En l'últim any, les autoritats de la regió del Kurdistan de l'Iraq han reprimit de manera implacable la feina de periodistes, activistes i manifestants que exercien el seu dret a la llibertat d'expressió, sotmetent aquestes persones a detencions arbitràries i desaparicions forçades, entre altres; així ho ha afirmat avui Amnistia Internacional. La repressió, que va començar al març de 2020, es va intensificar després de la celebració de protestes generalitzades a l'agost d'aquest any en les quals es demanava la fi de la corrupció i millors serveis públics.
"Les autoritats de la regió del Kurdistan de l'Iraq han engegat una esgarrifosa campanya de repressió per mirar de fer callar les crítiques aquest últim any. Han detingut activistes i periodistes i els han processat per càrrecs falsos en judicis injustos, i han sotmès a fustigació i intimidació els seus familiars, que no van rebre cap informació sobre la situació dels seus éssers estimats", ha declarat Lynn Maalouf, directora adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.
"Les autoritats de la regió del Kurdistan de l'Iraq han de posar fi a la repressió i posar immediatament en llibertat totes les persones que han estat detingudes arbitràriament. Així mateix, han d'abstenir-se d'utilitzar lleis imprecises i mal definides per restringir el dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica".
L'organització va investigar els casos de 14 persones de Badinan, a la governació de Duhok, detingudes arbitràriament entre març i octubre de 2020 per forces de l'Asayish (els serveis de seguretat i intel·ligència del Govern Regional del Kurdistan) i de la Parastin (els serveis d'intel·ligència del Partit Democràtic del Kurdistan) en relació amb la seva participació en protestes, les seves crítiques a les autoritats locals o la seva feina periodística. Totes aquestes persones van ser recloses en règim d'incomunicació fins a cinc mesos, i almenys sis d'elles van ser objecte de desaparició forçada durant períodes de fins a tres mesos. Vuit d'elles van afirmar haver estat sotmeses a tortura o altres maltractaments durant la seva detenció. El 16 de febrer de 2021, cinc d'elles van ser condemnades a sis anys de presó sobre la base de "confessions" obtingudes sota coacció.
Amnistia Internacional va parlar amb persones que van estar detingudes, professionals de l'advocacia, persones que treballen pels drets humans i periodistes, i va examinar documents judicials. L'organització va documentar l'ús de tres lleis que s'han emprat per detenir i jutjar aquests activistes: la Llei núm. 21 sobre qüestions de seguretat nacional, una llei contra la difamació i una llei sobre l'ús indegut de l'electrònica, que contenen definicions imprecises i excessivament generals de delictes que no estan reconeguts pel dret internacional.
Només a la governació de Duhok, les forces de seguretat kurdes van detenir més de 100 persones entre març de 2020 i abril de 2021. La majoria d'elles van quedar posteriorment en llibertat, però almenys 30 romanen detingudes, entre les quals els cinc activistes i periodistes ja condemnats.
"L'exercici pacífic de la llibertat d'expressió i el periodisme no són delicte. Moltes de les persones detingudes van ser jutjades per càrrecs falsos, i algunes de les persones alliberades han fugit d'un clima de por cada vegada més acusat a la regió, on fins i tot s'ha vist com eren objecte d'amenaces i fustigació familiars d'activistes, periodistes i manifestants", ha sostingut Lynn Maalouf.