El Departament de Policia de la Ciutat de Nova York té capacitat per rastrejar gent a Manhattan, Brooklyn i el Bronx introduint imatges de 15.280 càmeres de vigilància en un programari de reconeixement facial invasiu i discriminatori. Així ho ha revelat avui una nova investigació d'Amnistia Internacional.
Milers de persones voluntàries de tot el món van participar en la investigació, i van detectar 15.280 càmeres de vigilància en interseccions de Manhattan (3.590), Brooklyn (8.220) i el Bronx (3.470). Entre els tres, aquests barris sumen gairebé la meitat (47%) dels carrers de Nova York, i constitueixen una enorme superfície de vigilància omnipresent.
"Aquesta extensa xarxa de càmeres pot ser utilitzada per la policia per a un reconeixement facial invasiu, i amenaça de convertir Nova York en una ciutat de vigilància orwelliana", ha manifestat Matt Mahmoudi, investigador d'Amnistia Internacional sobre Intel·ligència Artificial i Drets Humans.
"Mai gaudeixes d'anonimat. Ja assisteixis a una protesta, caminis per un barri concret o simplement surtis a compra, la teva cara pot ser rastrejada per tecnologia de reconeixement facial que utilitza imatges de milers de càmeres col·locades per tot Nova York".
Nova York Est, a Brooklyn, un àrea la població de la qual és un 54,4% negra, un 30% hispana i un 8,4% blanca, segons dades del cens més recent, ha resultat ser la zona més vigilada dels tres barris, amb l'alarmant xifra de 577 càmeres situades en interseccions.
La tecnologia de reconeixement facial amenaça el dret de manifestació i comporta el risc d'exacerbar una actuació policial racista. La Policia de Nova York ha utilitzat tecnologia de reconeixement facial en 22.000 casos des de 2017, la meitat dels quals únicament el 2019. Quan les imatges de les càmeres es processen amb aquesta tecnologia, la policia pot rastrejar la cara de totes les persones de Nova York mentre es mouen per la ciutat.
La tecnologia de reconeixement facial treballa comparant les imatges de les càmeres amb milions de rostres de les seves bases de dades, moltes de les quals preses de fonts com les xarxes socials sense el coneixement o el consentiment de l'usuari. S'ha reconegut àmpliament que aquesta tecnologia augmenta l'actuació policial racialment discriminatòria i pot amenaçar els drets a la llibertat de reunió pacífica i a la privacitat.
L'estiu de 2020, probablement es va utilitzar per identificar i rastrejar un participant d'una protesta de Black Lives Matter, Derrick Dwreck Ingram, que pel que sembla va escridassar a un policia a cau d'orella. Els agents de policia no van poder mostrar una ordre judicial d'escorcoll quan van arribar al seu apartament.
Amnistia Internacional i els seus socis de la coalició per a la campanya Ban The Scan van presentar a la Policia de Nova York nombroses sol·licituds en virtut de la Llei de Llibertat d'Informació, en què demanaven més informació sobre l'abast de l'ús del reconeixement facial a la llum del cas Dwreck. Les peticions van ser rebutjades, així com una apel·lació posterior.
"Hi ha hagut una flagrant manca d'informació sobre l'ús que la Policia de Nova York fa del programari de reconeixement facial, per la qual cosa a la població de Nova York li resulta impossible saber si la seva cara està sent rastrejada per la ciutat, i en quin moment", afirma Matt Mahmoudi.
"Els problemes de la Policia de Nova York respecte al racisme i la discriminació sistèmics estan ben documentats, i també ho està el biaix de la tecnologia contra les dones i la gent de color. L'ús de tecnologia de reconeixement facial amb imatges de milers de càmeres en tota la ciutat amenaça amb incrementar l'actuació policial racista i l'assetjament a manifestants, i fins i tot podria donar lloc a detencions indegudes".
"Els Estats poden utilitzar, i estan utilitzant, el reconeixement facial per dirigir-se intencionadament contra determinades persones o grups de persones basant-se en les seves característiques, com l'ètnia, la raça i el gènere, sense que existeixi una sospita raonable individualitzada d'actes delictius".
La investigació d'Amnistia Internacional ha fet un model de l'ampli camp de visió de la xarxa de càmeres de circuit tancat de Nova York. Per exemple, la intersecció dels carrers Grand i Eldridge és propera al límit de Chinatown, un lloc clau en les protestes de Black Lives Matter. La nostra investigació va trobar tres càmeres Argus pertanyents al Departament de Policia prop del lloc, a més d'altres quatre càmeres públiques i més de 170 càmeres de vigilància privades, una xifra que, segons suggereix el nostre model, té la capacitat de rastrejar cares des d'una distància de fins a 200 metres (o fins a dos carrers).
Un exèrcit digital de persones voluntàries treu a la llum l'autèntica magnitud de la vigilància
Més de 5.500 persones voluntàries han participat en la investigació, llançada el 4 de maig de 2021 com a part de la innovadora plataforma Amnesty Decoders. El projecte està en curs per recopilar dades sobre els altres dos barris de Nova York, però els voluntaris i voluntàries ja han analitzat 38.831 ubicacions a la ciutat.
Ha estat un esforç global: han participat voluntaris i voluntàries de 144 països, i el grup més gran (26%) dels Estats Units. En només tres setmanes, aquests voluntaris i voluntàries van contribuir a la impressionant xifra de 18.841 hores: més de 10 anys de treball per a un investigador o investigadora treballant a jornada completa als Estats Units. A les persones participants se'ls van donar imatges de Google Street View d'ubicacions a tota la Ciutat de Nova York, i se'ls va demanar que detectessin càmeres; cada intersecció era analitzada per tres persones. Les xifres totals inclouen una barreja de càmeres públiques i privades, perquè poden utilitzar-se tots dos tipus per a tecnologia de reconeixement facial.
"La situació és clara: a la gent de tot el món li preocupa enormement el risc que el reconeixement facial suposa per a les nostres societats", ha manifestat Matt Mahmoudi.
"És per això pel que Amnistia Internacional, i els membres de la coalició de més d'una dotzena d'organitzacions radicades a la Ciutat de Nova York, demanen a les autoritats que prohibeixin l'ús de la tecnologia de reconeixement facial per part de totes les agències governamentals a la Ciutat de Nova York".
"Els senadors i senadores de l'estat, els regidors i regidores de la ciutat, i els candidats i candidates a l'alcaldia té una elecció: prohibir l'escaneig, o arriscar-se a convertir a Nova York en una ciutat vigilada situada directament en l'autoritarisme".