Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats israelianes que revelin quines armes i municions van utilitzar les seves forces durant la campanya militar de tres setmanes de durada a Gaza, iniciada el 27 de desembre.  “Encara que les autoritats civils ho negaven, sabem que es van utilitzar municions de fòsfor blanc en zones civils molt urbanitzades –ha manifestat Donatella Rovera, que dirigeix un equip d’investigació d’Amnistia Internacional a Gaza-. Ja tenim indicis irrefutables de l’ús d’aquesta arma, encara que els metges que van atendre les primeres víctimes no sabien què els havia causat les lesions.”  Altres víctimes del conflicte presenten ferides que, segons els metges, són difícils de tractar perquè no es coneix amb seguretat la naturalesa de les municions que les han causat.  "Els metges ens expliquen que estan veient formes noves i inexplicables de lesió en alguns dels palestins ferits en els atacs militars israelians –ha assenyalat Donatella Rovera-. Algunes víctimes dels bombardejos aeris israelians van arribar amb extremitats carbonitzades i tallades arran, i els metges que les atenen necessiten saber quines armes es van utilitzar."  El doctor Subhi Skeik, cap del departament de cirurgia de l’hospital d’Al Shifa va explicar el següent als delegats d’Amnistia Internacional: “Tenim molts casos d’amputacions i reconstruccions vasculars de les quals els pacients s'haurien de recuperar normalment, però, davant la nostra sorpresa, molts han mort una o dues hores després de l’operació. És terrible.”  "És essencial i urgent que les autoritats israelianes proporcionin tota la informació necessària, inclòs el tipus d’armes i municions utilitzades –ha afirmat Donatella Rovera-. No s’han de perdre més vides pel fet que els metges no sàpiguen què ha causat les lesions dels seus pacients ni quines complicacions mèdiques poden sorgir. Han d’estar molt ben informats per tal de poder prestar l’atenció necessària per salvar vides.”  La negativa d'Israel a confirmar en un primer moment que les seves tropes havien utilitza fòsfor blanc va impedir als metges administrar el tractament correcte. Les partícules de fòsfor blanc incrustades a la carn poden continuar, cosa que causa un dolor intens a mesura que les cremades es fan més àmplies i profundes, podent causar danys irreparables en òrgans interns. Poden contaminar altres parts del cos de la persona i fins i tot als que els tracten les lesions.  “Hem observat cremades que no se semblen a res que hàgim tractat anteriorment –ha explicat a Amnistia Internacional un membre del personal mèdic de l’hospital d’Al Shifa especialitzat en cremades-. Al cap d’unes hores, les cremades es feien més amples i profundes, emetien una olor desagradable i començaven a fumejar.”  L’estat de les persones amb cremades de fòsfor blanc pot empitjorar ràpidament. Fins i tot les que tenen cremades només en una part relativament petita del cos, del 10 al 15 per cent, que normalment sobreviurien, poden empitjorar i morir. Els metges no van saber què havia causat les ferides ni com tractar-les fins que, dies després d’haver vist les primeres víctimes del fòsfor blanc, van arribar a la Franja de Gaza diversos facultatius estrangers.  El 10 de gener, a les vuit de la tarda, Samia Salman Al Manay'a, de 16 anys, dormia a casa seva, al camp de refugiats de Yabalia, al nord de la ciutat de Gaza, quan va caure al primer pis de l’habitatge un projectil de fòsfor. Deu dies després, aquesta nena va explicar a Amnistia Internacional al seu llit de l’hospital que encara patia un terrible dolor a causa de cremades a la cara i les cames. “És un dolor intens. Com si hi hagués foc cremant-me el cos. No puc suportar-ho. Malgrat totes les medicines que em donen, el dolor encara és molt fort”.  Sense saber el que eren, els palestins que es trobaven amb projectils de fòsfor o restes candents de projectils a casa seva, cometien l’error d’intentar apagar les flames amb aigua, amb la qual cosa només aconseguien intensificar el foc. Quan el metges, aparentment desinformats, intentaven rentar amb solucions salines les ferides dels seus pacients, aquests cridaven de dolor. I quan els canviaven els embenatges veien, sorpresos, que sortia fum de les ferides. Quan realitzaven operacions d’exploració extreien petits claps de feltre que començaven a cremar tan bon punt quedaven exposats a l’aire.  “Les autoritats israelianes han reiterat que la seva operació militar era contra Hamas,  no contra la població de Gaza. No hi ha excusa per continuar retenint informació essencial per atendre eficaçment les persones ferides pels atacs israelians. La falta de cooperació d'Israel està sent causa de morts i patiments innecessaris –ha manifestat Donatella Rovera-. Les autoritats israelianes han de complir amb la seva obligació de garantir que es dóna als ferits la deguda atenció sense tardar més, revelant totalment quines armes i municions han utilitzat a Gaza i proporcionant qualsevol altra informació pertinent, que pugui ajudar els equips mèdics." Informació complementària  Entre el 27 de desembre de 2008 i el 18 de gener de 2009, quan Israel va declarar un alto el foc, van morir al voltant de 1.300 palestins, entre ells més de 400 nens i nenes i més de 100 dones. Van resultar, a més, ferides més de 5.300 persones, moltes de les quals quedaran discapacitats per a la resta de la seva vida. En el mateix període van morir en atacs de Hamas i altres grups armats palestins 13 israelians, entre ells 3 civils.