- El llegat de les destructives tàctiques de terra cremada d'Estat Islàmic segueix devastant comunitats rurals.
- El sabotatge de pous de reg i altres formes de destrucció constitueixen crims de guerra.
- En tot l'Iraq, la destrucció generalitzada dissuadeix centenars de milers de persones de tornar al medi rural.
Un any després de la victòria militar declarada pel govern iraquià sobre l'Estat Islàmic, a Dead Land: Islamic State's Deliberate Destruction of Iraq's Farmland es descriuen amb detall episodis en els quals el grup armat també va incendiar horts, va robar bestiar i maquinària i va col·locar mines terrestres en zones de cultiu.
"Els danys causats en el medi rural iraquià són tan greus com la destrucció urbana, però les seqüeles del conflicte per a la població rural del país han estat en gran mesura oblidades", ha afirmat Richard Pearshouse, assessor general sobre resposta a les crisis d'Amnistia Internacional.
"La nostra investigació posa de manifest la destrucció deliberada i arbitrària del mitjà rural iraquià que envolta la muntanya Sinjar, que ha fet estralls en els mitjans de vida a llarg termini de la població yazidita i altres comunitats agràries. Avui, centenars de milers d'agricultors desplaçats i les seves famílies no poden tornar a casa seva perquè l'Estat Islàmic va posar tot la seva obstinació a fer impracticable l'agricultura".
Amnistia Internacional va visitar zones rurals del nord de l'Iraq, inclòs el districte de Sinjar, on residia gran part de la comunitat yazidita abans del 2014 i es van causar alguns de les principals destrosses en el medi rural. L'organització va entrevistar 69 persones per a aquest informe, entre les quals 44 agricultors o antics agricultors de zones rurals.
Destrucció de fonts d'aigua vitals en una terra seca i dura
A més de la seva campanya de crims de guerra i crims de lesa humanitat -inclosos l'assassinat, la persecució, la violació i l'esclavitud-, l'Estat Islàmic va sabotejar els pous de reg de molts agricultors de subsistència i camperols.
Era habitual que els combatents de l'Estat Islàmic llancessin runa, petroli o altres cossos estranys als pous i que robessin o destruïssin bombes elèctriques, cables, generadors i transformadors. A més, el grup armat va incendiar o va destruit horts de fruiters, i va derrocar i va sostreure xarxes elèctriques essencials.
Hadi, antic agricultor de quaranta i pocs anys d'un petit poble al sud de la muntanya Sinjar va explicar a Amnistia Internacional el que havia vist en tornar a la seva granja després d'haver fugit de l'Estat Islàmic el 2014:
"[Va ser] destrucció pura i simple. Jo tenia un pou, de 220 metres de profunditat, a més d'un generador i un sistema de canonades de reg. [Els de l'Estat Islàmic] van llançar runa al meu pou, omplint-lo fins a la vora. Van talar els arbres; vaig veure les marques [de serra]. Em van robar tot el sistema de reg, des de la bomba fins a les canonades. Ho van fer per enviar un missatge: No tens res pel que tornar així que, si has sobreviscut, ni t'imaginis que tornaràs"
Majdal, agricultor de cinquanta i tants anys d'un altre poble al sud de la muntanya Sinjar, va explicar:
"No queda res. La casa ha quedat en runes i han cremat tots els arbres. Teníem cent oliveres, però quan vaig anar a veure-les no quedava ni un arbre, en cap direccióa. Els havien talat i cremat... Volien que ho perdéssim tot. No volien que poguéssim tornar a les nostres terres".
Amnistia Internacional va visitar una granja abandonada en un petit poble prop de la ciutat de Sinune, al nord de la muntanya Sinjar. Els combatents de l'Estat Islàmic havien abocat petroli en un dels pous de reg, i en un altre havien llançat runa. Un gran tanc d'aigua estava buit, i les canonades de plàstic del sistema de reg estaven trencades i escampades pel lloc. Els camps adjacents estaven deserts.
Enginyers hidràulics van explicar a Amnistia Internacional que no tenien dubte que aquella destrucció era deliberada. Això va passar a escala generalitzada; no s'ha realitzat una avaluació exhaustiva però, segons han calculat les autoritats locals, només en els voltants de Sinune, l'Estat Islàmic va deixar inutilitzables 400 de 450 pous de reg.
Destrucció general de l'agricultura
La guerra contra l'Estat Islàmic va destrossar la producció agrícola de l'Iraq, que, segons càlculs, avui és un 40% inferior als nivells de 2014. Abans de l'Estat Islàmic, al voltant de dues terceres parts dels agricultors de l'Iraq tenien accés al reg; només tres anys més tard, el seu nombre havia caigut fins al 20%. Prop del 75% del bestiar es va perdre, i en algunes zones aquesta xifra es va elevar al 95%.
Només ha tornat prop de la meitat de la població desplaçada després que l'Estat Islàmic es fes amb el control de la zona de Sinjar el 2014. Nombroses persones internament desplaçades d'aquesta zona van explicar a Amnistia Internacional que sentien que no tenien una llar on tornar, ja que les seves granges i mitjans de vida havien estat havien destruïts. Aquest mateix patró sembla reproduir-se en la resta de les zones rurals de l'Iraq.
"Sense l'ajuda urgent del govern, els danys causats en el medi rural iraquià trigaran molts anys a desaparèixer. Quan l'Estat Islàmic va destruir l'Iraq el 2014, va fomentar la pobresa rural i el ressentiment, per la qual cosa al govern iraquià hauria de preocupar-li que pugui tornar a passar el mateix", ha afirmat Richard Pearshouse.
Necessitat imperiosa de donar prioritat a la reconstrucció del medi rural
L'Iraq ha aprovat un pla oficial de reconstrucció el 2018, que avalua els danys al sector agrícola i subratlla els costos de la recuperació en els propers cinc anys.
"El govern iraquià ha de dotar de fons el seu pla de reconstrucció i implementar-lo sense més demora. Reparar instal·lacions bàsiques de reg i altres infraestructures agràries crítiques és fonamental perquè les persones desplaçades puguin tornar a casa seva i als seus terrenys", ha afirmat Richard Pearshouse.
"Els qui van haver de desplaçar-se a causa dels crims de guerra de l'Estat Islàmic tenen dret a obtenir justícia i una reparació plena. El govern ha de garantir la restitució dels seus béns a les persones supervivents, o una indemnització si això no fos possible".
Amnistia Internacional també fa una crida a l'equip establert per l'ONU al setembre de 2017 perquè inclogui els crims de l'Estat Islàmic relacionats amb el medi ambient en l'àmbit i abast de la seva investigació.
Informació complementària
Des de l'agost de 2014, la població yazidita i les seves comunitats, bàsicament agràries, van patir les pitjors conseqüències dels crims comesos per l'Estat Islàmic en el nord de l'Iraq.
Primer, els combatents de l'Estat Islàmic van agrupar i van matar tots els homes "menors i adults" que no havien pogut refugiar-se en els cims defensables de la muntanya Sinjar. Poc després, van segrestar i van vendre com a esclaves, segons càlculs, 6.000 dones joves i menors en altres parts de l'Iraq i a Síria. La població yazidita va buscar refugi a Europa i en altres parts del Pròxim Orient.
Quan la cara nord de la muntanya Sinjar va ser reconquerida a l'Estat Islàmic, al desembre de 2014, i la cara sud al novembre de 2015, milers d'anys d'existència yazidita ja havien estat destruïts. El Govern Regional del Kurdistan va prendre el control de la zona i, a l'octubre de 2017, va lliurar-la al govern iraquià.