Amnistia Internacional ha demanat avui, 28 d'octubre, al govern japonès que assumeixi la plena responsabilitat pels crims comesos contra les dones condemnades a esclavitud sexual pels japonesos que les van capturar -les anomenades "dones de solaç"- abans de la Segona Guerra Mundial i durant el seu transcurs. En un exhaustiu informe titulat Still Waiting after 60 years: Justice for Survivors of Japan?s Military Sexual Slavery System, l'organització exposa el brutal tracte sofert per les "dones de solaç" i les excuses donades al llarg dels anys per negar la responsabilitat del seu sofriment. Fins a 200.000 dones -moltes d'elles menors de 20 anys, i algunes de tan sols 12 anys- van ser convertides en esclaves sexuals per l'exèrcit japonès abans de la Segona Guerra Mundial i durant el seu transcurs. L'informe també formula recomanacions al govern japonès i a la comunitat internacional sobre com garantir la justícia per a les que encara sobreviuen. "El govern japonès ha d?esmenar finalment els errors de més de 60 anys oferint plena reparació a les supervivents d'aquest terrible sistema d'esclavitud sexual", ha declarat Purna Sen, directora del Programa per a Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional. Les supervivents del sistema de "dones de solaç" són ja ancianes, i un nombre indeterminat d'elles ha mort sense rebre justícia, una disculpa pública adequada o una compensació directa del govern japonès. Durant anys, el govern japonès va negar sistemàticament la responsabilitat en relació al sistema d'esclavitud sexual militar, i només va admetre finalment la seva responsabilitat quan van sortir a la llum proves que relacionaven directament el govern japonès amb aquesta pràctica. "Les disculpes ofertes a aquelles que van ser ?dones de solaç' han estat inadequades, vagues i inacceptables per a les supervivents. A més, el Fons per a les Dones d'Àsia no compleix les normes internacionals de reparació, i les dones ho veuen com una forma de comprar el seu silenci", ha declarat Purna Sen. "Es tracta d'una qüestió actual de drets humans que no ha de relegar-se al passat; es tracta de vides que han estat destruïdes i de la constant negació de la justícia i la reparació", ha manifestat Purna Sen. "La reparació en aquest cas no és només una obligació moral. Tot estat que cometi crims de guerra i crims contra la humanitat coma ara la violació i l'esclavitud sexual té també l'obligació legal de proporcionar plena reparació i garanties de no repetició directament a les supervivents." El govern japonès ha al?legat que la violació no es va considerar crim de guerra fins el 1949, quan es va incorporar al Conveni IV de Ginebra. Amnistia Internacional addueix en el seu informe, no obstant, que hi ha àmplies proves que la violació en el context del conflicte armat era un delicte en virtut del dret internacional consuetudinari durant tot el període en el qual el govern japonès va mantenir el seu sistema d'esclavitud sexual. "Em van dur a la Xina quan tenia 16 anys", ha declarat Lee Ok-sun, ciutadana sud-coreana, ara de 79 anys d'edat. Va ser segrestada i duta a Yanbian, al nord-est de la Xina, on va ser convertida en esclava sexual en una "estació de solaç". "L'edat de les noies oscil?lava entre els 14 i els 17 anys, i ens obligaven a servir a entre 40 i 50 soldats al dia", ha relatat. "Era impossible servir a tants, així que jo m?hi vaig negar, i em van colpejar. Si una dona s?hi negava li feien talls amb un ganivet; a algunes noies les van apunyalar. Algunes van contreure malalties i van morir [...] Va ser una experiència dolorosa. No hi havia menjar suficient, ni temps suficient per dormir, i ni tan sols podia suïcidar-me. Estava desesperada per escapar." Lee Ok-sun va passar a la Xina 58 anys abans de poder tornar a Corea del Sud. "Volem que la nostra experiència sigui escrita perquè les pròximes generacions i les persones d'altres països sàpiguen el que ens va succeir i perquè es faci justícia", declara Lola Pilar, de Filipines, dins l'informe d'Amnistia Internacional. "El govern japonès ha d'admetre el que van fer els soldats japonesos. Necessitem una disculpa i una compensació del govern japonès. Vull justícia més que diners", afegeix la supervivent Lola Amonita, també de Filipines. "Vull una disculpa pública del govern japonès." Informació complementària "Dones de solaç" és l'eufemisme que s'utilitza per referir-se a les joves de Filipines, Tailàndia, Vietnam, Malàisia, Xina, Corea del Nord i del Sud, Japó, Indonèsia, Països Baixos i altres països o regions ocupats pel Japó a les quals les tropes japoneses van obligar a servir com esclaves sexuals abans de la Segona Guerra Mundial i durant el seu transcurs. Els abusos van tenir lloc a les "estacions de solaç" establertes per les autoritats japoneses allà on establien bases en el transcurs de la guerra, A les dones solien dur-les a aquestes estacions mitjançant segrests o enganys, i de vegades les compraven als seus progenitors indigents. Malgrat l'àmplia extensió del que, essencialment, era una violació institucionalitzada, els Tribunals Militars Internacionals per a l?Orient Llunyà, establerts després de la Segona Guerra Mundial per processar els criminals de guerra japonesos, van ignorar la qüestió de les "dones de solaç". Només es van dur a terme processaments en el tribunal militar neerlandès a Indonèsia, i únicament per l'esclavitud sexual de dones neerlandeses; els crims similars contra dones indonèsies van quedar impunes. Humiliades i avergonyides, les "dones de solaç" supervivents van romandre en silenci durant dècades fins a atrevir-se finalment a parlar a principis dels anys noranta, en resposta a les persistents negatives del govern japonès a reconèixer la seva implicació en el sistema. Les supervivents estan terriblement traumatitzades, moltes mai es van casar i moltes no van poder tenir fills a conseqüència de les lesions sofertes per les repetides violacions o per haver contret malalties de transmissió sexual. El govern japonès va negar la seva responsabilitat pel sistema de "dones de solaç" fins que en 1992 el professor Yoshimi Yoshiaki va descobrir proves que relacionaven directament amb aquesta pràctica el govern del Japó. Posteriorment el govern japonès va presentar diverses disculpes oficials, però per a les supervivents no han estat acceptables. A més, el govern japonès, en resposta a la incansable campanya de les supervivents del sistema d'esclavitud sexual i dels qui les protegeixen, i a les crítiques internacionals, va crear el 1995 el Fons per a les Dones d'Àsia. No obstant això, les supervivents veuen aquest Fons com una via oberta pel govern japonès per eludir la seva responsabilitat legal internacional envers elles. (28/10/2005)