Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Kirguizistan: AI demana una investigació internacional independent i imparcial sobre els fets violents


Mentre comença a arribar al Kirguizistan i l'Uzbekistan l'ajuda humanitària que necessiten amb urgència les persones refugiades i internament desplaçades, augmenta el nombre de denúncies de connivència de les forces de seguretat kirguises en algunes de les violacions de drets humans comeses, en particular en actes violents contra comunitats d'ètnia uzbeka, que han obligat milers de persones a fugir de la violència que ha patit el sud de Kirguizistan en els últims sis dies.


Amnistia Internacional demana que s'obri una investigació internacional imparcial i independent sobre els fets violents dels darrers dies per garantir que es rendeix comptes pels abusos comesos contra els drets humans, tant als individus armats com a les forces de seguretat. L'organització creu que només una investigació internacional té probabilitats de ser considerada imparcial i creïble per tots els grups afectats, per la qual cosa és clau per restablir una pau sostenible i l'Estat de dret. 

Perquè tota investigació que es realitzi sigui efectiva, cal recollir i protegir sense retard i de la manera més objectiva i imparcial possible proves dels crims comesos. Per tant, Amnistia Internacional veu amb preocupació que, enmig de les denúncies de col·lusió de funcionaris encarregats de fer complir la llei, les forces de seguretat hagin intentat confiscar proves de vídeo i fotogràfiques a periodistes i habitants de la zona que han documentat la violència.

En aquest context, resulta especialment preocupant que, segons informes, les forces de seguretat hagin amenaçat i, en alguns casos, detingut defensors dels drets humans que han recollit declaracions de testimonis presencials. En un cas en particular, uns emmascarats armats que afirmaven ser membres de les forces de seguretat van disparar, presumptament, contra el reixat de la casa d'un defensor dels drets humans de Basar Korgan en negar-se la seva esposa a lliurar-los la seva càmera i les proves que havia recollit entre els habitants del poble. Els defensors dels drets humans exerceixen una important funció en la documentació de violacions de drets humans.

Encara que el govern kirguís afirma que les forces de seguretat han recuperat el control de la situació a les ciutats d'Oix i Jalal-Abad i els pobles circumdants i estan centrant el seu esforços en el restabliment de l'ordre i la detenció dels responsables de la violència, la situació imperant al sud del Kirguizistan en matèria de seguretat continua sent tensa i fràgil, fins al punt que, segons informes, es dificulta la distribució d'ajuda humanitària.

Amnistia Internacional insta el govern provisional kirguís que respongui immediatament a les denúncies de col·lusió de les forces de seguretat i faci una indicació clara que es processarà tothom qui cometi violacions de drets humans.

Alhora que reforça la seva crida al govern provisional kirguís perquè protegeixi la seva població i a les minories ètniques en particular, Amnistia Internacional expressa la seva preocupació per un decret d'excepció que permet "l'ús de mitjans letals a les forces de seguretat" dictat el 12 de juny i que fa possible l'ús de mitjans letals en un grau superior al permès pel dret internacional, fet que pot facilitar la comissió d'homicidis il·legítims, i fins i tot d'execucions extrajudicials.

Les autoritats kirguises han de respectar i protegir el dret a la vida, complint les normes internacionals sobre l'ús de la força. Els Principis Bàsics de l'ONU sobre l'Ús de la Força i d'Armes de Foc pels Funcionaris Encarregats de Fer Complir la Llei disposen que, abans de recórrer a les armes de foc, s'utilitzin mitjans menys perillosos, fins i tot en el context de reunions violentes, i que només es podrà fer ús intencional de mitjans letals "quan sigui estrictament inevitable per protegir una vida". L'obligació de protegir la vida no pot suprimir-se ni limitar-se mai, ni tan sols en situacions d'emergència.

Pel que fa a un segon decret sobre "la formació de grups cívics de defensa", dictat també el 12 de juny, Amnistia Internacional posa en relleu que aquests grups els organitza, coordina i finança l'Estat. El govern kirguís té l'obligació de garantir que aquests grups reben la deguda formació, fins i tot sobre les obligacions contretes pel Kirguizistan en virtut de la seva legislació nacional i del dret internacional, i que s'estableix un sistema sòlid de rendició de comptes per tota violació de drets humans que cometin els seus membres. El govern kirguís és responsable de tot abús contra els drets humans que puguin cometre aquests grups.

Informació complementària

La violència mortal que ha devastat gran part del sud de Kirguizistan va començar el 10 de juny, amb uns enfrontaments entre bandes rivals de joves, en la seva majoria kirguises i uzbekes, que van degenerar ràpidament en incendis, saquejos i atacs a gran escala, inclosos homicidis, contra els districtes de població principalment uzbeka d'Oix. osteriorment, la violència es va estendre a la ciutat de Jalal-Abad i les localitats del voltant.

El 15 de juny, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans va manifestar que semblava tractar-se d'una violència orquestrada, amb un objectiu específic i ben planejada, i que havia començat amb cinc atacs simultanis duts a terme per emmascarats armats a la ciutat d'Oix.

El govern provisional ha culpat de la violència als partidaris de l'expresident Kurmanbek Bakíev i a grups criminals organitzats, que pretenen desestabilitzar la situació al país abans del referèndum sobre una nova Constitució que tindrà lloc el 27 de juny.

Com ha assenyalat el relator especial de l'ONU sobre les execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, la "implicació de l'Estat es pot situar en el següent continu: inexistència; negligència a impedir, de manera efectiva, els assassinats i jutjar els autors; aprovació o suport  tàcits dels assassinats; exhortació activa a cometre'ls, la qual cosa inclou declaracions oficials d'exhortació; i participació directa i explícita de l'Estat, la qual cosa inclou la prestació d'ajuda oficial a la formació de grups de vigilància parapolicial i a les activitats d'aquests i la participació oficial en aquestes activitats o la connivència oficial ".

Noticies relacionades:
> Los países limítrofes con Kirguistán, instados a abrir sus fronteras (15-06-2010)> Kirguizistan: el govern ha de protegir la població (12-06-2010)