Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Iran: mort d'aficionada al futbol que es va calar foc revela el menyspreu cap als drets de les dones

Davant la notícia de la mort a l'hospital a causa de cremades d'una jove que es va calar foc després de comparèixer en un tribunal per ser processada per tractar d'entrar en un estadi de futbol de Teheran, Philip Luther, director d'Investigació i Treball d'Incidència d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica, ha declarat:

"El que li ha passat a Sahar Khodayari és esgarrifós i revela l'impacte del terrible menyspreu de les autoritats iranianes als drets de les dones. El seu únic delicte va ser ser dona en un país on les dones pateixen una discriminació arrelada en la llei i que es manifesta en les formes més horroroses imaginables en totes i cadascuna de les àrees de la seva vida, fins i tot en l'esport".

"Que sapiguem, l'Iran és l'únic país del món que impedeix que les dones entrin en els estadis de futbol i que les castiga per intentar-ho. Aquesta prohibició discriminatòria ha d'acabar immediatament i la comunitat internacional -inclosos l'òrgan rector del futbol mundial, la FIFA, i la Confederació Asiàtica de Futbol- ha de prendre mesures urgents per posar fi a la prohibició i garantir que es permet a les dones l'accés a tots els estadis esportius sense discriminació ni risc de ser jutjades o castigades.

"Encara que les autoritats iranianes han permès en comptades ocasions a un petit nombre de dones entrar en un estadi de futbol, això no ha estat més que un truc publicitari i no representa un pas significatiu per aixecar totalment la prohibició imposada a les dones. Amnistia Internacional creu que Sahar Khodayari seguiria amb vida si no existís aquesta prohibició draconiana i el conseqüent trauma de la seva detenció, empresonament i judici per tractar d'eludir-la. La seva mort no ha de ser en va. Ha de promoure el canvi a l'Iran si es desitja evitar més tragèdies en el futur".

Informació complementària

Al març de 2019, desafiant la prohibició a l'Iran que les dones entrin en els estadis de futbol, Sahar Khodayari, de 29 anys, es va vestir com un home i intentar entrar a l'estadi nacional de futbol de Teheran per veure un partit entre el seu equip favorit, l'Esteghlal, i l'Al-Ain, de la Unió dels Emirats Àrabs, durant la Copa d'Àsia de l'AFC. Quan els guardes de seguretat de l'estadi van descobrir que era una dona, li van impedir entrar. En conseqüència, va ser reclosa a la presó de Shahr-i Rei (coneguda també com Gharchak), una granja avícola abandonada que alberga a diversos centenars de dones declarades culpables de delictes violents en condicions d'amuntegament i insalubritat, fins que va ser posada en llibertat sota fiança l'endemà.

Amnistia Internacional entén que Sahar Khodayari va ser citada per comparèixer davant un Tribunal Revolucionari de Teheran el 2 de setembre de 2019 per ser jutjada en relació amb el seu intent d'entrar an l'estadi de futbol d'Azadi. El Tribunal la va acusar formalment de "cometre obertament un acte pecaminos [...] apareixent en públic sense hijab? i de "insults a autoritats". La vista es va ajornar i, després de sortir, Sahar es va ruixar amb gasolina i es va calar foc davant de la seu del Tribunal. Segons portaveus de l'hospital, va patir cremades en el 90% del cos i va morir el 9 de setembre.

La seva història ha rebut gran atenció a l'Iran, i polítics, celebritats i futbolistes han criticat la prohibició que les dones entrin en els estadis de futbol.

Amnistia Internacional ha expressat en reiterades ocasions la seva preocupació per l'ús obligatori del vel a l'Iran, que viola des de fa dècades els drets de les dones, inclosos els relatius a no patir discriminació i a gaudir de llibertat de creences i de religió, així com a la protecció davant de la detenció i reclusió arbitràries, la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.