Amnistia Internacional insta el govern provisional i les autoritats locals kirguises a garantir una protecció adequada per a tots els ciutadans del Kirguizistan, especialment als d’origen uzbek, que s’han convertit en blanc de la violència del sud del país. L’organització emet aquesta crida mentre s’intensifica la violència a la ciutat meridional d’Oix i la zona circumdant.

“Els organismes kirguisos encarregats de fer complir la llei no estan proporcionant seguretat humana a la població, en particular a la comunitat uzbeka”, ha manifestat Maisy Weicherding, analista d'Amnistia Internacional per a l'Àsia Central.

“Cal prendre mesures immediatament per impedir que la situació s’agreugi encara més. En els seus esforços per restablir l’ordre públic a la ciutat d’Oix i els seus voltants, les forces de seguretat han de respectar els drets humans fonamentals.”

Els enfrontaments d’Oix han afectat considerablement a la comunitat uzbeka. Milers de persones, majoritàriament dones, nens i nenes i persones grans, han fugit de la ciutat per por de nous atacs. Segons informes, entre 2.000 i 6.000 persones s’han dirigit a la frontera amb l'Uzbekistan buscant seguretat en aquest país. Amnistia Internacional tem que es desplacin moltes persones més a mesura que s’agreuja la situació.

Segons testimonis presencials, grups de civils armats, en la seva majoria joves que afirmen ser kirguisos, han estat passejant pels carrers d’Oix i han atacat districtes de la ciutat on la població és principalment uzbeka, han disparat contra civils, han incendiat comerços i habitatges i han saquejat propietats privades. Encara que les xifres oficials sobre la violència dels últims dos dies indiquen que poden haver mort més de 60 persones, informes sense confirmar de l’agència independent de notícies Ferghana.ru revelen que el 12 de juny al migdia ja hi havia almenys 500 civils uzbeks morts i més de 2.000 de ferits, molts d’ells de gravetat.

Segons informes, fonts a Oix de les forces locals encarregades de fer complir la llei van dir a periodistes que no podien controlar la situació ni protegir la població civil. Pel que sembla, en alguns casos, els grups d’homes armats han estat més nombrosos que les forces de seguretat i s’han apoderat de vehicles blindats. Alguns representants de les juntes de districte han informat també de trets de franctiradors contra civils. Els disturbis s’han estès ja fins a Jalal-Abad i a altres ciutats i pobles de la zona circumdant, on s’ha declarat l’estat d’excepció.

“Amb milers de persones desplaçades en cerca de seguretat, les autoritats dels països veïns, en particular de l'Uzbekistan, han de mantenir les seves fronteres obertes i permetre l’entrada de totes les persones que arribin fugint de la intensificació de la violència al Kirguizistan, sigui quin sigui el seu origen ètnic, i brindar-los protecció fins que es restableixi la seguretat al Kirguizistan”, ha afirmat Maisy Weicherding.

Informació complementària

Pel que sembla, aquesta situació de violència mortal va començar el 10 de juny, amb uns enfrontaments entre grups rivals de joves, majoritàriament kirguisos i uzbeks, que van degenerar ràpidament en incendis provocats, saquejos i atacs a gran escala contra districtes d’Oix de població principalment uzbeka, tot provocant diverses morts.

El sud del Kirguizistan acull una gran comunitat d’ètnia uzbeka i va ser la base del poder de l'expresident Kurmanbek Bakíev, derrocat a l’abril després d’un violent enfrontament entre partidaris del govern i de l’oposició, provocat per l’augment del preu de l’energia i la corrupció.

Roza Otunbàieva, nomenada cap del govern provisional creat fins a la celebració d’eleccions a l’octubre, va afirmar a l’abril que havia assumit el control total del país i havia dissolt el Parlament i nomenat nous ministres.

Encara que la causa dels enfrontaments no està clara, el govern provisional i altres observadors han culpat de la violència els partidaris de l'expresident Bakíev i a l'intent de grups criminals de desestabilitzar la situació al país abans del referèndum constitucional del 27 de juny. Les eleccions parlamentàries estan previstes pel 4 d’octubre.