Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iraq: Milers de persones desplaçades i estigmatitzades pels seus presumptes vincles amb l'Estat Islàmic, atrapades en una espiral d'abusos

Una casa destrossada on es pot llegir un grafiti que diu: "Aquesta és la casa dels gossos del Daesh" © Amnesty International

Milers de persones desplaçades a l'Iraq, a qui s'estigmatitza pels seus presumptes lligams amb el grup armat autodenominat Estat Islàmic i que ja han estat víctimes de detenció arbitraria, desaparicions forçoses i judicis injustos, ara es troben en més perill que mai. Les autoritats iraquianes continuen amb el tancament dels camps d'acollida tot i els múltiples obstacles que impedeixen la tornada segura, digne i sostenible d'aquestes persones als seus llocs d'origen.

L'informe Marked for Life: Displaced Iraqi in cycle of abuse and stigmatization revela com les autoritats centrals iraquianes, juntament amb el Govern Regional del Kurdistan, continuen estigmatitzant les persones desplaçades que semblen tenir vincles amb l'Estat Islàmic, bloquejant-los o obstaculitzant l'obtenció de documentació civil que és essencial per trobar feina, accedir a una educació i a les prestacions públiques i exercir la llibertat de circulació. Milers de famílies de tot l'Iraq segueixen encara sense conèixer la sort i el parador dels seus éssers estimats desapareguts.

En les últimes setmanes, les autoritats iraquianes han seguit endavant amb el tancament de camps d'acollida, tancant fins ara els de Ninew i Karbala de Bagdad, entre altres, i posant, en la pràctica, en perill a milers de persones que han anat a parar a albergs precaris o han sigut retornats a les seves zones d'origen malgrat el temor al fet que algunes d'elles no estiguin fora de perill.

"Com a part integrant de tot el pla nacional que s'elabora per tancar els camps, que són actualment l'única opció d'acollida per milers de persones, les autoritats iraquianes i el Govern Regional del Kurdistan han d'abordar el càstig col·lectiu que s'infligeix constantment a les persones internament desplaçades amb presumptes vincles amb l'Estat Islàmic. Afrontar aquestes injustícies és l'única manera de garantir un retorn segur i digne, perquè, en cas contrari, es corre el risc de perpetuar precisament les actuacions que sembren les llavors de futures espirals de violència", ha afirmat Lynn Maalouf, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica. "Per impedir noves espirals d'abusos, les autoritats iraquianes han de garantir que cap persona sigui castigada pels delictes comesos per altres, que tots els homes i dones iraquianes poden aconseguir documentació civil i que es revela el parador de les persones desaparegudes. Les persones internament desplaçades han de tenir l'oportunitat significativa de decidir el seu futur, on tots els retorns han de ser dignes, segurs i sostenibles."

Les conclusions d'Amnistia Internacional estan basades en investigacions realitzades a distància i sobre el terreny entre novembre de 2018 i octubre de 2020. L'organització va realitzar entrevistes individuals a 119 persones internament desplaçades, en visites a set camps d'acollida, així com entrevistes a 15 treballadors humanitaris i a funcionaris d'agències de l'ONU. Va documentar els casos de 67 persones -61 homes, 3 dones i 3 nenes menors de 18 anys en el moment de la seva detenció- que havien sigut detingudes per presumptes vincles amb l'Estat Islàmic i sotmeses a desaparicions forçades per l'exèrcit i les forces de seguretat iraquianes entre 2017 i 2019.

Negació d'un futur segur

Les persones amb presumptes vincles amb l'Estat Islàmic, així com els seus familiars, que són igualment estigmatitzats, fa molt de temps que és troben diversos obstacles per aconseguir, renovar o substituir documents civils. Les forces de seguretat presents en les oficines del registre civil les sotmeten de forma habitual a fustigació i intimidació. Moltes afirmaven que, per no haver de patir aquest tracte, no tornarien a intentar sol·licitar els seus documents civils.

Quan les autoritats assenyalen una persona per la seva presumpta vinculació amb l'Estat Islàmic, poden deixar-la exposada a patir violència, nou desplaçament i altres obstacles per a aconseguir un futur segur, fins i tot després d'haver estat absolta del delicte que se li hagi pogut imputar.

"Abed", de 23 anys va estar gairebé tres anys sota custodia de l'Asayish (la principal agència de seguretat del Govern Regional del Kurdistan), fins que va estar absolt del càrrec de vinculació amb l'Estat Islàmic per un tribunal de la regió del Kurdistan de l'Iraq i va quedar en llibertat. Entrevistat per Amnistia Internacional, va explicar que havia patit per la seva seguretat.

"A l'Iraq no hi ha res pitjor que anomenar a algú daeshi (membre de l'Estat Islàmic). Una paraula, i estàs acabat. Tenia esperances de portar una vida normal. Però ara estem tots en el punt de mira", va dir.

Tots els homes i nens entrevistats per Amnistia Internacional que havien estat detinguts en la regió del Kurdistan iraquià van expressar la seva por que les forces centrals de seguretat iraquià tornessin a detenir-los i a patir tortura i altres malstractaments i a ser sotmesos a judicis injustos si intentaven tornar a les seves llars de les governacions de Kirkuk, Nínive i Salah al Din. Aquest temor que tenia origen principalment en l'informe sobre familiars, amics i altres homes i nens que havien sigut detinguts de nou després que les autoritats del Govern Regional del Kurdistan els deixés en llibertat, així com en amenaces dirigides contra les seves famílies en els seus llocs d'origen. Aquestes detencions és produïen en llocs de control pels quals havia de passar la persona en qüestió de camí al seu lloc d'origen o poc després de la seva arribada allí, normalment les practicava el Servei de Seguretat Nacional, encara que també altres forces, com les Unitats de Mobilització Popular i la Intel·ligència Militar.

Amnistia Internacional va entrevistar homes que havien estat detinguts per la seva presumpte vinculació amb l'Estat Islàmic, així com a familiars d'altres encara detinguts pel mateix motiu i a dones capdavant de la família que, per estar els seus marits en parador armat, eren sospitosos de vinculació amb aquests. Tots van dir que creien que els camps per les persones internament desplaçades on vivien a la regió del Kurdistan Iraquià i a la governació de Nínive eren l'única opció d'acollida, donat el perill de patir abusos que patien fora dels camps.

"El que pretén el govern iraquià en fer que les persones internament desplaçades surtin dels camps on viuen i tornin als seus llocs d'origen és tancar un dolorós capítol del conflicte. Però és essencial que, en fer-ho, no posi en perill a les persones que tornen", ha manifestat Lynn Maalouf.

Detencions arbitràries, desaparicions forçoses i tortura

En la seva lluita de l'Estat Islàmic, les autoritats iraquianes i el Govern Regional del Kurdistan van detenir homes i nens desplaçats en diverses circumstàncies: en llocs de control, en les línies de combat, durant operacions militars, en camps de desplaçament i en els llocs d'origen després del retorn. Les autoritats del Govern Regional del Kurdistan van sotmetre homes i nens de només 14 anys a detenció arbitrària, tortura i judici injust. Les forces de seguretat iraquianes van detenir homes, dones i nens i nenes que després van desaparèixer. Com a conseqüència d'això, les persones que han estat detingudes -incloent-hi les que van ser absoltes o posades en llibertat sense càrrecs- i les seves famílies i les famílies de qui va desaparèixer no poden escapar d'un estigma que frustra les seves esperances de trobar un futur segur.

Els 115 casos documentats per Amnistia Internacional, 48 eren d'homes i nenes detinguts per l'Asayish, i 67, de persones sotmeses per l'exèrcit i les forces de seguretat iraquianes i desaparició forçada a Nínive.

Els membres de l'Asayish que van practicar les detencions no van donar cap explicació de per què ho feien o es van limitar a dir que el nom de la persona figurava en una "llista de gent buscada". Diverses persones que havien estat detingudes van explicar que els seus interrogadors els havien dit que estaven allà perquè algú les havia delatat. A un home, l'Asayish li va dir que el detenien perquè un dels seus fills estava en parador desconegut i, presumptament, s'havia unit a l'Estat Islàmic.

En alguns casos, les forces de seguretat iraquianes hi havien colpejat la persona en detenir-la i l'havien obligat a romandre en postures en tensió, esposades i amb els ulls embenats, abans d'emportar-se-la. Aquesta actuació podria constituir tortura i altres maltractaments segons el dret internacional.

Tots els homes i nens detinguts per l'Asayish van dir que se'ls havia sotmès a tortura o altres maltractaments per obligar-los a fer una "confessió". A molts els havien propinat cops de puny i colpejat amb trossos de canonades o mànegues, i a un home l'havien amenaçat de sotmetre a violència sexual a les dones de la seva família.

L'informe revela com es mantenia homes i nens reclosos en centres de detenció durant setmanes, i fins i tot mesos, sense portar-los davant les autoritats judicials.

A qui portaven als tribunals de Erbil, solien declarar-los culpables d'imprecisos càrrecs en aplicació de la Llei Antiterrorista de la regió del Kurdistan iraquià. Els seus judicis no complien les normes internacionals de justícia processal ni, en el cas dels nens, els principis de la justícia de menors. Quan els deixaven en llibertat sense càrrecs o eren absolts o excarcerats després d'haver complert la seva condemna, sofrien restriccions arbitràries de la seva llibertat de circulació.

Com a Estat Part en la Convenció Internacional per a la Protecció de Totes les Persones contra les Desaparicions Forçades, l'Iraq ha d'investigar i portar davant la justícia a tota persona que “cometi, ordeni, o indueixi a la comissió d'una desaparició forçada [o] intenti cometre-la”. Les autoritats han de posar fi immediatament a la pràctica de la tortura i altres maltractaments i garantir que les persones detingudes són recloses en condicions dignes i que afavoreixin el seu benestar físic i mental.

Amnistia Internacional demana també a les autoritats centrals iraquianes i al Govern Regional del Kurdistan que garanteixin que hi ha comunicació efectiva entre ells pel que fa a la informació relativa a la detenció, sentència, absolució i posada en llibertat de les persones detingudes i/o jutjades en les diferents zones de l'Iraq.

Amnistia Internacional ha documentat àmpliament els delictes comesos per l'Estat Islamic a l'Iraq, alguns dels quals constitueixen crims de guerra i crims de lesa humanitat, i reconeix que les activitats del grup armat continuen sent una amenaça per a la vida dels civils a l'Iraq encara avui.

L'organització ha reconegut també les immenses dificultats que troben l'autoritats iraquianes i el Govern Regional del Kurdistan per a complir amb el seu deure de protegir la seguretat de tota la població civil en els seus territoris i garantir que els membres de l'Estat Islàmic responsables de delictes reten comptes. No obstant això, Amnistia Internacional continua veient amb gran preocupació que les autoritats no sotmetin a les persones sospitoses de vinculació amb l'Estat a judicis justos, segons les normes internacionals de justícia processal i en els quals no es recorri a la pena de mort, i que no facin retre comptes als membres de les forces de seguretat iraquianes o del Govern Regional del Kurdistan responsables de delictes reconeguts internacionalment.

“La celebració de judicis justos, efectius i transparents pels delictes comesos per totes les parts en el conflicte és essencial per a proporcionar a les autoritats una base sostenible sobre la qual superar el destructiu llegat l'Estat Islàmic”, ha assenyalat Lynn Maalouf.