Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Kenya: presoneres a casa per por a les agressions sexuals

Winfreda Anyango treballa a les escoles ensenyant a les nenes com defensar-se d'agressions. Escola de Milimani, Naivasha (Kenya). © Paula Allen


Londres / Nairobi.- Les dones i les nenes dels barris marginals de Nairobi viuen amb l'amenaça constant de patir violència sexual, i en molts casos tenen tanta por que no s'atreveixen a sortir de casa per anar a les dutxes i latrines comunitàries, explica Amnistia Internacional en un informe.


A l’informe “Insecurity and Indignity: Women’s experiences in the slums of Nairobi, Kenya”, es descriu com la manca de mesures governamentals per incorporar els barris marginals als plans i pressupostos urbanístics, n’ha dificultat l'accés a serveis com el sanejament, fet que afecta amb una especial gravetat les dones d’aquests barris marginals i assentaments informals.

De nit, i de vegades molt abans que es faci fosc, les dones dels assentaments de Nairobi resten presoneres a casa seva”, ha explicat Godfrey Odongo, especialista d'Amnistia Internacional a l’Àfrica Oriental. “Necessiten més intimitat que els homes per anar al lavabo o per rentar-se, i la inaccessibilitat de les instal·lacions les deixa exposades a patir violacions, per la qual cosa queden atrapades a casa seva”.

El fet que no puguin accedir ni tan sols a les limitades latrines comunitàries fa que corrin també el risc d’agafar malalties”.

La situació s'agreuja per la manca de presència policial als barris marginals i perquè quan les dones són víctimes de violència, és poc probable que vegin que es fa justícia. A Kibera, el barri marginal més gran de Nairobi, que acull gairebé un milió de persones, no hi ha cap comissaria de policia.

Sempre vaig subestimar l’amenaça de la violència”, explica l’Amina, jove de 19 anys del barri marginal de Mathare. “Si no era gaire tard anava a les latrines a qualsevol hora; fins fa dos mesos, quan gairebé em violen”.

L’Amina va ser agredida per un grup de quatre homes quan es dirigia caminant a les latrines a les set del vespre. La van colpejar, la van despullar i van estar a punt de violar-la, però uns veïns van sentir-ne els crits i van auxiliar-la. Malgrat que coneixia un dels agressors, la jove no va denunciar els fets a la policia per por al fet que l'agredissin després com a represàlia.

Incapaces de sortir de l'única habitació que és casa seva, un cop s’ha fet fosc, moltes dones d'assentaments informals recorren a latrines “mòbils”: bosses de plàstic que llancen al carrer després d'utilitzar-les.

Algunes dones han explicat a Amnistia Internacional que les males condicions sanitàries en què viuen “com ara la presència generalitzada d'excrements humans al carrer a causa de la manca d'accés a condícies adequades” contribueixen directament a l'aparició de malalties i a l’encariment de l'atenció mèdica.

Altres dones han parlat de la humiliació i la incomoditat d'haver de banyar-se davant de familiars o dels seus fills.

Fins i tot de dia, els lavabos públics són escassos i estan molt dispersos, per la qual cosa cal recórrer sempre a llargues distàncies a peu per arribar-hi. Segons xifres oficials, només el 24 per cent dels habitants dels assentaments informals de Nairobi tenen accés a comunes domèstiques.

Encara que contenen aspectes positius, les polítiques adoptades a Kenya pel que fa a la meta del sanejament dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no aborden les necessitats específiques de les dones exposades a patir violència per manca d’un sanejament adequat.

Tampoc no tracten la manca de mesures per fer complir les normes que obliguen els propietaris d'habitatges a proporcionar instal·lacions sanitàries.

Hi ha una diferència enorme entre allò que el govern es compromet a fer i el que passa cada dia als barris marginals”, ha manifestat Godfrey Odongo.

Les polítiques nacionals de Kenya reconeixen el dret a serveis de sanejament i disposen de lleis i reglaments. No obstant, com els barris marginals i els assentaments informals no han estat reconeguts durant decennis, les lleis i els reglaments d'urbanisme no es fan complir en aquestes zones.

La manca d'aplicació d'aquestes lleis fa que no se sancioni els propietaris que lloguen estructures als barris marginals sense oferir vàters o dutxes als llogaters”.

La manca de seguretat de tinença també és un problema per als llogaters des de fa molt temps, malgrat existir una política nacional sobre terres, perquè elimina qualsevol incentiu als arrendadors o propietaris per garantir serveis adequats de sanejament i mesures per augmentar la seguretat.

Amnistia Internacional demana al Govern kenyà que faci complir l'obligació dels arrendadors d'habitatges de construir vàters i dutxes als barris marginals i als assentaments informals i que ofereixi assistència als propietaris d'estructures sense mitjans per construir aquestes instal·lacions bàsiques de sanejament.

El govern també hauria de prendre immediatament mesures per millorar la seguretat, l'enllumenat i l'ordre públic i garantir que les autoritats competents coordinen esforços per millorar els serveis de subministrament d'aigua i sanejament en els assentaments.