més informació

Amnistia Internacional ha publicat diversos informes que revelen com en els últims anys les autoritats espanyoles segueixen violant el dret a l'habitatge. Espanya ha estat el país que més condemnes ha rebut per part del Comitè de drets econòmics, socials i culturals de Nacions Unides (l'òrgan que s'encarrega de vigilar el compliment del Pacte Internacional de drets econòmics, socials i culturals, ratificat per Espanya en 1977) per vulneració d'aquest dret.

Tot i que la pandèmia va paralitzar alguns dels desallotjaments gràcies al Reial decret de mesures urgents per fer front a les situacions de vulnerabilitat, en el que portem de 2021 s'han produït 22.536 desallotjaments, 15.894 per impagament del lloguer, 5.397 per impagament d'hipoteca, i 1.245 per altres raons.

A Espanya, el 37% de la població que viu en lloguer, dedica a les despeses d'habitatge més del 40% dels seus ingressos, percentatge només superat en l'OCDE per Grècia (83%), Macedònia (61%) i Montenegro, Bulgària, Sèrbia i Romania amb percentatges que van del 39,8% al 56%.