Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Judici d'Altsasu: "Els càrrecs de terrorisme han de ser retirats"

Amnistia Internacional assisteix com a observadora al judici que comença avui dilluns a l'Audiència Nacional.

Avui dilluns comença a l'Audiència Nacional el judici pel cas Altsasu, en què els incidents que van tenir lloc a l'octubre de 2016, que van provocar lesions a dos Guàrdies Civils i les seves parelles, han comportat el processament de vuit persones, acusades de delictes d'amenaces i lesions terroristes pels quals se'ls demana, en la majoria dels casos, una pena de privació de llibertat de 50 anys.

Amnistia Internacional, que assistirà com a observadora a les diferents sessions del judici, que s'allargarà fins al 27 d'abril, assegura que els càrrecs de "terrorisme" haurien de ser retirats i demana que aquesta investigació es desenvolupi en el marc d'un procediment penal ordinari.

"Aquest cas és un exemple de com Espanya està aplicant una legislació que ha ampliat de forma desproporcionada els tipus de terrorisme, allunyant-se dels requisits de claredat i precisió exigits pel Dret penal i per diversos relators de Nacions Unides", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"Per descomptat que les agressions denunciades són greus i que els guàrdies civils i les seves parelles tenen dret a una investigació judicial. Però ens preocupa que la definició ambigua i imprecisa que conté el Codi Penal sobre terrorisme, especialment després de la reforma realitzada al 2015,  pugui emprar-se per qualificar i castigar comportaments que no tenen una naturalesa terrorista" assegura Virginia Álvarez, responsable de Política Interior a Amnistia Internacional i una de les persones de la delegació assistent al judici. "Considerem que la investigació hauria d'haver-se dut a terme en el marc d'un procediment penal ordinari, i que no s'hauria d'haver aplicat la legislació antiterrorista al cas", afegeix.

A causa de la qualificació d'aquests fets com a delictes de terrorisme, algunes de les acusacions formulades per la Fiscalia podrien comportar penes de presó de més de 50 anys, amb 25 de compliment efectiu. Una de les persones processades està acusada d'un únic delicte d'amenaces terroristes, basat únicament en frases proferides com "això és el que rebreu cada cop que baixeu", pel qual la Fiscalia ha sol·licitat una pena de 12 anys i sis mesos de presó.

El judici té lloc quan es compleix un any i mig des que van passar els fets. Tres dels acusats porten en presó preventiva des de novembre de 2016. "La detenció a l'espera de judici ha de ser una mesura excepcional, únicament permesa per prevenir el risc de fugida de la justícia o quan les persones acusades comportin perill per a altres o per a l'acció de la justícia", recorda Esteban Beltrán.

Garanties de judici just

Amnistia Internacional manifesta a més la seva preocupació davant el fet que, dins de les garanties per a un judici just, les autoritats judicials hagin rebutjat, sense haver motivat de manera suficient la seva decisió, importants proves i testimonis presentats per les defenses. "Durant aquest judici estarem vigilants, perquè es compleixi amb el que assenyala el dret internacional, és a dir, que totes les parts que compareixen tinguin accés als mateixos mitjans i a plena igualtat de condicions", assenyala Virginia Álvarez, que afegeix que en aquest cas "tenim preocupacions que pogués no haver-se complert amb aquest principi".

D'altra banda, en el marc del seguiment donat a aquest cas, Amnistia Internacional ha estat en contacte amb diverses de les parts implicades en el procés, tant amb algunes de les persones acusades de terrorisme, les seves defenses i famílies, com amb una de les víctimes de les agressions, i amb el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE). En aquest sentit, segons els testimonis a  l'organització, mentre que algunes de les persones agredides haurien rebut suport i assistència, una d'elles, l'única resident a Altsasu, al·lega haver rebut poc suport institucional i haver estat objecte d'insults i danys de diferent índole. És funció de les autoritats garantir l'atenció i l'accés a serveis de suport a les persones que puguin haver sofert un dany com a resultat d'un delicte violent.

Les reformes del Codi Penal: passos cap enrere Amnistia Internacional reconeix que encara que els Estats tenen l'obligació de protegir a totes les persones sota la seva jurisdicció de fets de violència, incloent els atacs terroristes, les mesures antiterroristes que es prenguin han de complir els estàndards internacionals de drets humans. No és la primera vegada que AI adverteix a les autoritats a Espanya que la definició massa àmplia i vaga dels delictes relacionats amb el terrorisme, podia tenir com a conseqüència la criminalització de conductes que no semblen tenir naturalesa terrorista.

L'organització, en els seus comentaris a les successives reformes del Codi Penal, que han anat ampliant i solapant tipus penals de gravetat dispar sense aconseguir major claredat o sistematització, ha alertat sobre el fet que les autoritats espanyoles segueixen vulnerant les seves obligacions internacionals amb els drets humans en relació a les mesures adoptades en la lluita antiterrorista. L'última reforma, aprovada el mes de juliol de 2015, va ampliar de manera desproporcionada els tipus de terrorisme amb el risc de castigar comportaments que no tenen naturalesa terrorista. Per exemple, l'article 573 del Codi Penal inclou un catàleg de delictes de gravetat dispar que es consideren terrorisme si persegueixen finalitats com "alterar greument la pau pública" o "desestabilitzar greument el funcionament de les institucions". Amnistia Internacional considera que aquestes disposicions són  imprecises i no permeten configurar delictes reconeixibles.