Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Israel: cal un embargament d'armes quan l'exèrcit mata i mutila il·legítimament manifestants a Gaza

© GettyImages

Israel està perpetrant agressions criminals contra manifestants palestins, a qui les seves forces armades maten i mutilen tot i no representar cap amenaça per a elles. Així ho ha indicat Amnistia Internacional avui, basant-se en la seva investigació més recent, mentre continuen a la Franja de Gaza les protestes de la "Gran Marxa del Retorn".

L'exèrcit israelià ha matat 35 palestins i n'ha ferit més de 5.500 -en alguns casos causant-los lesions aparentment intencionades que els canviaran la vida- durant les protestes que tenen lloc tots els divendres des del 30 de març.

Amnistia Internacional ha reiterat la seva crida als governs de tot el món perquè imposin un embargament integral d'armes a Israel després de la seva desproporcionada resposta a les manifestacions multitudinàries que es celebren al llarg de la tanca que separa la Franja de Gaza d'Israel.

"Durant quatre setmanes, el món ha vist amb horror com franctiradors i altres soldats israelians assentats a l'altre costat de la tanca i amb equips complets de protecció han atacat manifestants palestins amb munició real i gas lacrimogen. Malgrat la condemna internacional, l'exèrcit israelià no ha anul·lat l'ordre il·legal de disparar contra manifestants desarmats", ha afirmat Magdalena Mughrabi, director regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Ja s'ha acabat el temps de les manifestacions simbòliques de condemna. La comunitat internacional ha de prendre mesures concretes per aturar l'enviament d'armes i material militar a Israel. No fer-ho suposarà permetre que es segueixi sotmetent a greus abusos contra els drets humans als milers d'homes, dones, nenes i nens que pateixen les conseqüències de la vida sota el cruel bloqueig israelià de Gaza. Aquesta persones no fan més que protestar per les seves insuportables condicions de vida i exigir el dret a tornar a les seves llars i ciutats que actualment formen part d'Israel".

Els Estats Units són, amb diferència el principal proveïdor de tecnologia i material militar a Israel, amb qui s'ha compromès a proporcionar ajuda militar per valor de 38.000 milions de dòlars en els propers 10 anys. Però hi ha altres països - entre els quals Estats membres de la UE com França, Alemanya, Regne Unit i Itàlia - que han concedit llicències per a grans quantitats de material militar destinat a Israel.

Trets per l'esquena contra manifestants


En la majoria dels casos mortals que Amnistia Internacional ha analitzat, es va disparar a les víctimes a la part superior del cos, inclòs el cap i el pit, i en ocasions per l'esquena. Hi ha testimonis i material fotogràfic i de vídeo que indiquen que a moltes persones les van matar o ferir deliberadament, sense que representessin cap amenaça immediata per als soldats israelians.

Entre les víctimes es troba Mohammad Khalil Obeid, futbolista de 23 anys a qui van disparar als dos genolls quan es grava a si mateix d'esquena a la tanca fronterera en una protesta que va tenir lloc a l'est del camp d'Al Breij el 30 de març.

El vídeo, publicat a les xarxes socials, mostra el moment en què van disparar contra ell. Se'l veu dempeus en una zona aïllada, lluny de la tanca, i sense que sembli representar cap amenaça per a la vida dels soldats israelians. Ara necessita una operació de reemplaçament de genoll per poder caminar de nou.

"La meva vida com a jugador palestí està destrossada [...] Somiava jugar a futbol a l'estranger i hissar la bandera palestina [per demostrar] que no som terroristes", ha explicat a Amnistia Internacional.

"Volíem transmetre el nostre missatge a totes les organitzacions, països i caps d'Estat perquè veiessin el que ens està passant, perquè ningú acceptaria això en cap lloc del món".

Ferides que no es veien des de la guerra

Els metges dels hospitals de Shifa i Europeu de la ciutat de Gaza han dit a Amnistia Internacional que moltes de les ferides greus que han vist estan en les extremitats inferiors, inclòs els genolls, són típiques ferides de guerra que no veien des del conflicte de Gaza de 2014.

Moltes persones han patit greus danys de teixit i os, així com grans ferides per la sortida del projectil d'entre 10 i 15 mil·límetres, i probablement tinguin més complicacions, infeccions i alguna forma de discapacitat, com ara paràlisi o amputació. La informació sobre l'elevat nombre de ferides en els genolls, que augmenten les probabilitats de fragmentació del projectil, és especialment preocupant. Si és certa, indicaria que l'exèrcit israelià, procura causar intencionadament lesions que canviïn la vida de la persona ferida.

Els metges han dit també que han observat altres tipus de ferides devastadores, caracteritzades per grans cavitats internes i plàstic dipositat a l'interior del cos, però sense ferides de sortida.

En opinió d'experts militars i d'un perit patòleg que ha examinat les fotografies de ferides aconseguides per Amnistia Internacional, moltes de les ferides observades pels metges de Gaza coincideixen amb la qual causen els fusells Tavor d'alta velocitat de fabricació israeliana, que utilitzen munició militar de 5,56 mm. Altres ferides porten el segell distintiu dels fusells de franctirador Remington M24 de fabricació nord-americana, amb una munició de caça de 7,62 mm que s'expandeix i s'escampa dins del cos.

Segons una declaració recent de Metges Sense Fronteres, la meitat de les més de 500 persones ingressades als seus centres mèdics van ser ateses de ferides - en les quals la bala havia destruït literalment el teixit després de fer pols l'os -. Aquesta informació ha estat confirmada per ONG humanitàries, així com per testimonis de metges recaptats per grups palestins de drets humans a Gaza.

"La naturalesa d'aquestes ferides mostra que els soldats israelians estan utilitzant armes militars d'alta velocitat concebudes per causar el màxim dany possible contra manifestants palestins que no representen cap amenaça imminent per a ells. Aquests intents aparentment deliberats de matar i mutilar són molt preocupants i completament il·legals. Alguns d'aquests casos semblen constituir homicidis intencionals, greus infraccions dels Convenis de Ginebra i crims de guerra", ha afegit Magdalena Mughrabi.

"Si Israel no garanteix investigacions efectives i independents, que donin lloc al processament penal dels responsables, la Cort Penal Internacional ha d'obrir una investigació formal sobre aquests homicidis i lesions com a possibles crims de guerra i garantir que els autors queden sota disposició judicial".

Segons el Ministeri de Salut de Gaza, a data de 26 d'abril es calcula que el nombre total de persones ferides ascendeix a 5.511 -  592 nens i nenes, 192 dones i 4.727 homes -, havent estat causades per munició real 1.738 ferides. Aproximadament la meitat de les persones ingressades en hospitals presentaven ferides a les cames i als genolls, mentre que 225 tenien ferides al coll i al cap, a altres 142 els havien disparat a l'abdomen i la pelvis, mentre que 15 tenien ferides al pit i l'esquena. Fins ara s'han practicat com a conseqüències de les ferides 18 amputacions.

Entre les persones mortes per ferides sofertes a les protestes figuren quatre menors d'entre 14 i 17 anys. També han mort per trets dos periodistes, tot i vestir armilles protectores que els identificaven clarament com a membres de la premsa, i diversos més han resultat ferits.

Els hospitals de Gaza amb prou feines poden ocupar-se del gran nombre de víctimes a causa de la falta de material mèdic, electricitat i combustible provocada pel bloqueig israelià i agreujada per les divisions entre palestins. Mentrestant, Israel retarda o impedeix el trasllat d'algunes persones que necessiten amb urgència atenció mèdica especialitzada disponible en altres parts dels Territoris Palestins Ocupats, a causa de la seva participació en les protestes.

Un cas documentat per Amnistia Internacional és el del periodista de 20 anys Yousef al-Kronz, a qui van amputar la cama esquerra després de denegar-li les autoritats israelianes el permís per viatjar a Ramallah, al territori ocupat de Cisjordània, a fi de rebre atenció mèdica urgent. Al final li van permetre sortir per sotmetre's a una operació i salvar l'altra cama gràcies a la intervenció de grups de drets humans que van acudir als tribunals.

Personal d'urgències mèdiques de Gaza ha explicat a Amnistia Internacional la dificultat que resulta evacuar als manifestants ferits a causa dels pots de gas lacrimogen que l'exèrcit israelià dispara contra ells i contra els hospitals de campanya.

Homicidis il·legítims i ferides que canvien la vida

Els organitzadors de la "Gran Marxa del Retorn" han manifestat reiteradament que la intenció és que les protestes siguin pacífiques i que consisteixen en gran mesura en assegudes, concerts, jocs esportius, discursos i altres activitats pacífiques.

Malgrat això, l'exèrcit israelià ha reforçat als seus efectius, desplegant tancs, vehicles militars, soldats i franctiradors al llarg de la tanca de Gaza, i ha donat l'ordre de disparar contra qualsevol que s'apropi a menys de diversos centenars de metres de la tanca.

Encara que alguns manifestants han intentat aproximar-se a la tanca, llançat pedres en direcció als soldats israelians o cremant pneumàtics, vídeos publicats a les xarxes socials, així com testimonis recaptats per Amnistia Internacional i per grups palestins i israelians de drets humans, mostren que els soldats israelians han disparat contra manifestants desarmats, simples espectadors, periodistes i personal mèdic que es trobaven a entre 150 i 400 metres, aproximadament, de la tanca, distància des de la qual no representaven cap amenaça.

En una petició elevada al Tribunal Suprem d'Israel perquè ordenés a l'exèrcit israelià deixar d'utilitzar munició real per dispersar les manifestacions, els grups de drets humans Adalah i Al Mezan van presentar 12 vídeos publicats a les xarxes socials, en els quals es veia a l'exèrcit israelià disparar contra manifestants desarmats, inclòs nens i nenes i dones. En alguns casos es va disparar contra les persones quan onejaven la bandera palestina o s'apartaven corrent de la tanca.

Un vídeo que s'ha viralitzat a les xarxes socials mostra a Abd Al-Fattah Abd Al-Nabi, de 19 anys, quan disparen contra ell, el 30 de març, moment en el què s'allunya corrent de la tanca sostenint un pneumàtic, d'esquena als soldats israelians. Va morir a l'acte en rebre un tret al clatell. El divendres 20 d'abril va morir, a causa també d'una ferida de bala al clatell, Mohammad Ayyoub, de 14 anys.

Informació complementària

Al llarg dels últims 11 anys, la població civil de la Franja de Gaza ha patit les devastadores conseqüències del bloqueig il·legal d'Israel, a més de tres guerres. A causa d'això, l'economia de Gaza s'ha reduït extremadament, fins al punt que la població depèn gairebé per complet de l'ajuda internacional. Gaza té ja un dels índexs de desocupació més alts de món, del 44%. Quatre anys després del conflicte de 2014 hi ha encara unes 22.000 persones desplaçades.

Al gener de 2015, la Fiscalia de la Cort Penal Internacional va iniciar un examen preliminar de la situació als Territoris Palestins Ocupats, centrat concretament en els presumptes crims comesos des del 13 de juny de 2014.

Amnistia Internacional ha demanat a tots els Estats que imposin un embargament integral d'armes a Israel, així com als grups armats palestins, amb la finalitat d'impedir les violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans comesos per tots els bàndols.

Des del 30 de març, a més dels manifestants han mort altres set palestins per atacs aeris, foc d'artilleria o trets amb munició real israelianes, entre ells un camperol que estava conreant les seves terres prop de la tanca, i sis membres de grups armats palestins.