Nairobi.- Amnistia Internacional ha fet públic avui el seu informe sobre les espantoses condicions i els greus abusos contra els drets humans que suporten els qui viuen en els barris marginals de Nairobi. La majoria invisible: Dos milions de persones viuen en assentaments precaris a Nairobi descriu com la meitat de la població de Nairobi viu en assentaments informals, apinyada en una zona que només constitueix el 5 per cent del sòl urbanitzat de la ciutat i l’1 per cent de tots els terrenys pels quals s'estén Nairobi.  Aquest informe és el primer dels que es presentaran en la nova campanya mundial de l'organització, “Exigeix Dignitat”, que pretén posar al descobert i combatre els abusos contra els drets humans que creen i perpetuen la pobresa. A Kènia, Amnistia Internacional està mobilitzant els habitants dels assentaments precaris perquè “exigeixin dignitat” i el seu dret a un habitatge adequat. La campanya farà que s'escoltin les seves veus i exigirà als dirigents polítics kenians que donin respostes efectives.  “Milions de persones viuen en condicions miserables, i no només sofreixen una privació de serveis bàsics, sinó també discriminació, inseguretat i marginació”, ha afirmat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional.  “No s'escolten les seves veus ni se'ls consulta o informa sobre les decisions que afecten les seves vides. Això no és més que un escàndol de drets humans.”  L'informe descriu com successius governs kenians s'han abstingut de protegir els habitants dels assentaments precaris i com l'abandó dels polítics durant generacions ha permès l'augment d'aquests assentaments, que han convertit els seus habitants en presoners de la pobresa. Amnistia Internacional considera que els drets humans són fonamentals per permetre que les persones trenquin el cercle de la pobresa.  En l'informe, els habitants d'assentaments precaris descriuen una vida caracteritzada per la privació, l'augment del preu dels aliments, la falta de centres educatius o d'atenció a la salut, l’assetjament per part de les autoritats o la constant amenaça del desallotjament forçós. Segons les víctimes, sovint es porten a terme desallotjaments forçosos durant la nit o quan fa mal temps i es fa un ús excessiu de la força. Els desallotjaments es produeixen sense previ avís o sense haver-los notificat de la manera adequada, i es destrueixen les pertinences de les persones al mateix temps que les seves cases.  L'informe assenyala que hi ha fins a 127.000 persones en perill imminent de sofrir la demolició dels seus habitatges provisionals i negocis informals, a causa d'un pla governamental per a la neteja de la conca del riu Nairobi.  A pesar de la política nacional sobre habitatge aprovat fa quatre anys, en la qual es prometia el progressiu acompliment del dret a l'habitatge, el govern no ha facilitat habitatges assequibles i accessibles. El programa de millora dels assentaments precaris ha avançat amb massa lentitud i sense els recursos necessaris. Els habitants dels assentaments consideren que no se'ls ha consultat adequadament sobre la seva aplicació.  “Explotats per terratinents, amenaçats per la policia, extorquits per bandes de delinqüents: els assentaments precaris de Nairobi són un forat negre per als drets humans, perquè als seus habitants se'ls priva de serveis bàsics, se'ls nega seguretat i no se'ls permet opinar sobre el seu futur”, ha afirmat Irene Khan.  L'informe d'Amnistia Internacional demana al govern de Kènia que:  - posi fi a tots els desallotjaments forçosos; - adopti directrius conforme al dret internacional dels drets humans per garantir la seguretat en la possessió i per protegir les persones enfront dels desallotjaments arbitraris; - consulti de la manera adequada amb les comunitats afectades; - millori la coordinació entre les entitats governamentals que s'ocupen de qüestions relatives a la terra i l'habitatge.  “La promesa d'oferir habitatges i serveis adequats als qui viuen en barris marginals i assentaments informals fa molt temps que s’incompleix”, ha afirmat Irene Khan.     Informació complementària  -          Irene Khan es va reunir amb habitants i activistes dels assentaments de Soweto (Kibera) i Korogocho. La delegació d'Amnistia Internacional també va visitar l'assentament de Deep Sea. -          La secretària general d'Amnistia Internacional va presentar un número gratuït (3221) d'enviament de missatges SMS perquè els kenians expliquin al seu govern el que significa per a ells el dret a l'habitatge i viure amb dignitat. -          Irene Khan i altres membres de la delegació d'Amnistia Internacional van participar en una marxa de diversos centenars de persones d'assentaments de tot Nairobi per exigir el seu dret a un habitatge adequat. -          L'informe inclou testimonis directes, com el cas d'una dona que va descriure com s'havia quedat sense casa en dues ocasions, la primera a causa d'un desallotjament forçós i la segona en incendiar-se l'habitatge mentre ella i altres familiars dormien en l'interior. L'única pertinença que va poder salvar va ser la seva targeta d'identitat. Una altra dona va descriure que, després de sofrir un desallotjament forçós, els seus fills havien passat diverses setmanes sense anar al col·legi d'educació primària perquè els seus llibres, uniformes i material escolar havien quedat destruïts quan van derrocar el seu habitatge. En un cas, una víctima de desallotjament forçós va explicar com ell i les cases dels seus veïns havien estat incendiades mentre eren a l'església.