Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: presos morts a mans de les forces de seguretat durant les protestes pel coronavirus

© Particular

Es tem que a l'Iran uns 35 presos hagin mort a mans de les forces de seguretat després de l'ús de força letal per controlar les protestes entorn del coronavirus, COVID-19. En els últims dies, milers de reclusos d'almenys vuit presons del país han organitzat protestes per la por a contagiar-se del coronavirus; els funcionaris de presons i les forces de seguretat han respost a aquestes protestes de manera letal.

A diverses presons s'ha utilitzat munició real i gas lacrimògen per reprimir les protestes, la qual cosa ha causat la mort d'uns 35 presos i ferides a centenars més, segons diverses fonts. En almenys una presó, les forces de seguretat han copejat les persones que participaven en la protesta, i han causat possiblement la mort d'un reclús.

"Resulta abominable que, en comptes de respondre a les demandes legítimes dels presos respecte a ser protegits enfront de la COVID-19, les autoritats iranianes hagin recorregut una vegada més a matar gent per silenciar la seva preocupació", ha manifestat Diana Eltahawy, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

"Cal urgentment una investigació independent sobre la tortura i les morts sota custòdia, amb la finalitat de portar els responsables davant la justícia. A les forces de seguretat se'ls han de donar instruccions perquè deixin immediatament d'utilitzar força letal il·legítima, i perquè s'abstinguin de castigar als presos que reclamen el seu dret a la salut".

Amnistia Internacional demana alhora a les autoritats iranianes que posin en llibertat immediata i incondicional totes les persones recloses exclusivament per exercir els seus drets. Malgrat alguns alliberaments inicials, les autoritats iranianes s'han negat a posar en llibertat a la immensa majoria dels presos i preses de consciència, centenars dels quals romanen empresonats. Les autoritats han de considerar també la possibilitat de posar en llibertat les persones recloses a la presó preventiva o a aquelles que puguin córrer més risc a causa del virus.

Protestes en presons durant la pandèmia de COVID-19

En les últimes setmanes, els presos i les seves famílies han estat donant l'alarma que les autoritats iranianes no han protegit prou la població penitenciària durant la pandèmia de COVID-19.

Els mitjans de comunicació independents i les organitzacions de drets humans han denunciat que els reclusos de diverses presons han donat positiu en la prova del virus. Per això, molts reclusos han organitzat vagues de fam en protesta a la negativa de les autoritats a les seves demandes d'alliberaments, tests de virus a les presons, provisió de productes i instal·lacions d'higiene adequats, i la quarantena dels presos sospitosos d'estar infectats.

Homicidi de presos

El 30 i 31 de març, segons fonts independents, entre les quals es troben les famílies dels presos, les forces de seguretat van fer ús de força excessiva per sufocar les protestes a la presó de Sepidar i la de Sheiban, a la ciutat d'Ahvaz, província de Khuzestan. El cap de policia de la província de Khuzestan va admetre que les protestes havien estat reprimides per membres de la Guàrdia Revolucionària i la força paramilitar Basikh després que alguns reclusos calessin foc a cubells d'escombraries.

Les protestes a la presó de Sepidar semblen haver-se iniciat quan les autoritats van incomplir les seves promeses anteriors de posar en llibertat, com a mesura de precaució per impedir la propagació de la COVID-19, als presos que no despertaven en les autoritats preocupació específica en matèria de seguretat.

Nombrosos vídeos gravats des de fora de les dues presons i publicats a les xarxes socials mostren fum alçant-se des dels edificis, mentre se senten trets i crits.

La informació facilitada per les famílies dels presos, així com per periodistes i organitzacions i activistes de drets humans àrabs ahwazítes suggereix que les forces de seguretat van utilitzar munició real i gas lacrimògen per posar fi a les protestes a la presó de Sepidar, i van causar fins a 15 morts.

Els familiars d'un pres mort a la presó de Sepidar van explicar a Amnistia Internacional, amb la condició de mantenir l'anonimat, que diversos dies després de les protestes un agent de policia els va trucar i els va dir que anessin a recollir el cadàver del seu ésser estimat. La policia va declarar que havia mort d'una sobredosi de drogues, encara que la família insisteix que ell mai no havia consumit drogues. Les autoritats s'han negat a proporcionar a la família un certificat de defunció o cap altra confirmació escrita de la causa de la mort. ja que el pres mort no patia malalties prèvies, la família sospita que va morir per inhalació de gas lacrimògen durant la protesta.

A la presó de Sheiban, periodistes i activistes van informar que, quan les forces de seguretat van contenir els disturbis, als presos que havien participat en les protestes els van despullar i els van colpejar al pati de la presó. Les forces de seguretat van matar uns 20 presos, segons la informació proporcionada per familiars dels presos, periodistes i activistes i organitzacions drets humans àrabs ahwazítes.

Mohammad Ali Amouri, activista dels drets de les minories, i diversos presos més van ser traslladats de la presó de Sheiban després dels disturbis, i continuen incomunicats en lloc desconegut. Amnistia Internacional tem que puguin córrer perill de patir tortura.

Homicidi d'un jove condemnat a mort per un delicte comès quan era menor

Danial Zeinolabedini, condemnat a mort per un delicte comès quan tenia menys de 18 anys, també va morir en circumstàncies sospitoses la setmana passada. Havia participat en les protestes de la presó de Mahabad, província d'Azerbaidjan Occidental, quan va ser traslladat a la presó de Mianboad, en aquesta mateixa província, el 30 de març. El 31 de març va cridar angoixat a la seva família per explicar-los que els guàrdies penitenciaris l'havien pegat amb brutalitat i per suplicar-los ajuda.

El 3 d'abril, la família va rebre una trucada de les autoritats que afirmaven que s'havia suïcidat i els ordenaven que anessin a recollir el cadàver. No obstant això, la seva família no està d'acord amb aquesta afirmació, i assegura que el cos estava ple de blaus i talls. Amnistia Internacional ha examinat una fotografia del cadàver de Danial Zeinolabedini i creu que mostra senyals coincidents amb la tortura.