Les autoritats de l'Iran han dut a terme una virulenta campanya repressiva després de l'esclat de protestes a tot el país el 15 de novembre, i han arrestat milers de manifestants, periodistes, defensors i defensores dels drets humans i estudiants per impedir que parlin sobre la implacable repressió a l'Iran.

L'organització ha entrevistat desenes de persones dins de l'Iran que han descrit com, en els dies i setmanes coincidents amb les protestes i en el període posterior a aquestes, les autoritats iranianes han mantingut incomunicades persones detingudes i les han sotmès a desaparició forçada, tortura i altres maltractaments.

Almenys 304 persones van perdre la vida i milers van resultar ferides entre el 15 i el 18 de novembre en esclafarles autoritats les protestes usant mitjans letals, segons informes recopilats per l'organització. Les autoritats iranianes s'han negat a comunicar una xifra de víctimes mortals.

"Les declaracions de testimonis presencials indiquen que, gairebé immediatament després que les autoritats iranianes massacressin centenars de persones que participaven a les protestes d'àmbit nacional, van procedir a organitzar una campanya repressiva a gran escala concebuda per infondre por i impedir que algú parli de que ha passat ", ha afirmat Philip Luther, director de Recerca d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Material videogràfic verificat pel Cos de verificació Digital d'Amnistia, amb suport de les declaracions de testimonis, mostra forces de seguretat iranianes obrint foc contra manifestants desarmats que no representen cap perill imminent. La majoria de les morts registrades per l'organització es van produir com a conseqüència d'impactes de bala al cap, el cor, el coll i altres òrgans vitals, fet que indica que les forces de seguretat disparaven a matar.

L'ONU ha afirmat que disposa d'informació que suggereix que entre les persones mortes hi ha a l'almenys 12 menors d'edat. D'acord amb la investigació d'Amnistia Internacional, entre aquestes persones figuren Mohammad Dastankhah, de 15 anys, que va rebre un tret al cor a Shiraz, província de Fars, quan passava prop de les protestes de tornada a casa des de l'escola, i Alireza Nouri, de 17 anys, a qui van matar a Shahriar, província de Teheran.

“La comunitat internacional ha de prendre mesures urgents perquè s'investiguin els homicidis il·legítims de manifestants, la terrible onada de detencions, desaparicions forçades i la tortura de persones detingudes”

Philip Luther, Amnistia Internacional

"En comptes de prosseguir amb aquesta brutal campanya de repressió, les autoritats iranianes han de posar en llibertat immediatament i sense condicions totes les persones detingudes arbitràriament", ha afirmat Philip Luther.

"La comunitat internacional ha de prendre mesures urgents, entre les quals la celebració d'un període extraordinari de sessions sobre l'Iran del Consell de Drets Humans de l'ONU per ordenar una investigació sobre els homicidis il·legítims de manifestants, la terrible onada de detencions, desaparicions forçades i tortura de persones detingudes, per garantir la rendició de comptes."

Onada de detencions massives

El 17 de novembre, tercer dia de protestes, mitjans de comunicació estatals van informar de la detenció de més de 1.000 manifestants. El 26 de novembre, Hossein Naghavi Hosseini, portaveu del comitè parlamentari iranià per seguretat nacional i política exterior, va afirmar que 7.000 persones havien estat detingudes. Les autoritats no han proporcionat encara una xifra oficial.

Diverses fonts van comunicar de forma independent a Amnistia Internacional que les forces de seguretat segueixen duent a terme violacions de domicili a tot el país per procedir a detencions en cases i llocs de treball.

S'ha detingut nens de només 15 anys juntament amb adults, per exemple a la presó de Fashafouyeh, província de Teheran, coneguda per la pràctica de la tortura i altres maltractaments. També s'han reclòs persones detingudes en casernes militars i centres escolars.

Diverses autoritats governamentals, entre les quals el líder suprem i el president de la Magistratura, han titllat les persones que es manifestaven de "canalles" i "esvalotadors", i les han relacionat amb potències estrangeres. Mitjans de comunicació estatals han reclamat l'ús de la pena de mort contra els "líders" de les protestes.

També s'han detingut i reclòs arbitràriament periodistes, estudiants i defensors defensores dels drets humans, entre els quals activistes dels drets de les minories i dels drets laborals, i persones pertanyents a grups ètnics minoritaris.

El periodista Mohammad Massa'ed va ser detingut el 23 de novembre després de publicar a Twitter un comentari sobre el tancament gairebé total d'Internet imposat per les autoritats entre el 16 de novembre i aproximadament el 24 de novembre. Va quedar en llibertat amb fiança diversos dies després.

L'activista Soha Mortezaei va ser una de les desenes d'estudiants arrestades durant una protesta a la Universitat de Teheran el 18 de novembre. Està detinguda des de llavors sense accés a familiars o advocats. Funcionaris de seguretat emplaçats a la universitat havien amenaçat prèviament amb torturar amb descàrregues elèctriques i recloure en un hospital psiquiàtric.

Entre els activista dels drets de les minories arrestats figuren Akbar Mohajeri, Ayoub Shiri, Davoud Shiri, Babak Hosseini Moghadam, Mohammad Mahmoudi, Shahin Barzegar i Yashar Piri, que van ser detinguts en els seus llocs de treball a Tabriz, província d'Azerbaidjan Oriental.

S'ha informat que algunes presons i centres de detenció pateixen ara un greu amuntegament. El 25 de novembre, el president del consell municipal de Rei, província de Teheran, va expressar davant periodistes la seva preocupació per l'amuntegament extrem a la presó de Fashafouyeh, que no té capacitat i instal·lacions per albergar un nombre tan elevat de persones detingudes.

Almenys dues persones que van participar en les protestes van explicar a Amnistia Internacional que han passat a la clandestinitat perquè temen per les seves vides, i han afegit que hi ha moltes persones en una situació semblant.

Una d'aquestes persones va explicar: "Estic amagat des que les forces de seguretat em van veure i em van filmar en les protestes. Em van colpejar amb una porra abans de poder escapar. Ara estic amagat amb una ferida greu en una cama. No estic segur perquè han anat a casa meva a aturar-me. La meva situació en aquests moments no es diferent d'estar a la presó".

Tot i que s'ha posat en llibertat a algunes de les persones detingudes, moltes continuen recloses en règim d'incomunicació i se'ls nega l'accés a familiars i advocats. Algunes famílies van explicar a Amnistia Internacional que estan profundament preocupades per éssers estimats que necessiten accés a tractament mèdic, tenint en compte l'atroç historial de les autoritats pel que fa a la negació d'atenció mèdica a persones en les presons.

Tortura i altres maltractaments

Relats de testimonis presencials i documents videogràfics indiquen que algunes persones detingudes han estat sotmeses a tortura i altres maltractaments, inclús pallisses i flagelacions. Una persona va dir que un familiar que va ser posat en llibertat amb fiança va arribar amb hematomes i talls a la cara i el cap i està tan traumatitzat per la seva experiència que es nega a sortir de la casa.

Un vídeo verificat i geolocalitzat per l'Equip de Verificació Digital mostra com porten persones detingudes i emmanillades a les dependències de la comissaria de policia de Mali Abad, a Shiraz, província de Fars, i després les forces de seguretat els propinen cops, cops de puny i puntades de peu.

Fonts de confiança han informat a Amnistia Internacional que a la presó de Raja'i Shahr, a Karaj, província de Alborz, centenars de detinguts, entre ells menors d'edat, van ser traslladats a la presó en camions. Aquestes fonts afirmen que persones detingudes, amb les mans emmanillades i els ulls embenats, reben diàriament cops de puny, puntades de peu, fuetades i cops de les forces de seguretat.

Víctimes i testimonis presencials han comunicat també a Amnistia Internacional que les forces de seguretat iranianes han entrat en hospitals i centres mèdics a tot el país, han detingut manifestants ferits i els han traslladat a centres de detenció, negant d'aquesta manera l'accés a una atenció mèdica de la qual pot dependre'n la seva vida.

Una font va explicar que agents d'intel·ligència van obligar la direcció d'un hospital a la província de Khuzestan a facilitar-los una llista amb els noms dels pacients admesos recentment.

Un altre home va descriure com va ser arrestat per agents vestits de civil quan anava a ser donat d'alta en un hospital de la província d'Alborz després d'haver rebut tractament per a una ferida de bala al ventre. Va dir que havia vist "moltes persones amb ferides de bala i altres lesions" en el centre de detenció.

"Les autoritats tenen l'obligació de protegir totes les persones detingudes davant de la tortura i altres maltractaments. Donat l'ús sistemàtic de la tortura a l'Iran, és primordial que les autoritats proporcionin a funcionaris de l'ONU, titulars de mandats i altres experts pertinents accés a centres de detenció i presons perquè duguin a terme investigacions ", ha afirmat Philip Luther.

"Sense una pressió internacional urgent, milers de persones continuen en perill de patir tortura i altres maltractaments."

Desaparició forçada i detenció en règim d'incomunicació

En desenes de casos comunicats a Amnistia Internacional, les persones detingudes han tingut escàs o cap contacte amb les seves famílies des de la seva detenció, i algunes han estat recloses en condicions equivalents a desaparició forçada, fet que constitueix delicte segons la llei internacional.

Alguns familiars han comunicat a l'organització que han visitat comissaries de policia, oficines de la fiscalia, Tribunals Revolucionaris, presons i altres centres de detenció a la recerca d'éssers estimats que han estat objecte de desaparició forçada, però les autoritats es neguen a facilitar-los informació.

Les mares d'un grup d'activistes dels drets de les minories que van ser detinguts en el marc de violacions a les províncies d'Azerbaidjan Oriental i Azerbaidjan Occidental van explicar que les autoritats els havien transmès que no tenien "cap intenció" de facilitar-los informació. "Podem fer el que vulguem amb els seus fills. Podem tenir-los detinguts tot el temps que vulguem, fins i tot durant 10 anys. [...] Els executarem i vostès no podran fer res al respecte ", va dir-los un funcionari.

Una de les persones sotmeses a desaparició forçada és Bakhtiar Rahimi, activista kurd dels drets laborals que va ser arrestat en el seu lloc de treball en Marivan, província de Kurdistan, el 27 de novembre. Des de llavors no hi ha hagut notícies sobre la seva sort o parador. Això és especialment preocupant ja que pateix problemes de ronyó i cardíacs i necessita diàriament medicació i atenció mèdica especialitzada.

"El món no ha de quedar-se callat mentre les autoritats iranianes segueixin cometent violacions de drets humans en el seu despietat intent d'esclafar la dissidència", ha afirmat Philip Luther.